fent realitat un petit somni...

El dimecres 1 d'agost de 2007 naixí com qualsevol altre dia. Peró tindria quelcom de molt especial. Tot fou més o menys idèntic a qualsevol altre fins que al mig dia vai' fer cap a l'estació de trens de Bangor. Perquè marxàvem "una estona" fora.

Aquí veieu el maco eslògan amb el que esmorzem cada matí.





Així a l'estació de trens de Bangor em trobeu, a la cafeteria -que aquí, juntament amb els lavabos, son els únics llocs arrecerats que tenen, que ja em diràs...-. Aquí em veieu molt concentrat en la lectura -prenen un té amb llet- de The Independent. Aquí tenen quatre diaris bons: The Times, The Guardian, The Independent i The Daily Telegraph.


Així arribàrem fins a la bonica town -el fet de no tenir catedral impedeix que sigui city- de Shrewsbury, ja fora de Cymru.



I entre altres coses, famosa perquè veié nàixer un dels més grans: Charles Darwin

A Shrewsbury havia quedat amb la Iris. Ella està ara vivint i treballant allà. Així que mentre fèiem temps restàvem al maco i gran parc que hi ha al mig de la ciutat vella -especialment maco és el Dingle (imatge a sota)-. Com podeu veure ella s'ha hagut de donar al tabac de liar.


Cap allà les 19 hores caminàrem cap al Castell. Ens 'nàvem trobant amb la gent que també hi anava, amb cadires i bosses amb el sopar -i quins sopars!- preparats. Com podeu vore era ben ple!


Aquí tenim l'intent de foto per deixar constància que realment érem allà.


Peró, on era allà? Doncs aquí teniu el cartell a les afores del castell que ho anunciava:


Havíem aconseguit entrades per veure Romeo and Juliet per The Lord Chamberlain's Men
Això significa veure una obra tal i com es feien a la seva època -tots els papers interpretats per actors masculins- i a més a l'aire lliure.



La imatge superior correspon a l'acte 3r escena V. La inferior a l'acte 4t escena III.


Acte 5, escena III

Un intent d'aconseguir una imatge de tot l'elenc.


I aquest que veieu aquí sota és tot l'escenari: Brutal!



i una vegada acabada la nit i feta una birra per recuperar una mica l'escalfor al cos, vàrem fer camí de tornada cap a Bangor. Al tren, el millor que es podia fer era llegir -o intentar-ho-, aquesta vegada un The Times que em vai' trobar, i escoltar música.



Finalment, arribàrem...




La conclusió final de tota aquesta petita história és que per fi, he aconseguit veure una obra del gran Cigne de Stratford-upon-Avon -The Bard- en anglés i a terres britanes. Fou, a més, a l'aire lliure i per una companyia que tracta de fer-ho com llavors.
És veritat que encara se'm fa molt difícil seguir una obra de teatre en anglès, però per sort l'obra era prou coneguda i permetia gaudir totalment de l'experiència.
Val a dir que vai' tornar a sentir una immenses ganes de tractar de "jugar" a ésser director de teatre.

I no vull concloure sense enviar-li un petó a la Iris, una perfecte companyia per una vivència tant màgica.

P.S.: com m'envià Ramon via sms -merci, fou tan gran trobar aquest missatge!-:

Juliet says hey its romeo you nearly gimme a heart attack
Hes underneath the window shes singing hey la my boyfriends back
You shouldnt come around here singing up at people like that
Anyway what you gonna do about it ?