Aquest any les festes majors joves de les corts han sigut traslladades als Jardins de Clara Campoamor.
Doncs avui vull parlar -un breu comentari (massa petit homenatge)- d'aquesta gran dona:
Clara Campoamor nasqué a Madrid el 12 de febrer de 1888.
Es llicencià en dret per la Universitat de Madrid en 1924.
El 1929 entrà al Comité Organitzatiu deAgrupación Liberal Socialista per passar a Acción Republicana.
El 1931 s'uneix al Partido Radical, pel que obtingué un escó a les Corts Republicanes. Amb victoria Kent tindria unes agries polèmicques pel dret del sufragi femení. Mentre Kent creia que la dona, influencia per l'esglèsia exerciciria un vot de dretes; Clara Campoamor creia en el fet que el vot era un dret inalienable de la dona; i per tant havia de poder exercir-lo amb tota llibertat.
La Constitució de 1931 : Los ciudadanos de uno y otro sexo, mayores de 23 años, tendrán los mismos derechos electorales conforme determinen las leyes. (En el mes de desembre de 1931 hi hagué una nova maniobra per a limitar el dret de sufragi femení.)
Al 1933 guanyaren les dretes -amb les dones podent exercir el seu dret de vot- i ella perdé el seu escó.
Abandonà el partit radical degut a les seva subordinació a la CEDA. Humiliada en el procès d'ingrés, entrà a formar part de Izquierda Republicana -per la que no podria ésser candidata en la victòria del Front Popular del 1936-.
Hagué d'exiliar-se i acabà a Laussane, on moririra victima d'un càncer l'any 1972.
Cal que tots pensem en la importància que la seva figura tingué per l'esdevenir del gran somni que fou la II República Espanyola, i especialment pels drets de les dones -negats durant la història patriarcal i obscurantista que encara tracta de regnar en les nostres societats-.
Són les lluitadores com elles les que fan que algun dia les utopies del avui puguin esdevenir les realitats del demà... Somiem, que un altre món millor és posible per a la nostra descendència...
per ella són les meravelloses, i per desgracia crueltat, massa reals paraules de Gioconda Belli:
En verdad en verdad les digo:
no hay nada mas poderoso en el mundo
que una mujer
Por eso nos persiguen.
Asociación Clara Campoamor: aquí
Discurs a les Corts l'! de 1931 (recollides per El País en el 75è aniversari del sufragi femení espanyol): aquí
Defendí en Cortes Constituyentes los derechos femeninos. Deber indeclinable de mujer que no puede traicionar a su sexo, si, como yo, se juzga capaz de actuación, a virtud de un sentimiento sencillo y de una idea clara que rechazan por igual: la hipótesis de constituir un ente excepcional, fenomenal; merecedor, por excepción entre las otras, de inmiscuirse en funciones privativas del varón, y el salvoconducto de la hetaira griega, a quien se perdonara cultura e intervención a cambio de mezclar el comercio del sexo con el espíritu
República, república siempre, la forma de gobierno más conforme con la evolución natural de los pueblos
Obres:
El derecho de la mujer en España (1931)
El voto femenino y yo: mi pecado mortal (1936)
La révolution espagnole vue par une républicaine. Editorial Librería Plon de París, 1937. Con prólogo de la traductora de la obra, Antoinette Quinche
El pensamiento vivo de Concepción Arenal (1939)
Sor Juana Inés de la Cruz (1944)
Vida y obra de Quevedo (1945)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada