ELS SOMNIS

Qué és un somni? ¿En quin moment, en alguna aïllada cel·la dels inferns, es converteix un substrat fisiològic en quelcom màgic? ¿És, potser, l'instant de la seva naixença l'etern instant de l'orgasme de l'esperança quan la polsim estelar niua amb un cor que glateix? Potser, és, simplement, la fe de saber-nos vius, de comprendre que la vida pot ésser el camí devers la selva i el jardí; i, el somni, és nostre desig de tenir cura d'aquesta Gaia.

Emperò, com distingir els autèntics somnis? ¿Ho són només els dels ulls tancats, ó, els que voregen les nostres assímptotes mentre plorem, entre la mar i la platja, amb una copa de vi blanc i un acigarreta sota una tempesta on els nostres cors i ànimes són els trons i els llampecs?

Els somnis són com l'autèntica amada; aquella per qui NO donaríem la vida... ¿abandonar la vida i trencar-li les il·lusions? L'autèntica amada és a qui aconsegueixes que el món l'abandoni mitjançant abraçades de mar, xiuxiueigs d'univers, petons on un sencer s'entrega i acaronant-la sempre, tota, en tot moment...

Per això, ens hem d'entregar sempre, a cada nou somni, verges. Oblidar el passat per construir el futur.

Quan un somni arriba, desitja'l més que la teva pròpia naixença...

To see a world in a grain of sand,
And Heaven in a wild flower,
Hold infinity in the palm of your hand
And eternity in an hour.

he who binds himself to a joy
Does the winged life destroy;
He who kisses the joy as it flies
Lives in eternity's sunrise.
William Blake

cançó del dia: Tamarack Pines (George Winston)

reflexió del dia: Después no es que la vida vaya como tú te la imaginas. Sigue su camino. Y tu´el tuyo. Y no son el mismo camino. Es así... No es que yo quisiera ser feliz, eso no. Quería... salvarme, eso es, salvarme. Pero comprendí tarde por qué lado había que ir: por el lado de los deseos. (Alessandro Baricco, Oceano mare)