quan era a Bangor vai' començar a escriure un poema, encara no acabat, que s'intitulava -de fet, s'intitula, The loneliness of the scientist (inspirat en la sentència "the loneliness of the long distance runner). i en el fons, la feia de lab pot ésser molt "solitària" encara que sigui dins d'un grup; emperò, quan les coses comencen a sortir, l'alegria es palesa dins del grup i hom sent que el món pot ésser un lloc meravellós on viure (i investigar).
esperem que tot continui rutllat, per fi!, i que tinguem la possibilitat de fer-ho durant molt de temps...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada