Girona i l'Estartit

Ahir L'Anna, L'Astrid, L'Èlia, la Raquel, l'Aleix i un servidor, vàrem fer camí cap a terres de la Catalunya Vella.

La nostra primera parada era Girona, tot i que primerament ens aturarem en un àrea de servei per vore'ns tots i fer camí junts. Allà, a l'hora de marxar vàrem haver de rescatar un pardalet que s'havia inserit dins la roda de recanvi del cotxe que duia l'Astrid.

Una vegada a Girona -sí, Èlia, vàrem arribar-; fèrem ràpidament camí fins la seu de la Fundació Caixa Girona -sort de la bona orientació de l'Èlia; jo vai' comprovar en silenci que recorde poc de la ciutat-.

Vàrem tenir molt poc temps, però tot i això gaudírem de la (segona) part de l'expo dedicada al (moilt interessant) artista Olafur Eliasson. [ja penjaré una crònica més tard a SEMIREA; per la primera part: aquí]

Després caminàrem una micona vagarejuant pel preciós centre històric de la vila, fins acabar al König; just al costat de la lleona de Girona. (per la seva llegenda: aquí) ´L'Anna, l'Aleix i la Raquel hagueren de pessar el tràmit de fer-li el petó al cul de la lleona.

Una vegada assaborida la ciutat; fèrem camí cap a l'Estartit,

parada final pèr a l'Astrid i l'Anna que farien cap de setmana allà per retrobar-se amb les "seves" banyolines i on tots gaudiríem d'una meravellosa tarda de platja i piscina -on descobrírem el personal estil de l'Anna per llençar-se a la piscina; i on l'Aleix es convertí en padrí de vida de la Raquel-.

Ulteriorment 'niríem a sopar i després els la resta tornaríem cap a la Ciutat Comtal. [per què en aquest país a nivell de carreteres tot és tan malament indicat?]

Desitjaria destacar de la jornada d'ahir:

• el haver gaudit d'una genial companyia.


• haver gaudit d'una expo molt interessant.


• haver descobert el gran plaer que pot ésser la platja, i fins i tot la piscina.


• sentir-me en el paradís...

Caldria recordar que:

Quina pregunta cal fer-se per salvar-se si ets tancat en una sala on hi ha dues portes, una duu a la salvació i l'altra a la mort (l'objectiu és salvar-se), i hi ha dos guardians un que sempre diu la veritat i l'altre que sempre en diu mentida; qiuna és la pregunta que ens duu a la salvació (per què?)

[algunes de les fotos, la majoria són de la Raquel; podeu llegir la seva crònica al seu flog]

I per a tu, sols per a tu:

que ha sigut meravellòs gaudir amb tu de la platja i de la piscina; sentir el teu gust salat, (re)descobrir el somrís preciós que tens, les teves mirades, les teves paraules a cau d'orella, la calildesa de la teva pell i les teves abraçades... superb sentir-te en mi mentre dormies de tornada... fada, angelet, o dimoni, saps que tu m'has dut al paradís... gràcies.