2nd step, well done!!!

després que ahir nit un vell amic a quarts de quatre considerés que encara seria despert, aquest matí he gaudit del plaer de fer el ronso una estona al llit. Val a dir que he tingut la sensació de viatjar en el temps -així ho indicava el meu despertador-; però l'important son els somnis que es fan realitat, i així esdevé quan un pot despertar amb qui desitja (hi ha diferents formes de poder-ho fer).

després, un tracte de dedicar-se a la feina de fer un "article-ficció" (coses del màster); i de cop rep una sorpresa agradabilíssima!!! què és bonic gaudir del sol d'hivern un matí de descans en bona companyia...

per la tarda, continuar amb la feina, fem progressos, petits considerant que no resta temps (què típic!) però ferms. Visita de la family, vista de la nova eco; i un rep un missatge d'un vell amic. Ens veiem al Michael Collins?

I llavors, sense la assitència de l'amic -coses que passen- que he pogut gaudir de la nova victòria de la meva sel·lecció nacional de rugbi. Dos de dos. Resten tres i podrem revalidar el Gran Slam de l'any passat... He recordat tantes sensacions...

I aqusta nit, supose que part del concert dels col·legues... I demà, Santa Eulàlia i els actes de foc infantils...

Gaudiu del cap de setmana.