SÍ, JO HO CONSENTO

Amb aquesta maca frase, el passat 1 de juliol, els meus molt estimats Marta i Nyllu es casaren.

La veritat és que fou un gran cap de setmana.
El divendres, a les dotze de la nit -en aquest bonic moment en que la vida comença- una expedició de dos cotxes -Núries i Godia, i Muntsa, Gorka i un servidor- partia de Sants (perdó, Hostafrancs) en direcció Horta de Sant Joan.

Arribarem, després d'una parada, i sense cap problema d'orientació gràcies a les bones notes facilitades, cap allà les 3 de la matinada; éssent subjugats per un cel encissador a una caseta on la gent ja dormia!!!

Ferem alguna "copitxuelilla" i preparem allò que ens faltava per al dia següent. Montarem un cert petit espectacle mentre cercàvem un lloc on dormir entre les tres habitacions ocuapdes. Tot i alguns roncs i una orgia aviària; podem afirmar que dormírem entre 1 i 2 hores.

Ens llevaren per esmorçar cap allà les 8 del matí i per ajudar a muntar no gaire res. Alguns després aprofitaren per fer una "becaineta" o per visitar la localitat.

A partir de les onze -posiblement hi havia gent des d'abans- la gran moguda d'aconseguir que les amistats dels nuvis fossin persones presentables.

Al migdia, tots ens refugíavem d'un Lorenzo terrible sorgit del pitjor dels Inferns... I cap allà les 13 hores, la gran festa!!!

Tot molt senzillet, sota unes petites carpes, on el sol seguia atacant; molt maco i emotiu... El nuvi molt elagant; i la núvia, més maca imposible!!! I EREN TERRIBELMENT NERVIOSOS -jejeje- (no és preciós?)

-em permetré la llicència de reconèixer que la mà em tremolava quan com a testimoni (moltíssimes gràcies pel gran honor) signava els papers.

I després d'això, els primers tasts, les primeres fotos, les primeres birres i els primers martinis...

i cap al dinar. exquisit; però en massa quantia.

(i amb un freak digne dels pitjors programes de telebrossa amb un orgue)

i més festa... a la "disco" de l'hotel fins que ens kardaren fora -que era molt aviat- i ferem cap a la casa a continuar-la...

i el matí següent, quan el sol ja no ens deixava dormir veièrem els nostres rostres vençuts? pels excesos i l'alegria...

quan sigui posible ja penjarem les fotos...

VISCA ELS NUVIS!!!