REFLEXIONS TROBADES EN UNA AMPOLLA NAUFRAGADA A L'OCEÀ D'UN BAR PERDUT A LA NIT INFINITA

Abastar l'horitzó; acaronar l'aigua; saber ésser petó per pertànyer a la felicitat.

Un xiuxiueig, fent d'equilibrista, sobre la pols d'estels; sense xarxa, amb un pou de penes ofegades a sota.

Al jardí del fons naixen flors cada vegada que parpadeges.

El color dels ulls canvia per influència de la mar.

La teva veu és la mel de la meua pell. El teu aire dibuixa el meu tacte.

Hi ha una nena petita entre la neu; juga a inventar contes que es fan realitat al teatre de les seves mans.

Les héteres dels joglars cremen una ciutat en nom de l'amor.

Tu ets el sol i jo la lluna, sols entre l'escuma d'un got; com onades entre petons d'horitzons...

La nit acarona els somnis que mai recordarem.

No vull, sempre, vèncer gràcies a perdre a les Termòpiles.

L'amor és un art que només es fa droga al arribar a la sang.

Vares pintar els espills del circ; ara la màgia és un record en déjà-vu.

Vull ésser el nenúfar a la saliva dels teus llavis.

Tot cor té un forat de cuc.

Fracàs d'orgull diví tractar d'estudiar la vida!

Me'n vai' amb tu; allà on decideixi la poesia.

L'Univers continua, sempre!, més enllà de la foscor...

reflexió del dia: ARA, Josep Piera
Ara que ja no ets, amor, ets més que mai.
Ara que ja no et tinc, amor, et vull de veres.
Ara que ja no ets, amor, ets esperança.
Ara que t'he perdut, amor, ets meu per sempre.

L'amor, amor, és així: és, si no és.

cancó del dia: Parque Triana (El Bicho) -una de les cançons més maques que he pogut descobrir-.