El 24 d'agost, festivitat de Sant Bartomeu, de 1572 cassaren a Paris el bearnès Enric III de Navarra -futur Enric IV de França, com a primer rei Borbó francès (també l'anomernarien Henri le Grand o Le bon roi Henri)- amb Margarida de Valois -la coneguda com a Reina Margot-.
Aquelles foren unes noces sagnants... La catòlica França aprofità l'arribada del calvinista per assassinar sis mil hugnots als carrers de la seva capital. Matança que el papa Gregori XIII -reformador del calendari- beneï amb Tedeum i medalla commemorativa.
La tradició afirma que la sang arribà fins el llit de la fascinant Reina Margot mentre contemplava la massacre des de les seves estances del Louvre. (per a més informació podeu llegir la coneguda novel·la d'Alexandre Dumas -i l'adaptació cinematogràfica dirigida per Patrice Chéreu-, la biografia escrita pel gran Néstor Luján o l'obra sobre la massacre escrita per Philippe Erlanger; entre moltes altres-.
No puc negar l'atractiu que sempre crearen en la meua persona tant la Reina Margot com Enric IV de França. Dues persones de creències diferents obligades a cassar-se, ambdós mantigueren infintat d'amants -ell arribà a repudiar-la-; les guerres religioses que se succeïren en el país -i a tota Europa-, no oblidem que en un acte de realisme polític ell pronuncià el 25 de juliol de 1593 la cèlebre frase: «Paris vaut bien une messe» per poder obtenir i mantenir el poder... Ella era filla de Caterina de Mèdici (Madame Serpente) i Enric II; la sang l'envoltà tota la vida...
Però avui sols volia fer esment del fet que es compleixen 436 anys d'una de les moltes matances en nom de Déu de la història... i que per desgràcia continuen succeint-se...
imatge: François Dubois (1529-1584) Reproduction of La Saint-Barthélemy, ca. 1572-84 Oil on wood, 94 x 154 cm, Musée cantonal des Beaux-Arts de Lausanne Photo: J.C. Ducret, Musée cantonal des Beaux-Arts de Lausanne
P.S.: s'afirma que en les nits de Sant Bartomeu per tota Europa es poden trobar fantasmes dels hugonots que no moriren en terra francessa i aconseguiren escapar via marítima fins altres terres, des d'Itàlia fins Irlanda, i aquesta nit vagaregen mostren les ferides de la intransigència religiosa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada