Diu un antic adagi polític que l’esquerra distribueix riquesa i la dreta genera riquesa (de fet, un corol•lari seria que la dreta genera riquesa i l’esquerra la distribueix); emperò, en aquest món on les línies vermelles (i/o mestres) del que era l’esquerra i la dreta han quedat desdibuixades és difícil intentar extreure conclusions ideològiques de resultes de les accions polítiques, especialment quan les persones que regeixen la política cada vegada són més polítiques.
Sembla ésser que davant d’una situació de crisi generalitzada (i que està servint d’excusa perfecte al món empresarial per a permetre moltes accions que els compromisos socials haurien d’impedir) la por ha fet refugiar els votants (cada vegada més escassos) en el món dels partits de dreta (i/o centredreta). Una dreta, emperò, que sembla refugiar-se en el keynesianisme (ara volen dir-li capitalisme social –sic-), fet, tal vegada, que hauria d’anar més de bracet de les esquerres; emperò, aquestes, cada vegada, més escorades cap al centre. Sense menysprear els resultats dels partits “radicals” o directament d’extrema dreta o antieuropeus.
No podem oblidar que cada vegada és més difícil aconseguir atraure la gent devers les urnes, però cal que entre tots fem una reflexió profunda; i potser caldria iniciar-la amb una neteja generalitzada dels nostres representants (o candidats). Cada vegada més, els partits polítics semblen autèntiques cases de barrets.
Les eleccions del diumenge no podien, ni havien, de contemplar-se com un plebiscit als respectius governs; servien per elegir un dels tres estaments de la Unió Europea (el Consell tornarà a ésser en mans de Durao-Barroso , dretà; i la presidència és rotativa). Molt bé, hem deixat el màxim òrgan legislatiu en mans de la dreta i com deia, una grandíssima veritat, Perich:
SER OBRERO Y DE DERECHAS ES COMO SER SODOMIZADO Y DAR LA ESPALDA
resultats aquí
resultats a nivell espanyol aquí
2 comentaris:
Quina por que fotem els europeus, tu!!
Però jo crec que una qüestió clau és que els partits de dreta pateixen menys (força menys) l'abstenció. Això els ha donat la victòria en unes votacions en què la gran guanyadora és la senyoreta ABSTENCIÓ. Si l'abstenció es comptés amb escons i es deixéssin cadires del parlament europeu lliures, entre tots ens posaríem les piles de debò.
Cal dir que la campanya, almenys a l'Estat espanyol ha estat pèssima pessima. A mi el debat Irak-Gal ja fa temps que no em funciona, i molt menys si el què voto són eurodiputats. Vull dir que comprenc molt bé el per què d'aquests resultats. Una altra cosa és que pensi que les possibles conseqÜències fan posar una mica la pell de gallina!!!!
tens tota la raó en els dos fets que esmentes; la gran guanyadora, una altra vegada, i cada nova convocatòria amb més pes, és l'abstenció. I és quelcom que no puc entendre del tot -amb el que va costar poder tenir aquest dret!!!-. I sí, una opció seria deixar els escons buits -com si de fet no ho fossin ja, perquè quan un veu les imatges dels parlaments hi ha moltes ocassions en que es pregunta on són?-.
Com sempre, la dreta es manté ferma i va a votar, cosa que sembla que l'electoral més d'esquerres, tal vegada per lo de la idea del vot de càstig, no ho fa. Això repercuteix en la força que se li dóna a la dreta... ais! quina por!
I tens tota la raó en l'aspecte que la campanya a nivell espanyol ha sigut cassolana -i en els caducs termes dels últims anys- i sense parlar de polítiques a nivell europeu.
Com deia algú air, ara que ja han guanyat, que diguin què pensen fer a nivell de política des del Parlament Europeu.
Cal plantejar-se seriosament el tema dels partits europeus...
Publica un comentari a l'entrada