divendres de cansament

la vesprada de divendres ja és arribada, i amb ella es palesa tot el cansament al llarg de la setmana; tant és així que no hagués pogut 'nar al concert de demà si hagués sigut, com creia, ara. Per sort, després de l'estrés acumulat durant tota la setmana i, especialment, amb el llarg, molt, matí d'avui; arriba la calma i la tranquil·litat, com si després de fer el cim un s'estirés a embadalir-se contemplant els núvols.

és encoratjador saber que els primers resultats del màster són positius; el fet de veure que la nostra hipòtesi pot ésser encertada dóna forces per continuar endavant tot i els moments de desfalliment -més que res perquè ets a la campana a la sala de cultius i el teu estòmac fa molta estona que necessita menjar...- Esperem que tot es vagi confirmant i obtinguem resultats que puguin ésser útils i aplicables des de la ciència bàsica a la clínica. Com a somni últim, viure d'això.... We will see...

si més no, aquell vell aforisme el respecte del meu insomni es fa real; ara estic aconseguint dormir tota una nit seguida. Dubto que sigui sols el cansament; també hi ha tranquil·litat anímica i espiritual (Gaia vol que compensem; així que mentre augmenta l'estrés també els plaers de la relaxació).

doncs si no sabeu què fer: gaudiu de les festes de la Laia. Per aquells que no tingueu entrades per AC/DC o no us heu plantejat les de Metallica -sabeu que la setmana vinent toca Medina Azahara?- demà hi ha un concert interessant: (crec que aquest últim paràgraf no té cap sentit...) potser ens veiem, o no...