Gaudint Bangor.

El dijous passat, el dia de la ressaca shakespeareana, tornaren des d'Itàlia -de la seva setmana de vacances!- Francesco i Helma. Són les dues persones que veieu a la primera foto. Francesco és l'estudiant de PhD -doctorat- a qui ajudo, i com podeu deduir és italià. Helma és futura estudiant de PhD, ara fa un ajuda a Samuelle, qui serà el seu lecturer. De fet, els dos, Francesco i Helma són parella. Ah, ella és holandesa.
Com tractava de dir-vos aquell dia tornaren de vacances, i com que Samuelle, Andrea i Helma estan molt, però molt, liats tractant de finalitzar la redacció d'un paper que volen presentar al Journal of Phisiology, van acabar molt tard. Mentrestant, Francesco i jo que havíem acabat aquell dia la feina d'horeta, xerràvem al despatx. M'explicava què havien fet a les vacances i xerràvem del Mediterrani.
El gran consell fou: per 'nar a Itàlia, situar-se a Umbria; un lloc per sí molt interessant i molt a prop de Firenze i Roma.
Bé, que al acabar em digueren si volia 'nar a sopar a casa d'ells. A la casa viuen Helma, Francesco i Andrea. I durant unes setmanes tambe Samuelle -que fa reformes a ca seua.

Aqui teniu una instantània quan ja havíem acabat de sopar. Francesco tocant la guitarra, i Helma follejant unes notes que li havia passat Samuelle.


Com podeu suposar les dues vegades que he sopat a casa d'ells hem sopat pasta; però han sigut possiblement -junt amb els sopars ibèrics que ens montarem a Llangollen-, els millors sopars a Cymru.

A sota veieu a Helma concentrada en els apunts i a Andrea somrient. Alguns dels seus lemes serien : "Don't work so much" i "nothing better tha a beer". Molta saviesa!


Com podeu veure a la taula hi havia algunes birres, vi i una digestiva beguda italiana anomenada "grappa" - o quelcom similar-.


La següent fotografia és de Samuelle -lecturer: professor universitari-. Aquí el veieu fent el que porta uns dies que només fa: llegir i re-llegir l'article que volen publicar. Que per cert, és molt interessant.


Aquí tenim una imatge més distesa dels tres. La veritat és que són molt bona gent; el carinyo que se'ls agafa és ben merescut.



I el dia següent, divendres, cap allà a la una, férem una petita patxanga de basquetbol . El problema és que només fórem quatre -alguns dels habituals tenien massa feina-.

Aquí a la foto veieu a Kevin, uns dels tècnics, un gran tipus. i que per ser británic, sap jugar a basquet.


A més d'ell també érem Andrea -bon base italià- i Francesco, que no li agrada el basquet, i ara tracta de montar la patxangueta de futbol. Aquí el veiem quan vam fer el petit descans tractant de demostrar que no érem cansats. I això que som staff de la School of Sport, Health and Exercices Sciences.


Per cert, vam acabar jugant, després d'un dos per dos a "one to one to one"; una mena de barreja de vint-i-u i tots contra tots.

Però clar, mai es podrà gaudir jugant a basket com a aquesta colla:


Hi ha moments que es gaudeix molt; però també hi ha en que se us enyora molt...

See u soon!!!