ANDY WARHOL: LA MÀQUINA QUE MIRA

"Si vols saber sobre Andy Warhol, mira únicament la superfície de les meves pintures i les meves pel·lícules, i a mi, allà hi sóc jo. No hi ha res darrera." Andy Warhol

Andy Warhol és, sens cap mena de dubte, un espill de l'Amèrica del seu temps; i també un símbol de la banalitat i la frivolitat dels mateixos per als seus crítics.
Després de la confrontació entre el món i els expressionistes abstractes arribà el PopArt. S'acabà, definitivament, la pintura de cavallet. Un pop que mai fou cohesionat ni tingué manifest ni proclames. Tots els seus integrants, estil·lísticament molt diferents, tingueren inclinacions comuns per la imatgeria popular i el gust per les tecnologies comercials -què seria de la serigrafia sense Andy Warhol?-.
L'ArtPop no crea amb la imaginació, observa i reprodueix.
La contribució "principal" d'Andy Warhol fou eliminar la distinció entre l'artista d'avantguarda i el públic en general. És la "plebe" la destinatària del seu art; això farà que sigui la fugacitat el gran risc del PopArt.

Per aquelles persones que volgueu gaudir d'una experiència warholiana, principalment de les seves últimes etapes -tot i que manca alguna "Oxidació" (sublimació del dripping de Pollock)- podeu atançar-vos a l'exposició:

Andy Warhol: la màquina que mira
Centre Cultural de Caixa Girona
Sala la Fontana d'Or
C/ Ciutadans 19, Girona

entrada LLIURE

També tindreu a la vostra disposició set de les seves experiències fílimiques (o fragments; òbviament, Empire no és sencera).

No és una exposició que abasti tota la carrera creativa del geni de la The Factory (quelcom que seria molt interessant); però sí una aproximació a l'obra d'una de les icones (admirades o no) del segle XX -amb tot el que això comporta-.


cançó del dia: La otra parte de mí; La Habitación Roja

reflexió del dia: Cada cop que t'abraço s'esmicola més la meva ànima...