BEIJING 2008

Han sigut uns jocs veritablement excepcionals" concluí Jacques Rogge. Sí, crec que seria una bona forma de dir-ho.

Més enllà dels 39 rècords del món i 85 olímpics; de les gestes de Phelps i Bolt; de la bellesa asiàtica de les seves cerimònies; els JJOO continuen sent la gran festa de l'esport, el desig de mantenir el Civius, altius fortius; i amb ell la nostra capacitat d'emocionar-nos i sentir, d'esforçar-nos i gaudir del que la natura pot fer mitjançant els nostres cossos.

M'agrada gaudir dels dies de JJOO. Aprofito per veure aquells esports que habitualment no es poden veure per la tele -només en canals de satèlit (bé, ara potser algun per tdt)-. He pogut gaudir del handbol -brutal la final femenina!-, el voleibol -impresionat la "repetició" de la final d'Atenes a quarts entre Rússia i Xina, femení-, l'hockei, el waterpolo, la sincro (per fi arriben les merescudes medalles; i es manté l'exhibió russa), la gimnàsia -tant artítica com rítmica-... i un continua gaudint del bàsket, i veu més atletisme i natació i ciclisme que mai...

Hi ha events, els JJOO, mundials i eurocopes i finals europees de futbol, 6 i 3 nations i mundials de rugbi, el tour, que hom no pot deixar perdre's...

L'olimpíada és aquest període de quatre anys en que els esportistes es preparen per una gran nit... és un reflex de la vida però des de la bellesa de l'esport...

+ info: aquí

Com a reflexió social -o diguem-li política, si voleu-, la Reública Popular Xina ha arribat a dalt de tot del medaller per quedar-s'hi com a reflex de la seva evolució com a país. Aquests JJOO han sigut" en una potència emergent que no és sota el control del USA" com digué el Wall Street Journal -l'òrgan "neocon"-; recordant que només els jocs de Moscou'80 foren, des de la 2ª Guerra Mundial en un país no "prooccidental" o neutral... i que ningú oblidi que foren boicotejats per USA i adlàters... (pobre Misha -i Natsha-!)

I, ara, que molts -si hi hagués molta gent llegint això; ;p- us llençaríeu sobre la jugular recordant totes les errades comeses en el passat i en el present per el govern del país; el primer que us preguntaria és vareu fer el mateix per Atlanta'96? Ho faríeu per un possible Chicago'16? Massa hipocresia; perquè ningú hauria d'oblidar que el govern xinès reconeix les seves errades en tot allò que occident li critica -i que ningú dubti que seran millorades, per a la seva velocitat i a la seva manera, ja que la democràcia occidental mai serà solució de res imposada a la força-; mentre que moltres democràcies alliçonadores són carregades de crims dins i fora de les seves fronteres... Que Xina ens és presentada per alguns com la "Superpotència del segle XXI" per generar un nou fantasma de por, una vegada mort el Pacte de Varsòvia...

I si no, demaneu-li al gran Rafael Poch, que d'això, i moltes altres coses, en sap moltíssim...

Xina serà gran i serà al seu ritme... i l'esperit olímpic sempre serà una flama eterna...