QUÉ BONITO ES EL AMOR!!! QUÉ BONITO ES EL AMOR!!! QUÉ BONITO ES EL AMOR!!!

El passat divendres 18 de juliol -no farem comentaris de la data; sols la camisa del Nyllu, juas juas juas- em llevava relativament d'hora amb un somrís ingent al rostre. Havia quedat a les 10am a la floristeria Ros per recollir un ram i unes floretes amb aqeust home:

Havia arribat el dia del seu casori amb la Muntsa; i, òbivmanent, com sempre ens havíem dit, l'un seria el padrí de l'altre.

Així que després d'esperar el Ferran i la Lluna, vàrem fer cap a Vilanova i la Geltrú. Tot i el que havia dit qu ell no era nerviós, va desaparèixer ràpid, símptoma inequívoc que els nervis arribaven... Quina emoció!

Una vegada arribats a Vilanova, em trobo que gairebé tota la seua família i amics són per allà... glups! crec que això de llegir el vers serà més complicat del que em pensava. Ni lectures poètiques ni res; això fou complicat; però el fet de vore com li somreia i deia qui li havia agradat em féu sentir-me que havia superat la prova... -d'això encara no tinc fotos-.

Ara tots cap a la Geltrú per l'acte...

Allà, la Peke em donà els anells -també em toca portar-los?; pensava que ho faria en Manelet...-

L'acte fou molt senzillet -bodes modernes per lo civil...!- Destacar el fet que entraren sonant -escollida per la Muntsa-:

després de les lectures i discursets, de la impossició d'anells -això va de veritat nanos!- i de signar (per cert, algú endevina qui s'equivocà signant... Els meus estimats Nyllu i la Marta ja em feren testimoni i hauria d'haver apres però...)

i sortiren per celebrar-ho i la sessió de fotos amb -aquesta l'esull en Gorka-:

sí, els ocellets en llibertat ja s'han casat!!! VISCA ELS NUVIS!!!

i com calia celebrar-ho; com millor sabem fer-ho: piro!!! i molta festa!!!

tots noltros:

les dues parelles casades -ja karda dos anys de la del Nyllu i la Marta!-

nuvis, madrina i padrí:

gaudint de La Cucanya, el lloc on dinaríem... i després començaríem la festa...

al acabar el dinar em tocà dir unes paraules... ara a sobre improvitsant... i la Núria que s'emociona... que em faràs plorar!

i després vàrem sortir els tios a besar el nuvi... i que la festa s'animés.. fins que s'acab´s la barra lliure -crec que és simptomatic que ràidament el cambrer sabés què volia; el dia següent a la boda del meu cosí em passà el mateix...-. Llavors aniríem a la platja -on ens vàrem banyar de nit en pilotes... i un breu sopar al passeig...

i ells marxarien cap a Sardegna al cap d'una setmana -el diumenge varen descobrir que algú havia visitat La Gàbia -ca seu-...

VISCA ELS NUVIS!!!

els propers, oi que tenen motius?: