Des de fa dos anys és la mascota del personal i els residents. Estem parlant d'un lloc on viuen persones grans la majoria de vegades amb malalties molt greus. Tot i que pugui semblar mentida, es manté distant de la gent. Oscar ha esdevingut famós des de que el juliol el Dr Dosa publiqués un commovedor -o patètic en el seu sentit etimològic- assaig a the New England Journal of Medicine.
En ell, se'ns explica com Oscar, que resideix en la zona de l'staff, fa, també, les seves rondes de visita. Vagareja pels passadissos; fins que quelcom el fa introduir-se en una de les habitacions i restar junt a la persona. Fins aquí no semblaria res molt especial; però Oscar the cat ho és. Penseu que en aquests moments - i després d'observar-ho en vint-i-cinc cassos- el personal sanitari el que farà és avisar la família de la/el pacient.
Oscar the cat té l'habilitat, la capacitat, el do -col·loqueu el substantiu que considereu més adequat- de percebre que en unes quatre hores, com a màxim, aquesta persona morirà. Com? Aquest és el gran misteri; no el per què -una massa filòsofica i perillosa pregunta en ciència-.
Pot ser que les persones, com la resta d'ésser vius emetem algunes senyals, potser odoroses, quan la mort està arribant i el nostre cos ja no pot lluitar més contra la "blanca dama de la dalla"? És aquesta l'estona de creuar el túnel i veure la llum?
Peró si tornem a Oscar, Què percep? Com ho percep? Per què hi va fins la persona? Per què roman amb ella fins que mor? Quantes espècies animals son capaces de percebre-ho?
La vida continua essent un gran misteri.
P.S.: -arriba tard perquè ja has posat un comentari- Volia dedicar aquest pàgina a Anna Massalle, per l'interès en el tema, així com a Alícia "Cheshire", ja que ens coneguérem a Mirlando.
7 comentaris:
No tinc paraules... és realment commovedor. Com, un animal, pot percebre aquesta situació.
D'altra banda, estic segura que hi ha senyals que caracteritzen la mort d'una persona, perquè la majoria de persones "saben" que estan morint. Com? Per què? Segurament es tracta més d'intuicions i sensacions que de conclusions racionals.
Potser a la ciència encara li queda molt camí per respondre's aquestes preguntes. Però, en certs casos, les percepcions, les intuicions, adverteixen inexplicablement de processos que científicament no podríem argumentar.
Per sort, com tu dius, la vida continua essent un gran misteri.
òbviament hi ha indicadors que ens apropen a conèixer la futura, en breu, mort d'una persona -i és extrapolable a animals-; però la gran pregunta amb Oscar the cat, és com ho percep ell. Com és capaç d'entendre que aquella persona és a prop de finalitzar la vida? És més, entén el que això significa? Si és així, com ho entén? Què sent? O simplement, què percep, que faci que actuï d'aquesta manera?
Explica l'autor d'un cas d'una persona que ell, el metge, ja n'era conscient que en unes hores moriria; i Oscar passà de llarg. Ell pensà, aquesta vegada s'equivoca. Sis hores més tard, el gat 'nava cap aquella dona, qui moriria quatre hores més tard.
És increïble. Què senten els elefants, per crear cementiris?
I, com afirmen a l'article: ha ajudat a l'staff, ja que quan Oscar actua així, avisen la família perquè aquesta pugui passar les últimes hores en companyia del seu ésser estimat.
Dius que les persones "saben" que s'estan morint; dono fe, i crec en això. Peró també crec que hi ha uns fenòmens biològics de la mort que encara desconeixem.
Per sort, cada vegada que la Ciència encén la llum en una habitació, la Vida ens presenta una altra porta...
amics, amics,
com sabem (o creiem que sabem) la ciència no arriba a tot, sempre queda l'inexplicable (per sort). Bell, difícil i simplement inexplicable...misteri de vida. Arribarem a desxifrar-ho tot?? Permeteu-me dubtar-ho!
...
natxo, ja no soc per josa i aquesta amiga del concert m'ha de contestar. Te dic algo en quant ho sàpiga....
besitos!
olga
Òbviament, és una sort que la Ciència no arribi a desxifrar-ho tot, sinó que faríem... sempre quedaren racons "il·luminats per les ombres"; i sempre hi haurà qui somiarà trobar una resposta a per què els estels ens miren des de tant lluny...
mare meva... sí que és interessant i al·lucinant això d'aquest gat, però... QUIN MAL ROLLO!!!! al igual estaria jo tranquila en aquell hospital... buf! no, fora, fora!
Val a dir que Oscar the cat només vagareja per la seua planta, on el que hi ha són persones ancianes, la majoria amb diferents tipus de demències i altres malalties degeneratives. Això fa que possiblement la majoria de persones que han sigut acompanyades en el trànsit per ell no eren conscients del que significava que ell arribés...
natxoooou!
entrada pel dia 10 a saragossa!!
que està pendent de que un amic li digui si sí o no, però si t'interessa digues-li ja....
el preu seria d'amic m'ha dit, però no tinc ni idea de quant costaria (no sé quan valia la entrada original)..
ara pensava,a tu no et fa res anar solet??
bueno.. ja diràs.no sé per que no té enviat un mail, enlloc d'escriure-t'ho per aquí. què hi farem!
Olga.
Publica un comentari a l'entrada