autumnal weather

Per fi canviem d'estació... potser gairebé ens hem saltat la tardor; però tot tornarà... és cert que m'agrada l'hivern, les hores fosques, el fred -el que poc que fa a la meua ciutat-, les sopetes, les ganes d'arraulir-se dins el cos d'algú o de tancar-se sota les flassades per llegir... també és el temps per persar en les renovacions, en desitjar allò que voldrem ésser; pensar que les fulles cauen però que la vida tornarà a nàixer després de dormir la son dels somnis...

tinc la sensació que la tardor és època per passejar, per prendre un té calent en bona companyia, per gaudir d'una nit de teatre, o menjar castanyes tornant a casa d'una exposició... o deixar-se perdre prop de les onades o entre el sotabosc somiant; gaudint de la vida com Coleridge de les passejades.

cerqueu una cançó que us agradi i deixeu-vos seduir bressolats entre les carícies del temps de tardor camí de l'hivern...

vins dolços per la tardor

VINOS DULCES: JORNADA DE PUERTAS ABIERTAS

Día: 29 de octubre. Hora: 16.30 a 20.30 h.

Ideales para tomar como aperitivo. Acompañando un buen foie, quesos azules o chocolate. Imprescindibles con todo tipo de postres y dulces típicos como pasteles, cocas, músicos y panellets. Les proponemos un paseo por algunos de los vinos dulces más representativos de todo el mundo.

Se probarán: Ceretto Moscato d’Asti 2007, Enrique Mendoza Moscatel de La Marina 2007, La Bota de PX Montilla-Moriles Nº. 12, Château Dereszla Tokaji 3 Puttonyos, Beryna Christina 2005, Cazes Muscat de Rivesaltes 2004, Cyprès de Climens 2005 (Sauternes), Muller Moscatel Añejo, MR Moscatel 2007, Castaño Dulce Monastrell 2005 y Niepoort Tawny

Precio: Gratuito.

Lugar: Vinacoteca. València, 595. 08026 Barcelona. // Vinacoteca. Príncep de Viana, 31. 25004 Lleida.

ANYS (i de les seves diferències)

El passat divendres el meu estimat Isaako, el meu "tete", em donava un retall d'un comentari que havia sigut puiblicat al diari metro. Creia que era interessant, i té tota la raó, i que em podia fer certa gràcia. Com així fou, aquí us el deixo; a més, hi ha qui es troba es situacions com la descrita per Marc Villanueva, periodista, en l'article:

AÑOS

¿Es posible tener una pareja mucho más joven que tú y que la cosa funcione? Dicen que es necesario admirar a tu novio/a; entonces, si tiene 15 años menos, admiraré su ingenuidad pero no su inteligenmcia? Hay quien dice que salir con alguien mucho menor es abuso de poder, pero lo cierto es que ambos tenemos poder. La única diferencia es que el mayor lo usa a sabiendas y el menor lo hace inconscientemente. Muchos opinan que a la primera discusión ya se verán las abismales diferencias, que el miembro más joven se ofenderá más porque está menos blindado y que el mayor añorará una mayor esgrima dialéctica. Yo me conformo con una buena reconciliación, sellada con sudor del bueno. Creo que esta tendenciaa que nos guste alguien manor se debe a la eterna búsqueda de la perfección. Te presto mi experiencia y me cedes tu cuerpo. Un trato desfavorable para ambos: de qué me sirve la experiencia de otro y qué voy a hacer com un cuerpo que no me pertenece. Los saborearás pero no se trasplantan. La mujer de mi padre tiene casi 18 años menos que él, supongo que se hereda no sólo un apellido y un poco de pasta, sino también neurosis, privaciones, depresiones no tratadas y frustaciones no vengadas.

Me temo que no seré de los que prefiere salir con gente mayor y que eso me condena a sentirme más protector que protegido, deseante más que deseado. ADemás, tener una pareja mucho más joven es agotador, no sólo porque las sesiones sexuales son atléticas, sino por todo lo que implica alargar las noches, conocer a sus amigos a sabiendas de que no ofrecen el mínimo interés, y lopeor, presentarla a tus amigos que ya ensayan miradas de condescendencia. Los casados me odiarán porque he roto el pacto de que nuestras parejas debían parecerse entre sí para que no deseemos unos las de los otros. y mis amigas me despreciarán por restregarlesblaq ley de la gravedad por los morros. Pues aprovecho esta columna para proclamarlo: me gustas, peque. Porque yo tengo canas y tú tienes ganas. Porque te enfurecen injusticias que a mí ya ni me inmutan. Porque mientras aprendes, desaprendo. Por eso vale la pena todo este rechazo social, vale la pena ser siempre aquel a quien el camarero sirve antes el vino para probarlo. Espero tener que pagar sólo la cuenta y no también los platos rotos y el corazón destrozado.

la Txe marxa a viure a Santiago!!!

aquesta nit fem un soparet ja que la meua estimada Txe -tothom li diu Meri- marxa a viure (i treballar) a Santiago de Compostela.

així es demostra lo dura que pot ésser la vida de qui vol treballar com a biòleg...

potser ara ja tinc l'excusa perfecta per fer el Camino de Santiago...

òbviament, és un fins aviat, un fins ara; però no deixa d'ésser una sensació ben estranya saber que una de les teves millors amigues marxa a viure una micona més lluny...

però seguirem junts, com sempre...

kisses & hugs



les fotos tenen entre sis i cinc anys... buf!!!

avui (gairebé) tanquem la mercè'08

avui hi ha reunió de Coordinadora; i un dels punts, l'últim, serà la valoració dels actes de foc de la mercè'08. Podria ésser el final de les fetes; però ICUB vol fer una reunió de valoració la setmana vinent (quina casualitat que ho demanai ara...)

la millor valoració a nivell personal és que la vàrem passar, que ja és molt. que en el fons, tot rutllà més o menys com sempre. la junta i la comissió ferem el que crèiem i el millor posible -avui veurem què opina la gent-.

el més important per mi fou la col·laboració de la meva gent per superar aquest stress. gràcies a totes i tots.

com a conclusió, remarcar que des de 5 entitats (ens obrirem a més), geganters, castellers, diables, bestiari i ciutat vella, estem tractant de millorar les condicions de les entitats de cultura popular i tradicional d'arrel catalana. Resta molta feina per fer... i però lluitarem per aconseguir-ho.

MIAO!!!

diu l'expressió castellana: se juntaron el hambre con las ganas de comer... i a vegades passa.

a la Raquel li feia gràcia poder "maquilla" algú, o si més no, jugar a pintar... i com al paiaso que duc dins també li feia certa gràcia que juguessin amb ell pintant-lo; doncs la resolució de l'equació era fàcil.

coses que passen ara que els dimecres són especialment màgics... (llarga vida a l'empalagosisme!!!) -no us toqueu!!!-




per cert, ara que ens llegim de nit, gràcies per fer-me recuperar la capacitat de tenir idees per escrire... ja vorem on arribem.

què et sembla el cap de setmana del 21-23 per les "vacancetes"? Sé que és una mica tardet, però... bé, ja ho parlarem...


P.S.: algú sap si queden entrades per poder vore els "abueletes aussies"?

FELICITATS AMOR!!!

Ahir diumenge 19 d'octubre, La Meva Nena cumplia 20 anyets; per això, la vigília, ens reunírem uns quants per sopar a La Tapilla Sixtina (C/Bailen, 43) i celebrar-ho.

A més, a ella li servia per presentar la seva "última adquisició". Gràcies per pensar que ha sigut encertada. Fou un bon soparet, amb converses i pastissos i bromes i pessigolles... després tot una colla de regals i fins i tot una visita al Sidecar -merci Francis, merci Pedro-. Allà vam xerrar i vàrem tornar recordant maques històries i somiant nostàlgies de futur, que algun dia seran utopies fetes realitat...

El diumenge a la tarda, vai' passar a cercar-la per dur-la, sense que ella ho sabés fins a l'Auditori de Les Corts per regalar-li veure Un dia (Mirall Trencat) per ICC Teatre Obert (comentari a lescorts.cc). I després, l'altra part del regal, el llibre Amb ulls de nena mentre preníem un cacaolat i una canya...

Moltes Felicitats amor!!! t'estimo moltíssim, tu has sigut el gran regal que m'ha donat la vida...


la seva versió dels fets: aquí

de fondues i bàskets...

Ahir vàrem fer una fondue a casa meua... i sí, era de formatge... quin vici!!!

una gran vetllada... guadint de la companyia, del menjar i de la coversa... haurem de fer més!!!

Avui torna la competició basquetbolística per els millors: Diables de Les Corts. I aquest any debutem a segona!!! a vore com ens va....

Després, festa d'aniversari de la Raquel... (fa anyets demà) -demà més sorpreses-.

I aprofito per recordavos que el dilluns passat començà la Volvo Ocean Race i que en breu començarà la Vendée Globe. (IMOCA site)

plumbago

Per què ens agraden les flors? Què signifiquen per a nosaltres? Per què hem imaginat, o millor dit, creat, un llenguatge sobre el seu significat i els seus usos?

Aquesta que veieu a les imatges és una flor de plumbago -a la terra de ma mare li diuen bambú (tot i que no ho és, amb el que habitualment s'associa)-; que li vai' regalar a ma mare quan em digueren que podria fer el màster que he començat. Per què, perquè sé que a elles li agraden; i per què em sentia feliç i sabia que ella havia sigut -i continuarà essent- qui aguanti tot això...

però continuaré preguntant-me per què ens agraden les flors i ens subjuguen com ho fan...

les vostres flors?

hi ha torres de somnis?

Els déus són déus
perquè no es pensen.
Ricardo Reis

Vaig néixer per robar roses de les avingudes de la mort.
Charles Bukowski

El poble és un, i tots aquests tenen un únic llenguatge; han iniciat l'obra i res els farà desisitr ara d'allò que han pensat fer.
Gènesis, 11,6

Quin objectiu més gran i més simple -humà , tant i excessivament humà- que aspirar al cel del paradís amb la millor companyia posible?

sol naixent

el sol naix en mi des del moment que il·lumines la meua vida; en cada instant, ja que ets amb mi i en mi sempre... ets la llum que em guia el camí de nit entre el bosc de subtileses de la vida...

el meu cos respira dels teus llavis, de la teva pell; oloro sols el teu perfum; i veig sols en els teus ulls... sense el teu somrís sóc orb, i davallaria a la tragèdia infinita; però has dibuixat la llum del sol ixent per sempre més en la pell de la meva ànima fent que el meu cor entengui per què batega...

simplement, t'estimo...

gràcies per ésser el meu sol ixent...

imatge: Impressió. Sol Ixent; Claude Monet; Musée Marmottan. París.

perquè tu l'has penjada i a mi tembé m'ha agradat des de sempre moltíssim:

navegarem devers el nostre horitzó...

el nostre horitzó som nosaltres mateixos; la nostra pròpia felicitat compartida... la creem en el nostre petit reducte d'univers que som en companyia l'un de l 'altra...

el nostre paradís se'ns apropa amb amor cada dia, i el descobrim plegats a cada racó que ens explorem...

continuem solcant l anostra mar devers el nostre futur que es fa present i ens enriqueix i ens fa gaudir, cada vegada més, de la nostra existència conjunta...

imatge: Boating on the River Epte, Claude Monet; Museo de Arte Sao Paulo. Sao Paulo. Brasil.

FESTA MAJOR JOVE LES CORTS 2008

Aquest cap de setmana han sigut les festes majors joves de Les Corts.

El divendres tinguerem el molt divertit -tot i que com sempre gairebé sense públic- Correfoc de Plataforma. I com sempre, doncs allà érem fent de flama... Tingué moments molt divertits -foto a Gandesa- i veure les cares dels diables de passar-ho molt i molt bé... (per cert, caldrà recordar com s'ha de passar al costat de l'encenedor...)

Destacar la cremada final de Bocs dins la font i la mega-espectacular actuació final dels Tabalers de Les Corts... (amb versió de crit a terra) i remullada final d'un servidor...

Per cert, algunes d'aquestes coses foren recollides per LA PUNXA:

Per cert, també recorden lo maco que és l'amor:

A la vesprada següent, ATABALA'MMMMMMMMMMMMMMMM 2008...

fa falta explciar quelcom? Qui ho ha viscut sap perfectament el què és... i cada vegada millor...

els millors tabalers amenitzant una vetllada de birres, i amistats...

oi que hi havia gent?

la tabalera jefa i algú amb un "gamàfon"...



l'Oriol, un dels molts companys de suport d'aquella nit:



aquesta foto em fa molta gràcia:



i mentre allò acabava jo deixava d'anar al concert de Bunbury -i tenia invitacions...- cal tenir prioritats: LES AMISTATS BONES I VERITABLES:



i parlant de prioritats (jejeje):



no oblidis la conversa una vegada acabat el correbars; són les meves grans veritats... (T'ESTIMO)



SOU ELS MÉS MILLORS...

CLARA CAMPOAMOR

Aquest any les festes majors joves de les corts han sigut traslladades als Jardins de Clara Campoamor.

Doncs avui vull parlar -un breu comentari (massa petit homenatge)- d'aquesta gran dona:

Clara Campoamor nasqué a Madrid el 12 de febrer de 1888.

Es llicencià en dret per la Universitat de Madrid en 1924.

El 1929 entrà al Comité Organitzatiu deAgrupación Liberal Socialista per passar a Acción Republicana.

El 1931 s'uneix al Partido Radical, pel que obtingué un escó a les Corts Republicanes. Amb victoria Kent tindria unes agries polèmicques pel dret del sufragi femení. Mentre Kent creia que la dona, influencia per l'esglèsia exerciciria un vot de dretes; Clara Campoamor creia en el fet que el vot era un dret inalienable de la dona; i per tant havia de poder exercir-lo amb tota llibertat.

La Constitució de 1931 : Los ciudadanos de uno y otro sexo, mayores de 23 años, tendrán los mismos derechos electorales conforme determinen las leyes. (En el mes de desembre de 1931 hi hagué una nova maniobra per a limitar el dret de sufragi femení.)

Al 1933 guanyaren les dretes -amb les dones podent exercir el seu dret de vot- i ella perdé el seu escó.

Abandonà el partit radical degut a les seva subordinació a la CEDA. Humiliada en el procès d'ingrés, entrà a formar part de Izquierda Republicana -per la que no podria ésser candidata en la victòria del Front Popular del 1936-.

Hagué d'exiliar-se i acabà a Laussane, on moririra victima d'un càncer l'any 1972.

Cal que tots pensem en la importància que la seva figura tingué per l'esdevenir del gran somni que fou la II República Espanyola, i especialment pels drets de les dones -negats durant la història patriarcal i obscurantista que encara tracta de regnar en les nostres societats-.

Són les lluitadores com elles les que fan que algun dia les utopies del avui puguin esdevenir les realitats del demà... Somiem, que un altre món millor és posible per a la nostra descendència...

per ella són les meravelloses, i per desgracia crueltat, massa reals paraules de Gioconda Belli:

En verdad en verdad les digo:

no hay nada mas poderoso en el mundo

que una mujer

Por eso nos persiguen.

Asociación Clara Campoamor: aquí

Discurs a les Corts l'! de 1931 (recollides per El País en el 75è aniversari del sufragi femení espanyol): aquí

Defendí en Cortes Constituyentes los derechos femeninos. Deber indeclinable de mujer que no puede traicionar a su sexo, si, como yo, se juzga capaz de actuación, a virtud de un sentimiento sencillo y de una idea clara que rechazan por igual: la hipótesis de constituir un ente excepcional, fenomenal; merecedor, por excepción entre las otras, de inmiscuirse en funciones privativas del varón, y el salvoconducto de la hetaira griega, a quien se perdonara cultura e intervención a cambio de mezclar el comercio del sexo con el espíritu

República, república siempre, la forma de gobierno más conforme con la evolución natural de los pueblos

Obres:

El derecho de la mujer en España (1931)
El voto femenino y yo: mi pecado mortal (1936)
La révolution espagnole vue par une républicaine. Editorial Librería Plon de París, 1937. Con prólogo de la traductora de la obra, Antoinette Quinche
El pensamiento vivo de Concepción Arenal (1939)
Sor Juana Inés de la Cruz (1944)
Vida y obra de Quevedo (1945)

CORREBARS, CORREBARS... CORREBARS T'ESTIMO!!!

AQUESTA NIT!!! CORREBARS!!!

19h als Jardins de Clara Campoamor (L3 Maria Cristina)

Només hi han 200 tickets!!!

programació comentada pel gran artista _puppetz_:

DISSABTE SABADETE ---

11:00h Matinal Infantil (seeeeeee el niño que llevo dentrooo)

14:00h Butifarrada Popular (JO JO JA JA)

16:00h Migdiada popular:- Castellers (horitzontals) de Les Corts- Taller de Circ- Bitlles Catalanes

17:00h Gimcana de Festa Major!! (a carrec de Critik crec!)

20:00h Atabala'mmmm 2008!!!!! (seeeeeeeeee)

23:00h Concerts amb:- La Cuerda Floja- La Mata Negra- La Gossa Sorda

--- DIUMENGE QUE TOT S'HO MENJAAAA ---

10:30h Matinal Japonesa (txai txi txoi txi)

12:30h Vermut Swing (grupillus de blues tocant mentres fas el vermutillo, mola)

13:30h Paella Popular (SEEEEEEEEEEEE)

16:00h Campionat de Butifarra (a vere qui la té més grossa)

17:00h Campionat mundial de llençament de pell de meló! (eing?)

US ESPEREM A TOTES I TOTS!!!!SEEEEEE!!!I AQUI SOTA, US DEIXO LA INFO DEL ATABALA'MMM 2008!--- CORREBARS CORREBARSSS... ---ATABALA'MMMMMM 2008!!!7 BIRRES + 1 SAMARRETA SUPER-MOLONA + LA FESTASSA QUE FEM ELS TABALERS X LA FACE + L'AMBIENTILLU DE 200 persones fent JAIXONDEEIG!!= 10 euros!!!!!!

RESERVEU-VOS EL DISSABTE 11 d'OCTUBRE perque son les festes de Les Corts i teniu cita obligada amb l'ATABALA'MMMMMMMMM 2008!!!!!

Punt de venta dels tiquets a partir del divendres 10 d'Octubre:- Jardins Clara Campoamor (tocant Diagonal)L3 Les Corts / L3 Maria Cristina

Recordar-vos que el tiquet val 10 euros, que inclou 7 cerveses i una samarreta (que ja us puc assegurar que ha quedat super xula), i que els heu de comprar aquesta tarda, a partir de les 19h, als Jardins de Clara Campoamor.Recomano puntualitat, ja que només hi han 200, i encara no ens hem trovat cap any que ens en sobri algun.Ah! això és important: el got va a part!!! es a dir, que el tiquet són 10 euros, més el got que es 1 euro més, però quan el veieu ho entendreu, i així ja tots tindreu got per després poder demanar a la barra (a part de que el disseny d'aquest any dels gots també mola que te kagas, surt el Pau Farinetes amb paketón!!!)

MÀSTER BIOLOGIA CEL·LULAR, ITINERARI DE CITOGENÈTICA I CÀNCER

sols volia dir que he sigut acceptat el màster de la UAB de Biologia Cel·lular en l'itinerari de Citogenètica i Càncer.

(dimarts fem la matrícula, un dia abans comencem les classes).

els que em coneixeu sabeu que les meves branques més estimades de la Bio són la bio cel·lular -i pel tema càncer- i la immuno... sembla que les coses contiuen anant a millor.

gaudiu de la vida i sigeu dolents...

link per les seves frases mítiques: aquí

Parc del Laberint d'Horta

Aquest matí aprofitant que la Raquel i jo el teníem lliure, hem decidit fer una visita al Parc del Laberint d'Horta -així jo tornava i ella el descobria-.

Heu set mai? Si la resposta és afirmativa ja sabeu perquè cal tornar cada x temps; si la respotas fou negativa, hi ha un indret de la ciutat de Barcelona que ja trigue massa a conèixer...

La veritat és que ens hem centrat en el Laberint en sí. Hem tractat de demostrar que davant de qualsevol dubte "sempre esquerda"... i bé, caldria estudiar millor si l'opció de caminar sempre cap al costat esquerra ens duria fins el cor del laberint... (sigui com sigui ho hem aconseguit).

La Raquel ha pogut fer una bona sèrie de fotos; i més que farà quan tornem... Ha sigut divertit tornar a perdre'ns i així trobar-nos... així ens recordem que l'únic cabdell de llana que necessitaríem som l'altre...

Com avui, per variar no tinc gaire temps per comentar, seguirem un altre dia -de et encara no he dit res de la Mercè'08...-

BCN Repúblicana viu sota la Guerra (in)Civil

El passat diumenge al matí, després d'haver dormit molt poc degut al concert la nit anterior -Extremoduro- i als nervis per allò, fèia camí cap a la Plaça del Teatre. Allà, la meva nena (Raquel) m'esperava per gaudir d'un dels regals d'aniversari que m'havia fet: una historuta de CultRuta per la nostra ciutat durant la guerra civil.

Les més de tres hores que dura la ruta foren molt interessants; descobrírem coses que desconeixíem, recordàrem d'altres que eren en racons amagats. La veritat és que és molt interessant i recomanable.

Després durant la vesprada teníem el Correfoc Unitari de Les Corts... què fou més o menys com sempre (merda de no poder cremar a Numànica!)... i el soparet de sempre (aqueta vegada no ens tocava desmontar....) Val a dir que les companyes i companys em fèreu tornar a sentir com el pallaso feliç que far divertir-vos... mercès... (resten algunes nits aquesta setmana per gaudir encara més...:http://festamajorlescorts.iespana.es/)

Però el millor fou que Raquel i jo celebràvem el nostre segon mes junts... han sigut uns dies meravellosos; plens de màgia i amor... i el millor de tot és que continuen i esperem que durant molts i molts més dies i setmanes i messos... tot han sigut moments únics i eterns des de que som junts; gràcies per tornar a il·luminar la meua vida... espero també fer-te brillar...

la tornada al cole?

diuen que en el fons tot sentim la saudade i això ens porta a desitjar tornar a casa; i una de les "moltes cases" que puc tenir és la UAB.

després del fracàs -degut a un ésser infecte- del meu intent de PhD, vai' tractar d'aplicar per un màster. el d'Immuno entre la UB-UAB no pogué ser i ara resto a l'espera del de Bio Cel·lular -itinerari Citogenètica i Càncer-; mentres tant, per si un cas, avui he passat per la primera classe del mòdul comú del de bioquímica, bio molecular i biomedicina -mentre l'opció biotecnologia avançada resta a l'armari-...

aquetes paraules eren per dir-vos que sembla que tornaré á ésser estudiant, tercer cicle, i que continuen demostrant que apropant-me a la trentena continuo sense tenir gaire idea de què faré de la meua vida...

per qualsevulla cosa que desitjeu, ens trobem allà on les onades ens duguin...

República, universitat i autonomia (1931-1939): la República i la Universitat de Barcelona

En el 75è aniversari de l'Estatut d'Autonima de la Universitat de Barcelona, la UB ha organitzat una exposició al respecte del període de la 2ª República Espanyola i la seva relació amb aquesta institució tan important de la història del nostre país.

link aquí

Dates: del 16 de setembre al 31 d'octubre de 2008
Horari: de dilluns a divendres de 9 a 21 h
Lloc: vestíbul de l'Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585)

Acte d'inauguració: 16 de setembre a les 19 h, al vestíbul de l'Edifici Històric

aquí: quan l'UB fou l'Autònoma.



Aquest matí he tingut la sort de poder visitar-la amb la Raquel. La visita és agradolça; torna a recordar-nos un període de la nostra història en que podíem haver sigut un referent mundial, quan caminàvem, realment, devers l'horitzó... fins que una guerra incivil conseqüència d'un "cuartelazo existoso" ho llançà en orris.

és dur comprovar com aquelles paraules fantasmagòriques, contra les que molts lluitaren entregant la seva vida, encara avui no sols ressonen sinó que són pronunciades...

Cal seguir lluitant per fer realitat els somnis... Us recomano que feu una visita a l'expo; és un bon moment per reflexionar, al respecte de la nostra pròpia història com a poble, i sobre el concepte d'Unviersitat...