L'Univers continua expandint-se en la seva exploració infinita de si mateix. I en el seu fosc silenci etern, nosaltres tractem de fer soroll; de revertir la segona llei i descobrir la música, inventar la poesia...
Algú, supose que ja fa massa temps, decidí que tal dia com avui s'acabava l'any. Segur? Més enllà de tots els diferents calendaris que algun dia han deixat caure les seves nits, sempre surgeix la mateixa pregunta: per què avui? Què fa que sigui especial la nit d'avui perquè tanqui el cicle? Què sent Gaia cada vegada que parlem del final d'un any? No s'obren els segells ni sonaran trompetes per un ragnarök. Continuarem cercant la nostra desviació cap a l'espiral...
"Sols" vull desitjar-vos que aquest 2008 sigui ple de somnis per complir i que els pogueu anomenar "Filla de la Lluna"; que continueu circumnavegant-vos a vosaltres mateixos i a la vostra gent. Que sigueu feliços i les vostres persones també; que sempre hi hagi una vesprada per reposar i mirar cap el demà i un sol eixint sent el vostre desitjat camí de llambordes grogues. La República de la Deesa és a dins del or de l'ànima de cadascú...
[Espero poder fer honor a un "nou" maco precepte:
To be born Welsh
is to be born privileged.
Not with a silver spoon
in your mouth,
But music in your blood
And poetry in yout soul.
dilluns, de desembre 31, 2007
dijous, de desembre 27, 2007
el diván
El passat dissabte 22 es celebrava aquest concert. Fou el primer concert "plugged" de El Diván amb els seus quatre membres.
El Diván mostraren el seu pop elèctric, hereu, entre altres, del so de la independència espanyola dels noranta -capitenajada per Los Planetes, d'aquí es poden trobar influències així com desitjos amagats d'Iván Ferreiro.
Set List:
Pura Vida
Guerra Psicológica
jam bossanova
Mi Traje Espacial
Dolly Ninfómana [no era Depresiva?]
jam funky
Sexy Remake
Oso Solar
Núria Nuclear
Cumpleaños Total
Tristeza
La veritat és que deixaren bastant satisfets a l'audiència -entregada des del primer moment, tot sigui dit-. Voldrem més.
P.S.: on era Tormenta Nebular?
Voldria fer un esment de Stormy Clouds que tot i no sortir satisfets del seu bolo, mostraren que són una banda molt interessant.
pàgines de les 4 bandes que actuaren:
El Diván
Stormy Clouds
A No Name Project
Ladie's Di
dissabte, de desembre 22, 2007
solstici d'hivern i l'any nou...
en aquestes dates és habitual desitjar-nos felicitat, salut, amor etc. Per què només ara? I per què ara? Aquesta segona és fàcil de contestar, el cristianisme necessitava revertir el poder de les tradicions paganes... La primera ja és més difícil. De fet, qui la setmana passad rebé un mail dessitjant un bon cap de setmana es sorprengué...
Així, que des del fons de l'àniuma us desitjo, per totes les vagades que hem oblidat expressar-ho, que allò que ara desitgeu ho aconseguiu, i que mai us manquin somnis, ni amb qui compartir-los.
Per a fer-ho més "nadalenc" us deixo un video d'una preciosa cançó. (A més hi ha impressioanda la lletra).
Així, que des del fons de l'àniuma us desitjo, per totes les vagades que hem oblidat expressar-ho, que allò que ara desitgeu ho aconseguiu, i que mai us manquin somnis, ni amb qui compartir-los.
Per a fer-ho més "nadalenc" us deixo un video d'una preciosa cançó. (A més hi ha impressioanda la lletra).
dimarts, de desembre 18, 2007
Diada de Santa Llúcia
El passat dijous era la Diada de Santa Llúcia. Sabent que ma mare no hauria pogut passar per la capella de dins la Catedral barcelonina, vai' fer cap allà al sortir a la vesprada de la feina. Els que em coneixeu sabeu del meu ateisme; però també3 podeu conèixer la meva "devoció" per l'etnografia vinculada al subjugant personatge del natzarè. De fet, és el que deia el poema d'A. Machado -meravellosament musicat per Serrat- Cantar de la tierra mía / que echa flores / asl Jesús de la agonía / y es la fe de mis mayores.
De fet, alguna vegada ja ho he comentat, la capella de Santa Lucía -ho sento, però aquesta santa per mi sempre tindrà nom en castellà...- junt amb la cripta de Santa Eulàlia -la nostra Laia- trobo que són dos racons "màgics" dins de la meua ciutat. [també, però per altres motius, m'atura la capella del Sant Crist de Lepant] (I menció especial mereix la meua sempre estimada Església de Santa Maria de la Mar). És un d'aquests espais on un pot deturar-se i amagar-se del món per trobar-se amb un mateix, o simplement per notar com les forces (que la Ciència encara no entén) s'apropen a tu. Creguis o no en !aquestes coses". Us recomano que una tarda, ara que el fred balla entre noltros, us deixeu perdre per entre les ancianes -i per això molt viscudes i per tant sàvies- pedres de la Catedral de la capital catalana (perquè és de la que ara parlo; les antigues esglésies serveixen igual, crec) i allibereu els vostres sentits...
Iaccoppo da Varazze (qui si no?) ens explica que el nom (Lucía / Llúcia) prové de la llum; i la llum és bella per se. Us cito textualment la traducció en castellà que tinc de la Llegenda Àuria:
La luz por su misma naturaleza, dice acertadamente Ambrosio, está ordenada al deleite de la vista. La luz se refleja en los objetos sin que se le pegue nada de ellos, y aunque se ponga en contacto con las cosas más inmundas no se contagia de sus suciedad. La luz sigue siempre el camino recto, sin sinuosidades; y, sin detenerse en su trayecto, recorre en un instante larguísimas distancias. Con razón dieron a esta bienaventurada virgen el nombre de Lucía, porque en su ser coincidieron la pureza de la virginidad sin la menor corrupción, la expansión de la caridad sin mezcla de amores impuros, la rectitud de su proyección hacia Dios sin la más mínima desviación, y la perseverancia en su caminar por las sendas del divino servicio son detención y sin negligencia. Lucía puede significar también camino de la luz, si suponemos que este nombre derive de lucis vía.
La narració continua explicant el martiri de la santa. I, és curiós, en cap moment cita que li extragueren els ulls, com diuen les actuals narracions i tradicions. Possiblement, és un afegit popular des del moment que es convertí (el seu martiri està datat l'any 310) en protectora de la vista ( i per tant patrona dels cecs, i guaridora dels problemes de la vista). Hi hauria molts camins per explorar... Com diuen "mis mayores" Santa Lucía nos conserve la vista!
Us convido, també, a gaudir de la visió del claustre de la Catedral de Barcelona en la Diada de Santa Llúcia: les llums, l'olor, el so, l'escalfor de les espelmes et fan entendre que vivim amb els ulls massa tancats...
divendres, de desembre 14, 2007
la (dura?) vida a bord...
la regata continua solcant les mars del Gran Sud; i tot i que els comentaris que ens envien ens permente fer-nos una idea de lo dur que pot ésser ara mateix la vida a bord dels Open 60 que participen en la Barcelona World Race, aquí teniu dos videos dels skippers del Veolia Environnement: Roland Jourdain i Jean-Luc Nélias:
entrant a l'Índic
the yellow force with red boots
estant embogint, o ja eren de boigs?
també us deixo dos comments del Bubi Sansó -un dels "herois predilectes" a programes educatius de El Far, i dos comentaris sobre més:
L'estratègia del Mutua Madrileña
actualitzaciò : 14/12/2007 08:26 GMT
Bubi Sansó enviava aquest email aquest matí: "Les coses per aquí com sempre... agiua per tots costats i núvols baixos, visibilidat 1 milla, vent 28 a 35 nusos i pluja, neva de tant en tant. L'aigua està a + 0.67ºC i l'aire a 2 ºC fora i dins a 6 o 7 ºC, la humitat del 84%. És com anar a la muntanya però més humit. Pressió 1000 mb. T enim el radar posat en vigilància les 24hrs del dia per si hi hagués algun iceberg per la zona i aquest matí hem tancat tots els compartiments estancs que teníem oberts. Els centrals per les veles i els de la timoneria perquè és una zona de constant revisió. Tancant els compartiments fem que en cas de col·lisió quedin cambres d'aire i es puguin neutralitzar les via d'aigua si la hagués.... Es un procediment estàndard no només aquí a baix sinó a tot arreu; el que passa és que aquí vas més al lloro... Ara convivim amb 8 veles en el nostre petit habitacle. Tanmateix, cal dir que hi ha molt poca nit i es pot fer bona vigilància visual i amb el radar.
M'han comentat per allà que als diaris diuen que no tenim menjar. És fals, tenim menjar per a 90 dies i fuel per a 90 dies i tenim plaques solars per si de cas. Si preveiem que estarem més de 90 dies, setmanes abans començarem a racionar, que encara no és el cas.... mengem bé i hi hem engreixat ..... espiritualment
Avui trabujar cap a l'Est després d'haver guanyat bastant sud que ens garanteix durant mes temps bon vent de l'Oest després de trabujar i ens allunya de les altes pressions que es veuen pel nord. Dimarts es vindrà sobre nosaltres una baixa d'aquestes que treuen el singlot però ens agafarà bastant més al nord i ens donarà ales cap a Nova Zelanda esperem que puguem pujar-nos a la baixa i quedar-nos 2 dies o 3 ja veurem. Per agafar-la bé, haurem de pujar bastant i aquest és un altre dels motius pel qual trabujarem avui per col·locar-nos de de cara a dimarts. Si no vingués aquesta baixa hauríem de baixar bastant més al Sud... cosa que, gràcies a Déu, no haurem de fer de moment perquè aquí fa un fred que pela i treure les mans dels guants o rebre una ruxada és com una bufetada amb la mà plana.....
Anem amb jib top i un rínxol. La vela que tocaria portar seria el codi 5, però com ja sabeu que aquesta va passar a millor vida fa ja 2 setmanes. Ahir vam portar el spi tot el dia però quan el vent passa de 30 nusos amb aquesta ona creuada es fa dolent d'aguantar i a més a més tot el vaixell sofreix bastant.... encara que la velocitat és bona, aquest no és el lloc on forçar la màquina.....
Salutacions a tots"
L'altre serví per fer la notícia que us penjava ahir, però té commentaris molt espectaculars sobre la vida a bord ara mateix:
Bubi Sansó:
actualitzaciò : 13/12/2007 08:34 GMT
A bord del Mutua Madrileña, Bubi Sansó explica els esdevingut els últims dies i la dura vida a bord al Gran Sud: "Per fi sortim de les encalmades de l'alta pressió que ens va caçar 5 dies enrere. Ens ha costat gairebé 350 milles amb el 4art classificat i 700 milles amb els líders i la destralada moral que això pugui suposar; però bé ara estem una altra vegada movent-nos ràpid cap al sud fent la ruta mes a prop de l'ortodrómica i amb vents més favorables. Hem de baixar bastant al Sud prop de 54 S i considerat que la zona d'icebergs comença en latitud 49º S anem a anar una mica estresadets a partir de demà amb tots els sentits a límit... Mentre escric la temperatura dins del vaixell és de 12.2ºC la de l'aigua 6.1ºC i la de l'exterior ronda entre els 4 i els 8ºC. La zona d'icebergs comença on l'aigua aquesta a 5ºC però quan estiguem per 53è S l'aigua de mar baixa fins a 0 graus fins i tot valors negatius ja que l'aigua salada de mar no es congela fins a -1.8 C.
La visibilitat aquí a baix és d'1 o 2 milles com a màxim i sempre hi ha una boirina amb plovisqueig el que dificulta la detecció d'icebergs. Des de l'organització de la regata ens han comunicat que de moment no tenen notícies d'icebergs per la zona perquè l'única manera de detectar-los és quan un altre vaixell els albira així que més que dir-nos que no hi ha ens han dit que ningú no ha vist cap......y tots sabem que això no és la ruta entre Eivissa i Formentera l'agost.....También cal dir que els vents dels últims dies fa poc previsible que hi hagi trossos de gel per aquesta zona...
Naveguem ara amb spinakker i tota la major amb vent de l'Oest de 15 a 20 nusos fent una mitjana|mitja de 13 nusos des d'aquest matí. La maniobra del spi a 4ºC, plovent i amb ventet és diferent que fer-la en el ecuador....las mans se't congelen res mes sortir de la cabina i en tocar qualsevol cap se't mullen i després ja és fer-lo tot ràpid per entrar en calor. Funciona bé aquest sistema...
La vida a bord és una mica mes incòmoda pel fred i la humitat de gairebé 80% dins de la cabina, el que fa que tant les parets i sostre del vaixell suïn condesación constantment. Cal pensar que només ens separa del fons del mar 4 cm - a la seva capa mes gruixuda - de carboni i nomex i es nota l'aigua córrer per sota de les botes quan caminem per dins.....
Dit tot això, no és tan dolent com sembla i el cos sempre sorprèn adaptant-se perfectament. Ens fem sopitas, cafès i cacaus calents constantment.
El que si que hem notat és que dormim molt profundament les 3 hores que tenim anés de guàrdia i que costa molt aixecar-se mes que abans; és com si el cervell s'espessís....
I dit tot això, he d'afegir que, encara que no anem els primers, encara que hàgim estat tirats en una alta absorbedora de milles i que les condicions no són gaire bones, no volgués estar en cap altre situat en aquest moment. I ja estic pensant que amb una mica de sort estaré aquí una altra vegada per aquestes dates l'any que ve en una altra regata....
Moltes gràcies amics i desconeguts per escriure aquestes cartes de suport es agraeixen molt aquí a baix les rebem totes i també gràcies per seguir-nos per la web.
La bellesa de les balenes
13/12/2007
Servanne Escoffier des de l'Educación Sin Fronteras: "Ahir vaig tenir un dels moments més bells de la regata. Estàvem planejats amb les ones i, de sobte, vaig veure emergir una balena i com es capbussava immediatament. Vaig avisar Albert i els dos vam veure els sortidors. Els va portar nostra menjada era una barreja de bacallà i sardines en oli d'oliva. M'hagués agradat compartir l'amb aquests extraordinaris mamífers però és millor tant per a ells com per a nosaltres que no romanguem a prop un de l'altre. "
Instint per menjar
13/12/2007
A bord del Veolia, Roland Jourdain escrivia aquest matí: "No portem rellotge de canell i usem l'instint per menjar. La nit cau a les 17 GMT i es fa de dia cap a les 22:30 GMT i no és fàcil saber quan tens alguna cosa per menjar Quan esmorzar? Per exemple..
entrant a l'Índic
the yellow force with red boots
estant embogint, o ja eren de boigs?
també us deixo dos comments del Bubi Sansó -un dels "herois predilectes" a programes educatius de El Far, i dos comentaris sobre més:
L'estratègia del Mutua Madrileña
actualitzaciò : 14/12/2007 08:26 GMT
Bubi Sansó enviava aquest email aquest matí: "Les coses per aquí com sempre... agiua per tots costats i núvols baixos, visibilidat 1 milla, vent 28 a 35 nusos i pluja, neva de tant en tant. L'aigua està a + 0.67ºC i l'aire a 2 ºC fora i dins a 6 o 7 ºC, la humitat del 84%. És com anar a la muntanya però més humit. Pressió 1000 mb. T enim el radar posat en vigilància les 24hrs del dia per si hi hagués algun iceberg per la zona i aquest matí hem tancat tots els compartiments estancs que teníem oberts. Els centrals per les veles i els de la timoneria perquè és una zona de constant revisió. Tancant els compartiments fem que en cas de col·lisió quedin cambres d'aire i es puguin neutralitzar les via d'aigua si la hagués.... Es un procediment estàndard no només aquí a baix sinó a tot arreu; el que passa és que aquí vas més al lloro... Ara convivim amb 8 veles en el nostre petit habitacle. Tanmateix, cal dir que hi ha molt poca nit i es pot fer bona vigilància visual i amb el radar.
M'han comentat per allà que als diaris diuen que no tenim menjar. És fals, tenim menjar per a 90 dies i fuel per a 90 dies i tenim plaques solars per si de cas. Si preveiem que estarem més de 90 dies, setmanes abans començarem a racionar, que encara no és el cas.... mengem bé i hi hem engreixat ..... espiritualment
Avui trabujar cap a l'Est després d'haver guanyat bastant sud que ens garanteix durant mes temps bon vent de l'Oest després de trabujar i ens allunya de les altes pressions que es veuen pel nord. Dimarts es vindrà sobre nosaltres una baixa d'aquestes que treuen el singlot però ens agafarà bastant més al nord i ens donarà ales cap a Nova Zelanda esperem que puguem pujar-nos a la baixa i quedar-nos 2 dies o 3 ja veurem. Per agafar-la bé, haurem de pujar bastant i aquest és un altre dels motius pel qual trabujarem avui per col·locar-nos de de cara a dimarts. Si no vingués aquesta baixa hauríem de baixar bastant més al Sud... cosa que, gràcies a Déu, no haurem de fer de moment perquè aquí fa un fred que pela i treure les mans dels guants o rebre una ruxada és com una bufetada amb la mà plana.....
Anem amb jib top i un rínxol. La vela que tocaria portar seria el codi 5, però com ja sabeu que aquesta va passar a millor vida fa ja 2 setmanes. Ahir vam portar el spi tot el dia però quan el vent passa de 30 nusos amb aquesta ona creuada es fa dolent d'aguantar i a més a més tot el vaixell sofreix bastant.... encara que la velocitat és bona, aquest no és el lloc on forçar la màquina.....
Salutacions a tots"
L'altre serví per fer la notícia que us penjava ahir, però té commentaris molt espectaculars sobre la vida a bord ara mateix:
Bubi Sansó:
actualitzaciò : 13/12/2007 08:34 GMT
A bord del Mutua Madrileña, Bubi Sansó explica els esdevingut els últims dies i la dura vida a bord al Gran Sud: "Per fi sortim de les encalmades de l'alta pressió que ens va caçar 5 dies enrere. Ens ha costat gairebé 350 milles amb el 4art classificat i 700 milles amb els líders i la destralada moral que això pugui suposar; però bé ara estem una altra vegada movent-nos ràpid cap al sud fent la ruta mes a prop de l'ortodrómica i amb vents més favorables. Hem de baixar bastant al Sud prop de 54 S i considerat que la zona d'icebergs comença en latitud 49º S anem a anar una mica estresadets a partir de demà amb tots els sentits a límit... Mentre escric la temperatura dins del vaixell és de 12.2ºC la de l'aigua 6.1ºC i la de l'exterior ronda entre els 4 i els 8ºC. La zona d'icebergs comença on l'aigua aquesta a 5ºC però quan estiguem per 53è S l'aigua de mar baixa fins a 0 graus fins i tot valors negatius ja que l'aigua salada de mar no es congela fins a -1.8 C.
La visibilitat aquí a baix és d'1 o 2 milles com a màxim i sempre hi ha una boirina amb plovisqueig el que dificulta la detecció d'icebergs. Des de l'organització de la regata ens han comunicat que de moment no tenen notícies d'icebergs per la zona perquè l'única manera de detectar-los és quan un altre vaixell els albira així que més que dir-nos que no hi ha ens han dit que ningú no ha vist cap......y tots sabem que això no és la ruta entre Eivissa i Formentera l'agost.....También cal dir que els vents dels últims dies fa poc previsible que hi hagi trossos de gel per aquesta zona...
Naveguem ara amb spinakker i tota la major amb vent de l'Oest de 15 a 20 nusos fent una mitjana|mitja de 13 nusos des d'aquest matí. La maniobra del spi a 4ºC, plovent i amb ventet és diferent que fer-la en el ecuador....las mans se't congelen res mes sortir de la cabina i en tocar qualsevol cap se't mullen i després ja és fer-lo tot ràpid per entrar en calor. Funciona bé aquest sistema...
La vida a bord és una mica mes incòmoda pel fred i la humitat de gairebé 80% dins de la cabina, el que fa que tant les parets i sostre del vaixell suïn condesación constantment. Cal pensar que només ens separa del fons del mar 4 cm - a la seva capa mes gruixuda - de carboni i nomex i es nota l'aigua córrer per sota de les botes quan caminem per dins.....
Dit tot això, no és tan dolent com sembla i el cos sempre sorprèn adaptant-se perfectament. Ens fem sopitas, cafès i cacaus calents constantment.
El que si que hem notat és que dormim molt profundament les 3 hores que tenim anés de guàrdia i que costa molt aixecar-se mes que abans; és com si el cervell s'espessís....
I dit tot això, he d'afegir que, encara que no anem els primers, encara que hàgim estat tirats en una alta absorbedora de milles i que les condicions no són gaire bones, no volgués estar en cap altre situat en aquest moment. I ja estic pensant que amb una mica de sort estaré aquí una altra vegada per aquestes dates l'any que ve en una altra regata....
Moltes gràcies amics i desconeguts per escriure aquestes cartes de suport es agraeixen molt aquí a baix les rebem totes i també gràcies per seguir-nos per la web.
La bellesa de les balenes
13/12/2007
Servanne Escoffier des de l'Educación Sin Fronteras: "Ahir vaig tenir un dels moments més bells de la regata. Estàvem planejats amb les ones i, de sobte, vaig veure emergir una balena i com es capbussava immediatament. Vaig avisar Albert i els dos vam veure els sortidors. Els va portar nostra menjada era una barreja de bacallà i sardines en oli d'oliva. M'hagués agradat compartir l'amb aquests extraordinaris mamífers però és millor tant per a ells com per a nosaltres que no romanguem a prop un de l'altre. "
Instint per menjar
13/12/2007
A bord del Veolia, Roland Jourdain escrivia aquest matí: "No portem rellotge de canell i usem l'instint per menjar. La nit cau a les 17 GMT i es fa de dia cap a les 22:30 GMT i no és fàcil saber quan tens alguna cosa per menjar Quan esmorzar? Per exemple..
dijous, de desembre 13, 2007
i l'aventura continua...
us deixo els informes de l'organització d'ahir i d'avui:
52º S: BENVINGUTS A L'INFERN
12 December 2007
Els vaixells de la flota de la Barcelona World Race que han decidit descendir per sota del paral·lel 50 per escoltar la simfonia erma dels 50 udoladors, com es coneix al vent que bufa en aquesta zona tan perillosa del planeta, han començat a patir les amenaces d'un clima atroç. Aquest matí a l'interior de la cabina del Paprec Virbac 2, que segueix líder, la temperatura era de 5ºC i en coberta Jean-Pierre Dick i Damian Foxall han tingut dos centímetres de neu. Benvinguts a l'infern!
La regata transcorre pel seu escenari menys acollidor. Ho ha descrit avui en un correu electrònic Roland Jourdain (Veolia Environnement), segon però ara a poc més de 100 milles després de recuperar-ne en una nit més de 40 respecte al líder: "Porto posades quatre capes de polars i tres pantalons, el meu màxim de vestimenta. El temps és implacable. Amb prou feines veiem el sol i van alternant la pluja i la neu. L'aigua triga una eternitat a escalfar-se al fogó i les nostres petites ferides s'infecten pel salnitre i la humitat. Fa un fred infernal".
L'Índic ha estat fidel a la seva tradició i el líder de la flota passa ara una de les seves majors proves de foc. Els tres primers han decidit navegar cap al Sud per evitar un gran anticicló que tenen el Nord, però ho han de fer amb molta cautela, ja que per sota dels 52ºS, tal com ha advertit aquesta nit l'organisme de salvament marítim MRCC La Reunió, els vaixells corren seriosos riscs de trobar gels flotants en la seva ruta cap a les illes Kerguelen i Heard.
La velocitat mitjana de la regata ha descendit, ja que totes les precaucions són poques després dels esdeveniments dels últims dies. No obstant això, l'Hugo Boss, l'embarcació més al Sud de la flota, es troba ara en 52º 35´S. El vaixell anglès també ha recuperat terreny davant del Paprec Virbac 2 en les últimes hores. És el paradigma de la navegació extrema que es contempla ara a l'Índic.
El Temenos 2 ha sortit de la falca anticiclònica i es dirigeix veloç cap al Sud. El Mutua Madrileña ha de passar durant la jornada d'avui per la quarta porta, al cap de Bona Esperança, mentre que l'Educación sin Fronteras està de ple en els 40 rugents però sense gaire vent.
Avui a última hora de la tarda s'espera a Ciutat del Cap l'arribada de l'Estrella Damm. Guillermo Altadill i Jonathan McKee estaven a les 06:00 GMT a 140 milles del seu objectiu. La parella hispà-nord-americana ha de decidir a terra el seu futur a la Barcelona World Race, però abans ha d'arreglar els greus desperfectes del seu vaixell. El seu equip de terra ja està a Sud-àfrica des de primera hora d'avui.
També avui salpa d'aquest punt un vaixell que acudeix al rescat del Delta Dore, situat aquest matí per sobre del paral·lel 45 amb 4 nusos de velocitat. S'espera que en tres dies es produeixi el contacte. El trimarà Ocean 7 amb bandera de Sud-àfrica ha carregat suficient gasoil per a què el Delta Dore torni sense problemes a terra i posi fi a aquesta terrible aventura que l'ha obligat a abandonar la regata.
LA BARCELONA WORLD RACE PENETRA EL PAÍS DE LES OMBRES
13 December 2007
"Això és l'infern, però no voldria estar en cap altre lloc en aquest moment". La sorprenent frase és de Bubi Sansó, patró del Mutua Madrileña. El vaixell espanyol, cinquè en la classificació de la Barcelona World Race, ha creuat a les 05:50 GMT d'avui la quarta porta de la regata i es troba en el paral·lel 49 amb la pretensió de baixar, si cal, fins al 54º S. Sansó i Pachi Rivero semblen haver abandonat les encalmades de l'alta pressió que els han tingut atrapats els tres últims dies i que els han fet perdre "més de 350 milles respecte al Temenos 2 i prop de 700 respecte als líders".
Bubi ha anat més lluny en la seva increïble reflexió si tenim en compte les implacables condicions per les quals passa la flota, i això que ells encara no han assolit els extrems més difícils. Segons ha deixat escrit en un email que ha enviat aquest matí, en el que qualifica aquesta aturada de tres dies com "una destralada moral", està pensant fins i tot que "amb una mica de sort", estarà una altra vegada al Gran Sud "dins d'un any per a aquestes mateixes dates competint en la Vendée Globe".
Dominique Wavre (Temenos 2) i Guillermo Altadill (Estrella Damm) estan en la seva setena volta al món i continuen pensant que aquesta és l'aventura més extrema. Però cap no pot explicar quina classe de magnetisme exerceixen aquests mars sobre ells per desitjar tornar.
La intenció del Mutua Madrileña, amb la moral recarregada de nou, és baixar fins al 54º S "estresats pel gel i amb tots els sentits al límit". Tant Sansó com el seu company coneixen les recomanacions del servei de salvament marítim de la zona de no descendir del 52º S pel risc de col·lidir amb els temibles gels flotants, però han optat per aquesta ruta més pròxima a l'ortodrómica per recuperar el terreny perdut. En la posició de les 10:00 GMT es trobaven a 730 milles del quart classificat.
La nit no ha ofert diferències entre els primers, que han tingut un vent NW de força 6 a 7. L'aigua està pràcticament gelada i el vent bufa a 25 nusos amb ratxes de 30. El color gris presideix tot al país de les ombres.
Ahir a la nit a les 21:35 GMT va arribar a la Marina Victòria and Albert de Ciutat del Cap l'Estrella Damm, que ja està sent reparat per l'equip de terra del vaixell que s'ha desplaçat per aquesta raó a la ciutat sud-africana. Jonathan McKee ha afirmat sentir-se trist "per ser aquí i no en la regata a bord de la nostra embarcació, però aquest pas és important per a després tirar endavant".
Classificació:
1. Paprec Virbac 2
2. Veolia Environnement, a 125 milles
3. Hugo Boss, a 203 milles
4. Temenos 2, a 970 milles
5. Mutua Madrileña, a 1.700 milles
6. Estrella Damm, a 2.290 milles
7. Educación sin Fronteras, a 2.468 milles
PRB i Delta Dore, retirats
52º S: BENVINGUTS A L'INFERN
12 December 2007
Els vaixells de la flota de la Barcelona World Race que han decidit descendir per sota del paral·lel 50 per escoltar la simfonia erma dels 50 udoladors, com es coneix al vent que bufa en aquesta zona tan perillosa del planeta, han començat a patir les amenaces d'un clima atroç. Aquest matí a l'interior de la cabina del Paprec Virbac 2, que segueix líder, la temperatura era de 5ºC i en coberta Jean-Pierre Dick i Damian Foxall han tingut dos centímetres de neu. Benvinguts a l'infern!
La regata transcorre pel seu escenari menys acollidor. Ho ha descrit avui en un correu electrònic Roland Jourdain (Veolia Environnement), segon però ara a poc més de 100 milles després de recuperar-ne en una nit més de 40 respecte al líder: "Porto posades quatre capes de polars i tres pantalons, el meu màxim de vestimenta. El temps és implacable. Amb prou feines veiem el sol i van alternant la pluja i la neu. L'aigua triga una eternitat a escalfar-se al fogó i les nostres petites ferides s'infecten pel salnitre i la humitat. Fa un fred infernal".
L'Índic ha estat fidel a la seva tradició i el líder de la flota passa ara una de les seves majors proves de foc. Els tres primers han decidit navegar cap al Sud per evitar un gran anticicló que tenen el Nord, però ho han de fer amb molta cautela, ja que per sota dels 52ºS, tal com ha advertit aquesta nit l'organisme de salvament marítim MRCC La Reunió, els vaixells corren seriosos riscs de trobar gels flotants en la seva ruta cap a les illes Kerguelen i Heard.
La velocitat mitjana de la regata ha descendit, ja que totes les precaucions són poques després dels esdeveniments dels últims dies. No obstant això, l'Hugo Boss, l'embarcació més al Sud de la flota, es troba ara en 52º 35´S. El vaixell anglès també ha recuperat terreny davant del Paprec Virbac 2 en les últimes hores. És el paradigma de la navegació extrema que es contempla ara a l'Índic.
El Temenos 2 ha sortit de la falca anticiclònica i es dirigeix veloç cap al Sud. El Mutua Madrileña ha de passar durant la jornada d'avui per la quarta porta, al cap de Bona Esperança, mentre que l'Educación sin Fronteras està de ple en els 40 rugents però sense gaire vent.
Avui a última hora de la tarda s'espera a Ciutat del Cap l'arribada de l'Estrella Damm. Guillermo Altadill i Jonathan McKee estaven a les 06:00 GMT a 140 milles del seu objectiu. La parella hispà-nord-americana ha de decidir a terra el seu futur a la Barcelona World Race, però abans ha d'arreglar els greus desperfectes del seu vaixell. El seu equip de terra ja està a Sud-àfrica des de primera hora d'avui.
També avui salpa d'aquest punt un vaixell que acudeix al rescat del Delta Dore, situat aquest matí per sobre del paral·lel 45 amb 4 nusos de velocitat. S'espera que en tres dies es produeixi el contacte. El trimarà Ocean 7 amb bandera de Sud-àfrica ha carregat suficient gasoil per a què el Delta Dore torni sense problemes a terra i posi fi a aquesta terrible aventura que l'ha obligat a abandonar la regata.
LA BARCELONA WORLD RACE PENETRA EL PAÍS DE LES OMBRES
13 December 2007
"Això és l'infern, però no voldria estar en cap altre lloc en aquest moment". La sorprenent frase és de Bubi Sansó, patró del Mutua Madrileña. El vaixell espanyol, cinquè en la classificació de la Barcelona World Race, ha creuat a les 05:50 GMT d'avui la quarta porta de la regata i es troba en el paral·lel 49 amb la pretensió de baixar, si cal, fins al 54º S. Sansó i Pachi Rivero semblen haver abandonat les encalmades de l'alta pressió que els han tingut atrapats els tres últims dies i que els han fet perdre "més de 350 milles respecte al Temenos 2 i prop de 700 respecte als líders".
Bubi ha anat més lluny en la seva increïble reflexió si tenim en compte les implacables condicions per les quals passa la flota, i això que ells encara no han assolit els extrems més difícils. Segons ha deixat escrit en un email que ha enviat aquest matí, en el que qualifica aquesta aturada de tres dies com "una destralada moral", està pensant fins i tot que "amb una mica de sort", estarà una altra vegada al Gran Sud "dins d'un any per a aquestes mateixes dates competint en la Vendée Globe".
Dominique Wavre (Temenos 2) i Guillermo Altadill (Estrella Damm) estan en la seva setena volta al món i continuen pensant que aquesta és l'aventura més extrema. Però cap no pot explicar quina classe de magnetisme exerceixen aquests mars sobre ells per desitjar tornar.
La intenció del Mutua Madrileña, amb la moral recarregada de nou, és baixar fins al 54º S "estresats pel gel i amb tots els sentits al límit". Tant Sansó com el seu company coneixen les recomanacions del servei de salvament marítim de la zona de no descendir del 52º S pel risc de col·lidir amb els temibles gels flotants, però han optat per aquesta ruta més pròxima a l'ortodrómica per recuperar el terreny perdut. En la posició de les 10:00 GMT es trobaven a 730 milles del quart classificat.
La nit no ha ofert diferències entre els primers, que han tingut un vent NW de força 6 a 7. L'aigua està pràcticament gelada i el vent bufa a 25 nusos amb ratxes de 30. El color gris presideix tot al país de les ombres.
Ahir a la nit a les 21:35 GMT va arribar a la Marina Victòria and Albert de Ciutat del Cap l'Estrella Damm, que ja està sent reparat per l'equip de terra del vaixell que s'ha desplaçat per aquesta raó a la ciutat sud-africana. Jonathan McKee ha afirmat sentir-se trist "per ser aquí i no en la regata a bord de la nostra embarcació, però aquest pas és important per a després tirar endavant".
Classificació:
1. Paprec Virbac 2
2. Veolia Environnement, a 125 milles
3. Hugo Boss, a 203 milles
4. Temenos 2, a 970 milles
5. Mutua Madrileña, a 1.700 milles
6. Estrella Damm, a 2.290 milles
7. Educación sin Fronteras, a 2.468 milles
PRB i Delta Dore, retirats
dimarts, de desembre 11, 2007
BWR primer mes
Tot just avui fa un mes que s'inicià la nova gran aventura del segle XXI des de Barcelona. Hem gaudit de moltes interessants hores amb les experiències dels 18 skippers; però aquests últims dies s'han convertit en tot un calvari...
El 28è dia començava amb la tràgica notícia que un dels grans favorits, i líder durant moltes jornades, de la regata, el vaixel de Vincent Riou i Sébastien Josse trencava el pal. Els tres metres superiors -el màstil dels Open60 fa 28 metres, 10 més de la seva eslora- s'havien trencat al xocar contra onada mentre tenien un ris a la major que els havia deixat "al descobert". Actualment, ja han arribat -retirarnt-se- a Cape Town. Com els digué un dels skippers del Delta Dore, sols queda el consol de passar el nadal a casa i no gaudint lluitant contra el Gran Sud.
Aquesta matinada ha sigut el Delta Dore qui també ha vist com el seu pal es trencava. A la imatge es veu l'aparell de fortuna que han dispossat. De fet tampoc tenen gasoil suficient per arribar a les costes de Sudàfrica.
Sidney Gavignet i Jérémie Beyou no podran continuar fruint d'aquesta experiència de tripular entre els dos un Open 60.
Per la seva banda, l'Estrella Damm de Guillermo Altadill i Johnathan McKee ha continuant acumulant problemes, i ara es troba camí de les costes africanes, després de demanar permís a l'organització, per tractar de reparar un dels dos timons -l'altre l'havien aconseguit reparar unes hores abans d'aquest-. Més problemes als ja coneguts.
No obstant això, no podem oblildar el nou rècord establert per Alex Thomsom i Andrew Cape a bord del Hugo Boss: 500 milles en 24 hores.
però el repte de la Barcelona World Race continua:
El 28è dia començava amb la tràgica notícia que un dels grans favorits, i líder durant moltes jornades, de la regata, el vaixel de Vincent Riou i Sébastien Josse trencava el pal. Els tres metres superiors -el màstil dels Open60 fa 28 metres, 10 més de la seva eslora- s'havien trencat al xocar contra onada mentre tenien un ris a la major que els havia deixat "al descobert". Actualment, ja han arribat -retirarnt-se- a Cape Town. Com els digué un dels skippers del Delta Dore, sols queda el consol de passar el nadal a casa i no gaudint lluitant contra el Gran Sud.
Aquesta matinada ha sigut el Delta Dore qui també ha vist com el seu pal es trencava. A la imatge es veu l'aparell de fortuna que han dispossat. De fet tampoc tenen gasoil suficient per arribar a les costes de Sudàfrica.
Sidney Gavignet i Jérémie Beyou no podran continuar fruint d'aquesta experiència de tripular entre els dos un Open 60.
Per la seva banda, l'Estrella Damm de Guillermo Altadill i Johnathan McKee ha continuant acumulant problemes, i ara es troba camí de les costes africanes, després de demanar permís a l'organització, per tractar de reparar un dels dos timons -l'altre l'havien aconseguit reparar unes hores abans d'aquest-. Més problemes als ja coneguts.
No obstant això, no podem oblildar el nou rècord establert per Alex Thomsom i Andrew Cape a bord del Hugo Boss: 500 milles en 24 hores.
però el repte de la Barcelona World Race continua:
diumenge, de desembre 09, 2007
retrobaments
ahir dia 8 de desembre ens vàrem reunir a casa de Krol i Pablito, ells dos -òbviament-, Óscar i Laia i Muntsa i Gorka, així com un servidor. Faltaven Rogerio -de monitor d'esquí als Alps- i Marta i Raulín.
A la fot es veu un moment després de dinar mentre destrossàvem cançons amb el singstar.
La vetllada va durar fins ben entrada la nit -després de sopar ens vam dedicar a jugar a altes coses, al igual que abasn ho havíem fet als homes-llop.
La gràcia és que era quelcom que necessitàvem, feia potser una micona de massa temps que no ho fèiem, i som conscients que el més important a les nostres vidas és la gent que ens estimem i amb qui hem decidit que ens agrada gaudir del temps. I us ben juro que és realment el més dur de l'estada a fora.
Així que us agreixo i molt el poder gaudir de les vostres amistats...
Quan fem la propera?
Per cert, recomanació: GEOL
també us deixo dos videos de dues cançons que vai' recordar durant la intensa nit de somnis:
A la fot es veu un moment després de dinar mentre destrossàvem cançons amb el singstar.
La vetllada va durar fins ben entrada la nit -després de sopar ens vam dedicar a jugar a altes coses, al igual que abasn ho havíem fet als homes-llop.
La gràcia és que era quelcom que necessitàvem, feia potser una micona de massa temps que no ho fèiem, i som conscients que el més important a les nostres vidas és la gent que ens estimem i amb qui hem decidit que ens agrada gaudir del temps. I us ben juro que és realment el més dur de l'estada a fora.
Així que us agreixo i molt el poder gaudir de les vostres amistats...
Quan fem la propera?
Per cert, recomanació: GEOL
també us deixo dos videos de dues cançons que vai' recordar durant la intensa nit de somnis:
dijous, de desembre 06, 2007
els llums de Nadal
S'apropa el solstici d'hivern, i això en la nostra cultura significa la celebració del naixement de Jesús de Natzaret.
Si aquesta no és sinó l'intent -aconseguit, com tants d'altres- per part de l'Esglèsia de reconvertir una festivitat pagana al seu culte; ara és una tergiversació perserva del neo-capitalisme salvatge de les creences... sols consumisme.
I la gran mostra de tot això són els llums de Nadal. Tothom ens hem adonat que cada vegada són més -afirmen que són de baix consun- i s'encenen abans... Això sí, un dies després de canviar l'horari respecte al solar per a estalviar energia... ¿Algú es veu capcitada per resoldre'm aquesta diatriba estúpida? ¿Per què tractem d'estalviar energia per una banda si estem malversant-la de la pitjor forma possible?
Així que un es planteja... i si creéssim un "comando" que anés anihilant totes i cadascuna d'aquestes bombetes... i si fèssim una gran apagada d'aquestes?
per si voleu pensar al respecte us deixo un video -molt interessant- d'una versió del mític Another Brick in the Wall dels Pick Floyd:
Si aquesta no és sinó l'intent -aconseguit, com tants d'altres- per part de l'Esglèsia de reconvertir una festivitat pagana al seu culte; ara és una tergiversació perserva del neo-capitalisme salvatge de les creences... sols consumisme.
I la gran mostra de tot això són els llums de Nadal. Tothom ens hem adonat que cada vegada són més -afirmen que són de baix consun- i s'encenen abans... Això sí, un dies després de canviar l'horari respecte al solar per a estalviar energia... ¿Algú es veu capcitada per resoldre'm aquesta diatriba estúpida? ¿Per què tractem d'estalviar energia per una banda si estem malversant-la de la pitjor forma possible?
Així que un es planteja... i si creéssim un "comando" que anés anihilant totes i cadascuna d'aquestes bombetes... i si fèssim una gran apagada d'aquestes?
per si voleu pensar al respecte us deixo un video -molt interessant- d'una versió del mític Another Brick in the Wall dels Pick Floyd:
dissabte, de desembre 01, 2007
18 novembre: ...y volví con él
volveré a incidir sobre el hecho de los retornos... algunos seguimos en el camino, mientras transitamos nuestra senda personal -y permacemos buscando la lontananza del horizonte-.
Así que nada mejor que regresar a una cita con una de las personas de las que creo que siempre estaré enamorada (gracias eternas Jara por hacérmelo conocer!)
Y allí nos fuimos, casi como la primera vez (qué maravillosos recuerdos traen a la memoria aquella mítica noche en Apolo). Allí no conocía las canciones -aquí había decidido escuhar las últimas lo mínimo imprescindible para dejarme seducir por ellas en directo-. Y esta vez también fui solo -pero al mismo sitio de siempre en el Auditori-. (Núrias, qué tal el ir en febrero?)
1.Somos
2.Canción para un viejo amigo
3.Sucede que a veces
4.Canción de amor y oficina
5.Caperucita
6.Sesión continua
7.Vine del norte
8.Cien días
9.Zamba del emigrante
10.Si se callase el ruido
11.Tantas cosas
12.Ya ves
13.Recuerdo
14.El virus del miedo
15.Habitantes de Alfa Centauro
16.Últimamente
17.Vértigo
18.Casandra
19.La extraña pareja
20.Amores imposibles
21.Papá cuéntame otra vez
22.Fragilidad
23.A las madres de mayo
24.Ana
25.Tierna y dulce historia de amor
25+1. PEqueña criatura
el set-list es aproximado (extraído como las fotos del foro de Ismael Serrano
fue maravilloso... aunque ya no presente todas sus canciones...
fue màgico, y me sentí que seguía cerrando círculos en espirales de huida hacia delante...
No te dejará dormir este estrépito infinito
que intenta llenar los días de tinieblas y enemigos.
Una estruendosa jauría se empeña en hacer callar
las preguntas, los matices, el murmullo de ojalás.
Ruido de patriotas que se envuelven en banderas,
confunden la patria con la sordidez de sus cavernas.
Ruido de conversos que, caídos del caballo,
siembran su rencor perseguidos por sus pecados.
Si se callase el ruido
oirías la lluvia caer
limpiando la ciudad de espectros,
te oiría hablar en sueños
y abriría las ventanas.
Si se callase el ruido
quizá podríamos hablar
y soplar sobre las heridas,
quizás entenderías
que nos queda la esperanza.
Ruido de iluminados, gritan desde sus hogueras
que trae el fin del mundo la luz de la diferencia.
Ruido de inquisidores, nos hablan de libertades
agrietando con sus gritos su barniz de tolerantes.
Nunca pisa la batalla tanto ruido de guerreros,
traen de sus almenas la paz de los cementerios.
Háblame de tus abrazos, de nuestro amor imperfecto,
de la luz de tu utopía, que tu voz tape este estruendo.
Si se callase el ruido
oirías la lluvia caer
limpiando la ciudad de espectros,
te oiría hablar en sueños
y abriría las ventanas.
Si se callase el ruido
quizá podríamos hablar
y soplar sobre las heridas,
quizás entenderías
que nos queda la esperanza.
Si se callase el ruido
oirías la lluvia caer
limpiando la ciudad de espectros,
te oiría hablar en sueños
y abriría las ventanas.
Si se callase el ruido
quizá podríamos hablar
y soplar sobre las heridas,
quizás entenderías
que nos queda la esperanza.
Si se callase el ruido
oirías la lluvia caer
limpiando la ciudad de espectros,
te oiría hablar en sueños
y abriría las ventanas.
Si se callase el ruido
quizá podríamos hablar
y soplar sobre las heridas,
quizás entenderías
que nos queda la esperanza.
Si se callase el ruido
oirías la lluvia caer
limpiando la ciudad de espectros,
te oiría hablar en sueños
y abriría las ventanas...
Verdad que es maravillosa, srta. Massallé?
dilluns, de novembre 26, 2007
II Jornades de Seguretat i Foc
Aquest cap de setmana han set les
II JORNADES DE SEGURETAT I FOC DIABLES DE LES CORTS CALAF 2007
i com només podien ésser, han resultat BRUTALS!!!
merci a totes i tots per fer que gaudissim d'un cap de setmana tant genial...
The reason Milton wrote in fetters when he wrote of Angels & God, and at liberty when of Devils & Hell, is because he was a true Poet and of the Devil's party without knowing it. [note of "The Voice of the Devil" from "The Marriage of Heaven and Hell"; William Blake]
THE ROAD OF EXCESS LEADS TO THE PALACE OF WISDOM
moltíssimes gràcies a:
Èlia López
Astrid Cardona
Aleix Batalla
Oriol Corroto
Pau Cohí
Irene Muro
Anna Cuevas
Xavier Martínez
Txell Puig
Óscar Motto
Núria Capdevila Martínez
Núria Capdevila Atienza
dimarts, de novembre 20, 2007
20/XI/2007
Fa trenta-dos anys i encara suren els seus maleïts fantasmes entre nosaltres... Hi ha masses ¿persones? que mantenen fidelitat a molts dels postulats que aquell assassí i els seus adlàters varen utilitzar per destrossar un meravellòs somni comú...
Continuu pensant que ens falta un homenatge digne a totes les persones que volgueren defensar (i recupear) la legalitat vigent [espero poder fer algun dia la lectura Palabras para la República].
Veus segons quines coses i ja fins i tot se't perden les ganes de continuar demanant que un dia com el d'avui sigui declarat com a festa... no hem recuperat, hi ha qui no vol permetre-ho, totes les llibertats...
Continuu pensant que ens falta un homenatge digne a totes les persones que volgueren defensar (i recupear) la legalitat vigent [espero poder fer algun dia la lectura Palabras para la República].
Veus segons quines coses i ja fins i tot se't perden les ganes de continuar demanant que un dia com el d'avui sigui declarat com a festa... no hem recuperat, hi ha qui no vol permetre-ho, totes les llibertats...
diumenge, de novembre 18, 2007
BWR setmana I
Jean-Pierre Dick i Damian Foxall, líders de la prova amb el seu Paprec-Virbac II, deien a les 10 hores d'avui 18/XI que ja tenen molt a prop les Canàries. L'altre gran favorit, líders de la regata per la Mediterrània, Vincent Riou i Sébastien Josse del PRB són a 23 milles. La última nit els ha permés ha abdues embarcacions obrir encara més l'escletxa que els separa dels seus perseguidors...
tot i això, Sidney Gavignet ens deia des del Delta Dore que han començat a fer "racionament", ja que amb aquesta falta de vents, no es podrà acabar en 80 dies.
La última nit ha fet estralls, l'Estrella Damm ha caigut fins la sisena posició, el Mútua Madrileña sembla ancorat sense vents, i només l'Hugo Boss sembla, conjuntament amb Veolia Environnement i Delta Dore recuperar-se una mica, tot i la pèrdua de milles respecte als cap de cursa. L'Educación Sin Fronteras, després de dos dies recuperant-se han tornar a caure en una zona sense vents.
Així es demostra que la "novetat" de la Mediterrània pot ser molt i molt important en tot el decurs d'aquesta ingent aventura.
+ info
tot i això, Sidney Gavignet ens deia des del Delta Dore que han començat a fer "racionament", ja que amb aquesta falta de vents, no es podrà acabar en 80 dies.
La última nit ha fet estralls, l'Estrella Damm ha caigut fins la sisena posició, el Mútua Madrileña sembla ancorat sense vents, i només l'Hugo Boss sembla, conjuntament amb Veolia Environnement i Delta Dore recuperar-se una mica, tot i la pèrdua de milles respecte als cap de cursa. L'Educación Sin Fronteras, després de dos dies recuperant-se han tornar a caure en una zona sense vents.
Així es demostra que la "novetat" de la Mediterrània pot ser molt i molt important en tot el decurs d'aquesta ingent aventura.
+ info
diumenge, de novembre 11, 2007
BWR dia I
Aquest matí s'ha donat la sortida a la Barcelona World Race.
La imatge de Jean-Marie Liot mostra com la ciutat s'ha acomiadat encoratjant els valerosos navegants. Allà al mig era jo (ja us explicaré com ha sigut: BRUTAL!!!)
Temps de pas a la boia de Sitges:
1. PRB – 17:03:07
2. Delta Dore – 17:13:42
3. Veolia Environnement – 17:18:03
4. Estrella Damm – 17:24:20
5. Hugo Boss – 17:25:06
6. Paprec Virbac 2 – 17:27:09
7. Mutua Madrilena – 17:30:31
8. Temenos II – 17:37:12
9. Educacion sin Fronteras - 19:16:45
+ info: Barcelona World Race
La imatge de Jean-Marie Liot mostra com la ciutat s'ha acomiadat encoratjant els valerosos navegants. Allà al mig era jo (ja us explicaré com ha sigut: BRUTAL!!!)
Temps de pas a la boia de Sitges:
1. PRB – 17:03:07
2. Delta Dore – 17:13:42
3. Veolia Environnement – 17:18:03
4. Estrella Damm – 17:24:20
5. Hugo Boss – 17:25:06
6. Paprec Virbac 2 – 17:27:09
7. Mutua Madrilena – 17:30:31
8. Temenos II – 17:37:12
9. Educacion sin Fronteras - 19:16:45
+ info: Barcelona World Race
diumenge, de novembre 04, 2007
BARCELONA WORLD RACE
L'onze de novembre de 2007 s'iniciarà des de la ciutat comtal la Barcelona World Race. És un nou concepte de regata:
volta a món en un IMOCA-Open 60, a dos, sense escales, sense assistència.
Com si fos quelcom a "mig camí" entre la Vendée Globe i la Volvo Ocean Race.
Des del passat 1 de novembre, dia en que s'inaugurà el Village al Moll de la Fusta, podeu gaudir de diferents activitats a la ciutat relacionades amb la Regata.
El dia set serà el Dia de les Escoles, és molt important afegir que des de El Consorci el Far. Centre dels Treballs del Mar hem preparat el Programa Educatiu que les escoles i instituts poden realitzar durant la regata. Tanmateix, a la nostra drassana s'ha realitzat el monòlit que s'ha inaugurat al Moll de la Fusta en homenatge als navegats.
Ja es pot visitar la molt recomanable exposició Navegant per la Ciència. (al Portal de La Pau)
Moltes de les nits fins a la sortida podreu gaudir de concerts al escenari instal·lat al Moll de la Fusta.
Dia 9 Cerimònia Inaugural.
Dia 11 sortida de la Regata.
Els equips participants els podeu conèixer des de la pàgina web de la Barcelona World Race
us aconsello que visiteu també la Fundació per a la Navegació Oceànica-Barcelona
http://link.brightcove.com/services/link/bcpid1184514316/bclid1125842043/bctid1252317266
dimarts, d’octubre 23, 2007
20/X/2007 SEVILLA: LA FELICIDAD ETERNA
Desde hace diez años algunos creíamos que el milagro era posible... y lo ha sido. Diez conciertos van a dar habida cuenta de ello. Yo tuve el privilegio de poder disfrutarlo en mi Sevilla.
El viernes 19 cogía el tren desde Sants con dirección a Santa Justa. Al llegar allí, me esperaba mi prima Jara -nos siguen quedando conversaciones pendientes-. Después de explicarnos cómo nos fluye la vida (y una revitalizadora ducha) nos encaminamos a la plaza del Salvador. Allí estaban reunidos algunas de sus amistades, y empezamos a comprobar cómo la ciudad estaba tomada por las hordas de parasiempre fieles fans de una de las más grandes bandas de la historia. Las primeras cervecitas bajo un cielo tan azul que parecía ficiticio y un sol como sólo en el Sur puede brillar. Después de charlar y charlar, fuimos a comer, (disfrutando del placer del buen comer) en el nuevo recinto de los Coloniales. A buscar "lotes" para preparar fuerzas, y tras un rato en casa de María; nos dirigimos al Estadio Olímpico de La Cartuja.
Casi 70000 almas nos reunimos dentro del recinto, para esperar a que con puntualidad casi exacta comenzase, ¡por fin!, lo que siempre habíamos soñado y deseado...
Suena Song to the Siren... y todo tiembla. Ya se hace realidad, las pantallas con el símbolo de la banda darán paso a las siluetas recortadas cuando comience El Estanque. ESTOY VIVIENDO UN CONCIERTO DE HÉROES DEL SILENCIO. sí, lloré. y me siento orgulloso de poder decirlo...
Seguirían Deshacer el mundo, Mar adentro, La carta, Bendecida, Sirena Varada, Opio.
El set acústico fue: La herida, Despertar, Apuesta por el Rock'n'Roll, Héroes de Leyenda, Con nombre de guerra, No más lágrimas.
A continuación: Nuestros nombres, El mar no cesa, Entre dos tierras, Maldito Duende, Iberia sumergida, Avalancha.
Bises I: Oración, Tumbas de sal (ambas con Phil Manzanera a la guitarra!!!), La chispa adecuada.
Bises II: Tesoro, Malas Intenciones, En brazos de la fiebre.
Fuegos artificales.
Fueron más de dos horas y media cantando sin parar, notando cómo la badna sentía nuestra química y disfrutábamos nosotros y ellos...
Mi mayor sueño musical... hecho realidad!!! Felicidad eterna.
Sólo decir que pude presenciarlo desde la valla que separaba los "preferentes" del resto, habiendo dejado a mi gente un poquito atrás... pero que en esa "mi soledad" pude didfrutar de toda mi vida durante este concierto...
Después volver a difrutar de la gente, de Sevilla y de su calor...
Gracias a todas las personas que me "arropásteis" durante estas horas:
Jara, Manu, María, María, Delia, Héctor, Eduardo, José, etc.
P.S: cuando pueda trataré de dejar los documentos gráficos.
El viernes 19 cogía el tren desde Sants con dirección a Santa Justa. Al llegar allí, me esperaba mi prima Jara -nos siguen quedando conversaciones pendientes-. Después de explicarnos cómo nos fluye la vida (y una revitalizadora ducha) nos encaminamos a la plaza del Salvador. Allí estaban reunidos algunas de sus amistades, y empezamos a comprobar cómo la ciudad estaba tomada por las hordas de parasiempre fieles fans de una de las más grandes bandas de la historia. Las primeras cervecitas bajo un cielo tan azul que parecía ficiticio y un sol como sólo en el Sur puede brillar. Después de charlar y charlar, fuimos a comer, (disfrutando del placer del buen comer) en el nuevo recinto de los Coloniales. A buscar "lotes" para preparar fuerzas, y tras un rato en casa de María; nos dirigimos al Estadio Olímpico de La Cartuja.
Casi 70000 almas nos reunimos dentro del recinto, para esperar a que con puntualidad casi exacta comenzase, ¡por fin!, lo que siempre habíamos soñado y deseado...
Suena Song to the Siren... y todo tiembla. Ya se hace realidad, las pantallas con el símbolo de la banda darán paso a las siluetas recortadas cuando comience El Estanque. ESTOY VIVIENDO UN CONCIERTO DE HÉROES DEL SILENCIO. sí, lloré. y me siento orgulloso de poder decirlo...
Seguirían Deshacer el mundo, Mar adentro, La carta, Bendecida, Sirena Varada, Opio.
El set acústico fue: La herida, Despertar, Apuesta por el Rock'n'Roll, Héroes de Leyenda, Con nombre de guerra, No más lágrimas.
A continuación: Nuestros nombres, El mar no cesa, Entre dos tierras, Maldito Duende, Iberia sumergida, Avalancha.
Bises I: Oración, Tumbas de sal (ambas con Phil Manzanera a la guitarra!!!), La chispa adecuada.
Bises II: Tesoro, Malas Intenciones, En brazos de la fiebre.
Fuegos artificales.
Fueron más de dos horas y media cantando sin parar, notando cómo la badna sentía nuestra química y disfrutábamos nosotros y ellos...
Mi mayor sueño musical... hecho realidad!!! Felicidad eterna.
Sólo decir que pude presenciarlo desde la valla que separaba los "preferentes" del resto, habiendo dejado a mi gente un poquito atrás... pero que en esa "mi soledad" pude didfrutar de toda mi vida durante este concierto...
Después volver a difrutar de la gente, de Sevilla y de su calor...
Gracias a todas las personas que me "arropásteis" durante estas horas:
Jara, Manu, María, María, Delia, Héctor, Eduardo, José, etc.
P.S: cuando pueda trataré de dejar los documentos gráficos.
dilluns, d’octubre 22, 2007
dia txorrocentsmil de l'odissea...
QUEREMOS PAN
QUEREMOS VINO
QUEREMOS A LA MINISTRA
COLGADA DE UN PINO!!!
dissabte, d’octubre 13, 2007
Correbars Les Cors 2007 ATABALA'Mmm!!!
ATABALA'M 2007!!!
Aquest any, el correbars de sempre que portem anys organitzant per les festes de Les Corts, aquest any agafa personalitat i li otorguem nom: Atabala'mmmmm!!!
Aquest any, millorem la proposta. Dues colles percusionistes (la nostra, Tabalers dels Diables de Les Corts (www.diablesdelescorts.cat) i els Tabalers de Banyoles), 7 cerveses, 1 samarreta (que dimarts la vaig veure i realment han quedat de puta mare), i tota la festassa del correbars = 10 euros!!!!! Immillorable.
I aquí és on entreu vosaltres, quan heu de participar!!! És un exemple clar de "quants més serem, més riure'm".
L'Atabala'mmm 2007 es durà a terme el dissabte 13 a les 19:30 a la plaça Sol de Baix (Les Corts, metro L3 Les Corts). Els tiquets els podreu comprar desde el dia abans a un stan que muntarem al costat de la barra on es vendran samarretes i tot tipus de samarretes i merchandasing (jejejeje) de les festes i de les entitats que hi participen, fins al mateix moment de començar el correbars.
ATENCIÓ!!! l'any passat (que jo no hi era... snif snif) ja vam fer casi pleno. Aquest any vendrem uns 200 tiquets... i nos los quitan de las manos... així que ja sabeu!!!! El divendres veniu a veure'ns al correfoc, i al acabar corrents cap a comprar el vostre tiquet!!! També us podem fer reserves, però no fiem. Així que ja sabeu!!!!
Dades ràpides x qui li faci mandra llegir les meves parres:
ATABALA'Mmmmm 2007!!!! (Correbars)
Dia: dissabte 13 d'octubre
Lloc: Plaça Sol de Baix (L3 Les Corts)
Hora: 19:30h
Oferta: Tabalada (2 Colles) + 7 birres + samarreta ATABALA'M 2007!
Preu: 10 euros
On Comprar el Tiquet: Txiringuito Plaça Sol de Baix, al costat de la barra, desde divendres al vespre fins dissabte al mateix moment, mitja hora abans de començar, es a dir, a les 19h. (si es que encara queden, clar :P)
US HI ESPERE'M!!!!!
dissabte, d’octubre 06, 2007
...el retorn...
Massa temps per un retorn. Massa veus dient que “ja gairebé estàs aquí!”; però tu encara ets allà, que, en realitat, és el teu aquí. És aquest bittersweet feeling, qui tenalla totes les teves vísceres i és una mena de nus gordià envoltant la teua ànima, qui està fent que caminis i badis mirant el cel que pot variar del blau feliç al gris fosc de la gran tempesta. I així et sents. Tants anys escrivint un relat sobre l’etern retorn de la ventafocs, i ara resulta que és un mateix qui no sap retornar. Ara sembla que t’agradi la paraula rutina, aquesta la rutina dels últims tres mesos. I és com si no sabessis a què li tens por d’enfrontar-t’hi tot just a l’arribada. S’acaba, per ara, aquesta experiència; aquest capítol del llibre -¿és una novel·la, un assaig, una compilació de poemes, o sols experiments per a un paper?-, aquesta temporada de la sèrie, aquest acte... abaixarem el teló i potser ens anirem a albirar la vora de la mar. Hem format una nova família en un mes, i ‘nem tingut tres per a gaudir-la; què serà ara de noltros? Com si ens veiéssim abocats a fer una ugly house... o només sóc jo qui té aquesta estranya sensació? A voltros també us passa? Continuaré esperant que sortin els estels? Què farem aquesta nit? No us sembla que a la cita del Sun, a més de riure molt, podríem arribar a plorar? Només ho creu aquesta ànima que està enamorada de la mar? Aquest esperit que ha recuperat l’emoció de les marres com la pell d’una dona? Escrivia fa uns dies –qui sap quants?- que la solitud era el dolor d’arribar i trobar el llit buit; per què, si ara, per fi!, recuperaré el meu llit, tinc la sensació de pèrdua eterna? Sembla que si em miro a l’espill trobe les marques del poc dormir. On quedaran les pints? Ara que contemplo, més que miro, la vida amb més calma, no sé cap a on vull caminar, però sé que vull caminar: gaudir del viatge a Ítaca.
I la última setmana plou. Plou convertint Bangor en un mantell grisós on ni Vermeer no hi trobaria pas la llum. Però la llum són les persones que han fet que tingui quelcom per a recordar. Marxem. Ens n’anem. Ja no hi ha temps per escapar through the looking glass; aquest és, ara, el teu pit. I saps que deixes quelcom més que un jardí, aquí. I el retrobament sembla carregat de la joia del retorn; tot i que hi ha qui es mira el cel i pensa... pensa; i potser no sap què pensa, o què podria pensar. I les dues últimes nits cauen. Cauen com un foc que tremola a la xemeneia de l’hivern a la fi del llunyedar de l’horitzó. Han sigut, aquestes nits, els Misteris d’Eleusis? Què difícil es fa ara dir see u later. És tant terriblement i dolorosa la relativitat del temps. Una última nit; com si sabessis que clausures el teatre. Per vore nàixer el dia i tractar de fer memòria... nostàlgies passades i futures... I gairebé tothom aplaudeix quan aterra l’avió (què bonica és Barcelona arribant de nit, des del cel!), però tu ets allà, quiet al seient pensant “bloody sadness!”; i no saps per què. És meravellós el retrobament; tot i que implica un punt –qui és escrivint el text?-. Però et sents fora de joc dins el teu propi poema. El calendari de la que era la teva habitació encara assenyala el maig; mentre veus el que ets en aquest moment: bosses per reubicar...
Mas um homem entrou na Tabacaria (para comprar tabaco?),
E a realidade plausível cai de repente em cima de mim.
Semiergo-me energico, convencido, humano,
E you tencionar escrever estes versos em que digo 0 contrario.
Acendo um cigarro ao pensar em escreve-los
E saboreio no cigarro a liberta~ao de todos os pensamentos.
Sigo o fumo como uma rota propria,
E gozo, num momento sensitivo a competente,
A libertaçao de todas as especulaçoes
E a consciência de que a metafsica é uma consecuencia de estar mal disposto.
Depois deito-me para trás na cadeira
E continuo fumando.
Enquanto o Destino mo conceder, continuarei fumando.
(Se eu casasse com a filha da minha lavadeira
Talvez fosse feliz.)
Visto isto, levanto-me da cadeira.
Vou a janela.
O homem saiu da Tabacaria (metendo troco na algibeira das calças?).
Ah, conheço-o; e o Esteves sem metafisica.
(O Dono da Tabacaria chegou a porta.)
Como por um instinto divino o Esteves voltou-se e viu-me.
Acenou-me adeus, gritei-lhe Adeus o Esteves!, e o universo
Reconstruiu-se-me sem ideal nem esperança, e o Dono da tabacaria sorriu.
(-fragment final de: Tabacaria, F. Pessoa)
I la última setmana plou. Plou convertint Bangor en un mantell grisós on ni Vermeer no hi trobaria pas la llum. Però la llum són les persones que han fet que tingui quelcom per a recordar. Marxem. Ens n’anem. Ja no hi ha temps per escapar through the looking glass; aquest és, ara, el teu pit. I saps que deixes quelcom més que un jardí, aquí. I el retrobament sembla carregat de la joia del retorn; tot i que hi ha qui es mira el cel i pensa... pensa; i potser no sap què pensa, o què podria pensar. I les dues últimes nits cauen. Cauen com un foc que tremola a la xemeneia de l’hivern a la fi del llunyedar de l’horitzó. Han sigut, aquestes nits, els Misteris d’Eleusis? Què difícil es fa ara dir see u later. És tant terriblement i dolorosa la relativitat del temps. Una última nit; com si sabessis que clausures el teatre. Per vore nàixer el dia i tractar de fer memòria... nostàlgies passades i futures... I gairebé tothom aplaudeix quan aterra l’avió (què bonica és Barcelona arribant de nit, des del cel!), però tu ets allà, quiet al seient pensant “bloody sadness!”; i no saps per què. És meravellós el retrobament; tot i que implica un punt –qui és escrivint el text?-. Però et sents fora de joc dins el teu propi poema. El calendari de la que era la teva habitació encara assenyala el maig; mentre veus el que ets en aquest moment: bosses per reubicar...
Mas um homem entrou na Tabacaria (para comprar tabaco?),
E a realidade plausível cai de repente em cima de mim.
Semiergo-me energico, convencido, humano,
E you tencionar escrever estes versos em que digo 0 contrario.
Acendo um cigarro ao pensar em escreve-los
E saboreio no cigarro a liberta~ao de todos os pensamentos.
Sigo o fumo como uma rota propria,
E gozo, num momento sensitivo a competente,
A libertaçao de todas as especulaçoes
E a consciência de que a metafsica é uma consecuencia de estar mal disposto.
Depois deito-me para trás na cadeira
E continuo fumando.
Enquanto o Destino mo conceder, continuarei fumando.
(Se eu casasse com a filha da minha lavadeira
Talvez fosse feliz.)
Visto isto, levanto-me da cadeira.
Vou a janela.
O homem saiu da Tabacaria (metendo troco na algibeira das calças?).
Ah, conheço-o; e o Esteves sem metafisica.
(O Dono da Tabacaria chegou a porta.)
Como por um instinto divino o Esteves voltou-se e viu-me.
Acenou-me adeus, gritei-lhe Adeus o Esteves!, e o universo
Reconstruiu-se-me sem ideal nem esperança, e o Dono da tabacaria sorriu.
(-fragment final de: Tabacaria, F. Pessoa)
dimarts, de setembre 18, 2007
1a CRóNICA DEL REGRESO (más esperado)
Aquí tienen la primera crónica de un sueño en el que algunos creímos durante muchos años y que por fin se está convirtiendo en realidad...
Pronto, lo lograremos...
una visión profesional
los fans
Pronto, lo lograremos...
una visión profesional
los fans
diumenge, de setembre 16, 2007
Dùn Èideann
El dia 31 d'agost (ja sé que fa gairebé un més, però no ha sigut possible abans), cap a les 16 hores, Iván arribava a casa meua amb el "nostre cotxe llogat". Calia 'nar a cercar a bigDani entre Conwy i Llandudno i recollir a Sara a Chester. Seria un llarg camí; unes 300 mi (uns 484 km des de Bangor, de forma directe fins la destinació, quelcom més de 5 hores).
Dùn Èideann, o com és pronuncia't el nom pels locals: "èdinbra". La capital d'Scotland.
Després de deixar les nostres pertinences, sortírem a fer unes pintes. En algun moment ens trobàrem amb gent que parlava castellà, i com que la terra pot cridar la sang, varem estar aquella nit fent birres ambs ells:
De fet eren dos murcians que estaven acabant les seves vacances -havien fet una mena d'Interrail des de l'Europa de l'Est (algú imaginà un "fuck-rail"), i un argentí que treballava per Leeds.
Vàrem estar en un garito anomenat Opium; força interessant amb bona música (rock i metal!).
Dinking and chating we stayed, more or less, until more than 3 am.
Però al matí següent Ivn i jo demostràrem que es pot preparar un esmorzar en condicions en 10 minuts.
Aquí veieu la vista que teníem de la Cowgate st des de la nostra finestra. A l'altre costat dóna a la GrassMarket st (o quelcom similar), on antigament es feien els ajusticiaments...
El hostel organitzava un "tour" d'unes dues horetes per fer una visita per la ciutat; així que vàrem decidir aprofitar-ho i fer una primera ullada d'Edinburgh. Això ens permeté comprovar que efectivament a Alba parlen dos idiomes: Scottish Gaelic -com idioma propi- i l'escocès, i òbviament cap s'assembla a l'anglès. De fet, a la foto, on es veu com Edinbra és construïda a dos nivells, es veu, a la dreta de la imatge, la nostra guia: canadenca vinguda a Alba... costava molt d'entendre (gràcies Sara per traduir allò que no entenia!)
Una de les primeres coses que varem vore fou l'estàtua del Bobby -famós al món sencer, i sembla ésser que no és conya- .
També passàrem al costat d'un lloc que s'ha fet famós. Mireu la foto i deduïu why:
Férem una visita a St Gile's:
Discover 1,000 years of history in the heart of Edinburgh. Founded in the 1120s, St Giles' was the church of John Knox during the Reformation and is often referred to as the 'Cradle of Presbyterianism'. Highlights of a visit include our beautiful stained glass windows. The impressive Rieger organ was installed in 1992 and the famous Thistle Chapel, home of the Knights of the Order of the Thistle, Scotland's great order of chivalry designed by Robert Lorimer for the Order of the Thistle, was added in 1911 (from: http://guide.visitscotland.com/vs/scout/objectsearch/edinburgh,en,SCH1/curr,GBP,objt,SIG,r,RGN560vs,season,at1/result.html
Al sortir veiérem un típic scottish: (podeu fixar-vos tb en l'aparatet per demanar pas en el semàfor)
I a la Royal Mail hi ha tant tipisme com les botigues de souvenirs:
i molts llocs que criden al visitant per ésser descoberts, ara o la propera vegada (qui s'apunta?)
Abans hem dit que la ciutat és tota construïda a dos nivells, trobes petits carrerons arreu:
Un lloc de visita obligada és el monument a Sir Walter Scott (possiblement el més gran escriptor escocès juntament amb Robert Burns):
Aquella tarda, després de dinar decidírem 'nar fins a la National Gallery:
On poguérem admirar alguna peça interessant. Per no fer-ho massa llarg, us els comentaré algun dia a SEMIREA. Tot i que val a dir, que la distribució dels quadres, deixava molt a desitjar (oi Sara?)Hi ha una expo de Warhol a les Galleries, i havia la possibilitat de gaudir dels "teus 15 minuts -aquí eren segons- de fama". Et feien una foto i al cap d'una estona sortia "warholitzada":
Per cert, hi havia uns artistes de carrer fent de "paparazzis" i al veure'm sortir com en digueren? Efectivament, "Jesus"
Un lloc molt maco són els Princes St Gardens -després hi tornarem- però mireu quin maco rellotge (i funciona!)
Llegiu l'escrit de la samarra? És una gran veritat, oi?
Abans dèiem que hi ha coses molt interessants per veure i tours per fer a Edinbra:
exemples: aquí
Aquella nit, les 10 persones que érem a Edinbra: Alba, una amiga italiana seva de la que no recorde el nom (sorry), Iris, Marta, Míriam (filòloga), Tània, Sara,Iván, (big) Dani, i un servidor després de sopar, tornàrem al Opium i després 'nérem al Red -que està al costat-. La música era més "dance". Alguns ja sabeu que això per a mi no és un problema (algunes es sorprengueren; com unes setmanes després Dori al Time: "parecías una Diva -jejeje-).
El matí següent ens anàrem a visitar el Castell d'Edinburgh (aneu, és visita obligada)
A la seva entrada ens reben Robert Bruce i William Wallace.
Una curiositat, en un dels museus que hi ha dins, hi ha un mapa de la Península Ibèrica, no creieu que falten alguns? -tant lluny ens volen alguns d'Espanya?-
Podia penjar moltes fotos del castell, però crec que serà millor "torturar-vos" en persona o que el visiteu!
Així podreu admirar vistes com aquestes de la "ciutat nova":
Aquella tarda la invertírem en visitar: the Scotch Whisky Experience
Vam aprendre bastant, la veritat. És interessant.
Llavors tornem als Princes Street Gardens; perquè era la última nit del festival, i aconseguiríem de re-venda a preu de taquilla, entrades per l'acte final. Ells mateixos diuen que és el millor:
Efectivament, el castell de focs artificials des del Castell amb música interpretada en directe.
Gaudiu de les imatges (no són con les que podria aconseguir el meu estimat Sergi Godia, però desitjo que us agradin)
Dues imatges de noltros fent un break estil scottish.
I la màgia de la pólvora enmig de la nit. (Sort que arribo per la Mercè... La Porta de l'Infern tindrà el seu can Cerber, jejeje)
Al matí següent visitarem la nova seu del Scottish Parliament:
i pujàrem fins l'Arthur's Seat per dir fins arreveure a Dùn Èideann:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)