dissabte, de juliol 08, 2006

SEDA Alessandro Baricco

Una molt interesant obra. Un llibre molt curt; no és una novel·la, no és un relat, és una història. És quelcom més que la narració d'un viatge intern -desfermat per una experiència viscuda més enllà d'on acaba el món-. Són sentiments, -per què sempre ens faltaran paraules per descriure'ls?-.

És una lectura ràpida -és una història breu de paraules-; però què, inconscientment, és lenta i pausada; sents a la teua pell - a la veritable pell, aquella que envolta l'ànima- com et succeeix allò que llegeixes.

És una història perfecta per llegir-la al llit, amb poca llum, abraçat a una persona molt especial amb qui es poden compartir els moments de tendresa.

cançó del dia: La Espuma de Venus (Héroes del Silencio)

poema del dia: Palabras para Julia (J.A. Goytisolo)

reflexió del dia: on és l'ànima de l'albada?