dimarts, de setembre 18, 2007

1a CRóNICA DEL REGRESO (más esperado)

Aquí tienen la primera crónica de un sueño en el que algunos creímos durante muchos años y que por fin se está convirtiendo en realidad...
Pronto, lo lograremos...

una visión profesional

los fans




5 comentaris:

Anònim ha dit...

natxete!!!

co ha anat "el teu regreso?"....

disfrutant prou de la merce?

besicos i fins ben aviat

olga

Anònim ha dit...

Hola, soy la Reich!

Bienvenido!

ayer me tocó currar en el Piromusical y me pareció verte! puede ser??

MrTorture ha dit...

Bones;
el retorn... "estamos en ello". Costa força tornar a situar-se en el "propi món físic". Encara no estic, ni sé ben be on sóc.
Ahir gairebé m'atropellen creuant el carrer -vai' mirar primer a la dreta!-; escrivint a l'ordinador cerco accents i tal com al teclat anglès...
Avui he sentit rar el metro amb tanta gent...
Hi ha masses coses encara a les que no he sigut capaç de retornar.
Respecte a la Mercè: gaudint de tornar a organitzar la Porta de l'Infern... i ensumar la pòlvora!!!
Molt guai, a més, tenir la possibilitat de tornar a vore la meua gent...

A la teua pregunta Reich, jo també era al Piromusical; estava entre les torres, gairebé tocant a la de la dreta (mirant cap a MNAC). 'Nava amb dues noies (Iris i Sara) i dos nois (Ramón i -big- Dani), companys d'esperiència gal·lesa.

Espero que ens podrem vore tots junts plegats en breu.

See u later

Anna ha dit...

Ei, noi! Bona arribada, doncs! Aterrissar en plena festa major no està gens malament!

I res, que de moment el cos físic ja és a l'entorn físic, el cap ja anirà venint de mica en mica... Ai que encara em posaré nostàlgica jo, ara!

Que res, això dels teclats és força al·lucinant quan t'hi trobes. Disfruta la tornada!

MrTorture ha dit...

Doncs sí, és al·lucinant lo d'arribar en plena festa major... tot i que "només" vai' gaudir del correfoc -de la Porta- i del Piromusical. Masses coses que no es pogueren vore.

Un dels petits problemes físico-mentals de la tornada són els carrers: al sortir de la feina el dimarts, a l'hora de creuar el passeig joandeborbó -el semàfor era vermell i semblava que no venia ningú- vai´mirar primer, de la forma (òbviament!) més natural a la dreta... però el cotxe venia per l'esquerra. Sort que no passà res...

Supose que la meua ànima s'anirà fent al concepte d´haver tornat.

Gràcies a totes per fer més fàcil i "terriblement" agradable la tornada.