quants anys portem ja? potser tres de les quatre últimes visites? cap al febrer o el març Medina Azahara ens fa una visita (crec que l'anterior fou cap al novembre). I, òbviament, Isako, Miguelito, Luisamen i Laurita -ahir desfaroda, gairebé mossegant la valla- i un servidor ens 'nem a gaudir del seu concert. I aquí la paraula GAUDIR és ajustadíssima. Llarga vida al Rock Andalusí...
Com sempre, entregadíssims, genials, donant al públic allò que des de fa trenta anys només ells poden donar-nos (llàstima de TRIANA!!!). Des de començar amb Favorita del Sultán, fins a per-nos posar la pell de gallina amb Todo tiene su fin; i el seu ja tradicional medley final.
Em quedo, més enllà de tot el gaudi que ens anar amb els bons amics a un concert genial; amb els moments de poder gaudir de Córdoba amb Miguel -el fet de tenir més d'una terra-;
de Abra la Puerta (ja vam plorar llavors) amb Isaac;
de poder cantar amb Luís Tierra de la Libertad...
Tot el concert és absolutament meravellòs... birres amb amics sentint com la música passa a formar part de la nostra ànima...
I per a la gravació del directe a Barcelona -per fi!!!-, òbviament, tornarem a ser-hi.
especial poder cantar -gràcies "tete" per ésser allà -Manuel li dedica a la seva mare; jo a la meva eterna llum, el meu pare-:
Siempre estaras en mi
aunque ya nunca mas te vuelva a ver
mi corazon
llora por ti
les fotos seran aquí
i sí, Paco Ventura em va entregar en mà la seva pua i ens vam fer fotos amb tots ells mentre ens signàven les entrades... GRÀCIES SOU COLLUNUTS!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada