dimecres, d’octubre 15, 2008

sol naixent


el sol naix en mi des del moment que il·lumines la meua vida; en cada instant, ja que ets amb mi i en mi sempre... ets la llum que em guia el camí de nit entre el bosc de subtileses de la vida...
el meu cos respira dels teus llavis, de la teva pell; oloro sols el teu perfum; i veig sols en els teus ulls... sense el teu somrís sóc orb, i davallaria a la tragèdia infinita; però has dibuixat la llum del sol ixent per sempre més en la pell de la meva ànima fent que el meu cor entengui per què batega...
simplement, t'estimo...
gràcies per ésser el meu sol ixent...
imatge: Impressió. Sol Ixent; Claude Monet; Musée Marmottan. París.



perquè tu l'has penjada i a mi tembé m'ha agradat des de sempre moltíssim:

1 comentari:

Raquel ha dit...

per què t'estimo tant?

Des del moment de l'encís, has estat la meva llum. Gràcies per fer-me veure el camí cap a la felicitat i fer-me adonar que l'amor veritable existeix i és meravellós. Aquest amor, així com la felicitat i la meva vida des de fa 2 mesos 10 dies i 5 hores és NATXO.

T'estimo.

P.D: el Sol surt perquè hi ets tu.