...i sant Llorenç no plorà (o quasi)

El divendres al vespre, des de Prestatyn, Ivan i sa germana (Marta) arribaren a Bangor. Després que ella veiés el pier,


i ambdós sopessin, férem, amb Dori, camí cap a Llangollen. Veient com la nit queia definitivament mentre travessàvem Snowdonia (quan ens plantejarem pujar a l'Snowdon?). En la foscor no poguerem mostrar bé la Ugly House a Marta -llástima; peró com a mínim conegué la historia-.

Arribàrem a temps per entrar al Sun Inn i no tenir problemes amb el "metro-sesenta;metro-cuarenta". Una de les coses maques d'aquest país és que encara tenen cultura de música en viu als pubs. Així que "ensopegàrem" amb una actuació d'una banda de covers de Nirvana, on hi havia molt de públic de més de quaranta gaudint de l'actuació. Allà ens retrobàrem amb Ramon i alguns dels "bascos" que pul·lulen per aquestes terres. I també veiérem a la Míriam -filòloga-. Aprofitarem per xerrar molta estona, més o menys fins les dues. Una gran nit.

Després de fotre'ns un meravellós esmorzar d'entrepá xorico d'Estremadura... a la "nova" terrassa de casa.


Al mati següent, Ramon i jo aprofitarem per fer un petit tomb per la town fins que tornaren Ivan i Marta. Férem la visita a la casa de les Lady's of Llangollen -també coneguda com "casa de les lesbis"-. I arribà Sara. Férem una petita visita fins els Horseshoe pass -a La Ponderosa-; i dinàrem.

Per la tarda, PER FI!,


poguérem fer la visita a la Valle Crucis Abbey de Llangollen!!!

{ mbedding disabled by request} així que us ho poso amb link; mereix molt la pena:

Valle Crucis Abbey

Ja tocava, i la veritat és que mereixia la pena...



Com que Marta i Ivan havien de tornar a Prestatyn, decidírem 'nar amb ells, ja que el dia estava essent molt bo, i aixi visitar la platja... fins que a mig camí començà a ploure.


Tot i aixó, arribarem fins la mar.


Allà estiguérem una petita estona; fins que ens refugiarem en un pub.

I tornàrem cap a Llangollen. Allà passarem la nit a can Realy -la meua antiga "casa" i ara residencia de Ramon-. Estiguérem tota la nit, xerrant i bevent. La llàstima es que era tant núvol que no poguérem sortir a mirar la pluja d'estels... com a conclusió hem decidit que la nit del 20 al 21 de setembre, pujarem a vore com ix el sol des del Castell Dinas Bran.


(Algú s'apunta?)

Peró , sortírem una estona per veure com es feia de dia des dels jardins del Plas Newydd.

El diumenge al matí férem la visita a l'aqüeducte;



i anàrem fins a Chirk a dinar(crec que vai' recuperar tres kilos) i visitar el castell.


D'on haguérem de sortir saltant la reixa, perquè ens havien tancat als jardins... things that happens...


I després d'unes estones tornàrem cap al lloc de residència... Al arribar, vai' sortir a passajar una estona, i vai' vore un estel fugac travessar el cel. Vai' caminar fins el pier, que tot i que hi ha llum, no gaire. Alla vai' poder estar no més de deu minuts (cap a la 1am, hora local, escoltant Al bando vencido, Recuerdo, d'Ismael Serrano) veient com passaven, fins que els núvols ho taparen tot...



P.S.: Felicitats a les persones que heu fet anys i no he pogut ésser amb voltros.
addenda: qué maco descobrir nous indrets de la nostra geografia [què malinterpretable és aquesta frase...] Hi ha tants llocs per (re)descobrir... Crec que tindré molta feina quan torni...

P.S. II: Felicitats pel naixament d'Iker!!!

P.S. III: Essent davant de la mar, vai' sentir com ella m'unia a la meua gent. Us estimo.
També em feu recordar l'escena final de la peli The Piano. (algú recorda el poema que surt al final?) [paralnt de finals, que gran el de Excalibur] {crec que tindré molts films per recuperar quan torni a bcn}

P.S. IV: avui "Lion King" s'ha arreglat la barba que ja tocava... (Gràcies Samuele per deixar-me la segadora)

P.S.V: cal començar a fer un recull de grans frases: La fi del mon fuig de noltros Ramon dixit {ja vai' dir que te la robaria; i de fet ja he pensat que serà una frase per al relat llarg que intento escriure des de l'arribada a Gales}

P.S.VI: Fiji és la nostra nova pàtria... {el Millenium ens espera...}