Per fi canviem d'estació... potser gairebé ens hem saltat la tardor; però tot tornarà... és cert que m'agrada l'hivern, les hores fosques, el fred -el que poc que fa a la meua ciutat-, les sopetes, les ganes d'arraulir-se dins el cos d'algú o de tancar-se sota les flassades per llegir... també és el temps per persar en les renovacions, en desitjar allò que voldrem ésser; pensar que les fulles cauen però que la vida tornarà a nàixer després de dormir la son dels somnis...
tinc la sensació que la tardor és època per passejar, per prendre un té calent en bona companyia, per gaudir d'una nit de teatre, o menjar castanyes tornant a casa d'una exposició... o deixar-se perdre prop de les onades o entre el sotabosc somiant; gaudint de la vida com Coleridge de les passejades.
cerqueu una cançó que us agradi i deixeu-vos seduir bressolats entre les carícies del temps de tardor camí de l'hivern...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada