Dùn Èideann

El dia 31 d'agost (ja sé que fa gairebé un més, però no ha sigut possible abans), cap a les 16 hores, Iván arribava a casa meua amb el "nostre cotxe llogat". Calia 'nar a cercar a bigDani entre Conwy i Llandudno i recollir a Sara a Chester. Seria un llarg camí; unes 300 mi (uns 484 km des de Bangor, de forma directe fins la destinació, quelcom més de 5 hores).

Clar que en algun moment caldria fer alguna aturadeta, com quan en una benzinera, Iván aprofità per besar el nou terra. Cap a les 23h hores arribàrem a la nostra destinació:

Dùn Èideann, o com és pronuncia't el nom pels locals: "èdinbra". La capital d'Scotland.

Després de deixar les nostres pertinences, sortírem a fer unes pintes. En algun moment ens trobàrem amb gent que parlava castellà, i com que la terra pot cridar la sang, varem estar aquella nit fent birres ambs ells:


De fet eren dos murcians que estaven acabant les seves vacances -havien fet una mena d'Interrail des de l'Europa de l'Est (algú imaginà un "fuck-rail"), i un argentí que treballava per Leeds.

Vàrem estar en un garito anomenat Opium; força interessant amb bona música (rock i metal!).

Dinking and chating we stayed, more or less, until more than 3 am.

Però al matí següent Ivn i jo demostràrem que es pot preparar un esmorzar en condicions en 10 minuts.

Aquí veieu la vista que teníem de la Cowgate st des de la nostra finestra. A l'altre costat dóna a la GrassMarket st (o quelcom similar), on antigament es feien els ajusticiaments...


El hostel organitzava un "tour" d'unes dues horetes per fer una visita per la ciutat; així que vàrem decidir aprofitar-ho i fer una primera ullada d'Edinburgh. Això ens permeté comprovar que efectivament a Alba parlen dos idiomes: Scottish Gaelic -com idioma propi- i l'escocès, i òbviament cap s'assembla a l'anglès. De fet, a la foto, on es veu com Edinbra és construïda a dos nivells, es veu, a la dreta de la imatge, la nostra guia: canadenca vinguda a Alba... costava molt d'entendre (gràcies Sara per traduir allò que no entenia!)

Una de les primeres coses que varem vore fou l'estàtua del Bobby -famós al món sencer, i sembla ésser que no és conya- .



També passàrem al costat d'un lloc que s'ha fet famós. Mireu la foto i deduïu why:



Férem una visita a St Gile's:


Discover 1,000 years of history in the heart of Edinburgh. Founded in the 1120s, St Giles' was the church of John Knox during the Reformation and is often referred to as the 'Cradle of Presbyterianism'. Highlights of a visit include our beautiful stained glass windows. The impressive Rieger organ was installed in 1992 and the famous Thistle Chapel, home of the Knights of the Order of the Thistle, Scotland's great order of chivalry designed by Robert Lorimer for the Order of the Thistle, was added in 1911 (from: http://guide.visitscotland.com/vs/scout/objectsearch/edinburgh,en,SCH1/curr,GBP,objt,SIG,r,RGN560vs,season,at1/result.html



Al sortir veiérem un típic scottish: (podeu fixar-vos tb en l'aparatet per demanar pas en el semàfor)

I a la Royal Mail hi ha tant tipisme com les botigues de souvenirs:


i molts llocs que criden al visitant per ésser descoberts, ara o la propera vegada (qui s'apunta?)

Abans hem dit que la ciutat és tota construïda a dos nivells, trobes petits carrerons arreu:


Un lloc de visita obligada és el monument a Sir Walter Scott (possiblement el més gran escriptor escocès juntament amb Robert Burns):



Aquella tarda, després de dinar decidírem 'nar fins a la National Gallery:

On poguérem admirar alguna peça interessant. Per no fer-ho massa llarg, us els comentaré algun dia a SEMIREA. Tot i que val a dir, que la distribució dels quadres, deixava molt a desitjar (oi Sara?)


Hi ha una expo de Warhol a les Galleries, i havia la possibilitat de gaudir dels "teus 15 minuts -aquí eren segons- de fama". Et feien una foto i al cap d'una estona sortia "warholitzada":


Per cert, hi havia uns artistes de carrer fent de "paparazzis" i al veure'm sortir com en digueren? Efectivament, "Jesus"


Un lloc molt maco són els Princes St Gardens -després hi tornarem- però mireu quin maco rellotge (i funciona!)


Llegiu l'escrit de la samarra? És una gran veritat, oi?



Abans dèiem que hi ha coses molt interessants per veure i tours per fer a Edinbra:


exemples: aquí

Aquella nit, les 10 persones que érem a Edinbra: Alba, una amiga italiana seva de la que no recorde el nom (sorry), Iris, Marta, Míriam (filòloga), Tània, Sara,Iván, (big) Dani, i un servidor després de sopar, tornàrem al Opium i després 'nérem al Red -que està al costat-. La música era més "dance". Alguns ja sabeu que això per a mi no és un problema (algunes es sorprengueren; com unes setmanes després Dori al Time: "parecías una Diva -jejeje-).

El matí següent ens anàrem a visitar el Castell d'Edinburgh (aneu, és visita obligada)


A la seva entrada ens reben Robert Bruce i William Wallace.


Una curiositat, en un dels museus que hi ha dins, hi ha un mapa de la Península Ibèrica, no creieu que falten alguns? -tant lluny ens volen alguns d'Espanya?-



Podia penjar moltes fotos del castell, però crec que serà millor "torturar-vos" en persona o que el visiteu!

Així podreu admirar vistes com aquestes de la "ciutat nova":



Aquella tarda la invertírem en visitar: the Scotch Whisky Experience


Vam aprendre bastant, la veritat. És interessant.

Llavors tornem als Princes Street Gardens; perquè era la última nit del festival, i aconseguiríem de re-venda a preu de taquilla, entrades per l'acte final. Ells mateixos diuen que és el millor:




Efectivament, el castell de focs artificials des del Castell amb música interpretada en directe.




Gaudiu de les imatges (no són con les que podria aconseguir el meu estimat Sergi Godia, però desitjo que us agradin)




Dues imatges de noltros fent un break estil scottish.


I la màgia de la pólvora enmig de la nit. (Sort que arribo per la Mercè... La Porta de l'Infern tindrà el seu can Cerber, jejeje)



Al matí següent visitarem la nova seu del Scottish Parliament:


i pujàrem fins l'Arthur's Seat per dir fins arreveure a Dùn Èideann: