dimecres, d’octubre 21, 2009

"librarying"



Ahir vai' decidir utilitzar el concepte "librarying". Com podeu deduir és el suposat gerundi de l'inexistent verb "to library"* (perquè no existeix, oi?).

Avui he tornat a meditar: Per què les paraules que utilitzem són aquestes? Per què les coses es diuen com es diuen? Per què les nostres llengües estan organitzades com ho estan? Sí, d'acord, provenen de llengües anteriors, etc etc... però, ¿com fou el moment en que aquell homínid decidí utilitzar aquell so concret per expressar aquell concepte? Com aconseguiren consensuar les paraules per entendre's entre elles? ¿Com devia ser el moment de trobar-se amb un altre grup i comprovar que no s'entenien?

No és apasionant l'arqueoantropologia?

P.S.: també és interessant veure com evolucionen els idiomes; clar, que quan vols aprendre una llengua molt dialectalitzada o amb molts registres es fa força complicat.

imatge: Letras, Juan Navarro de Baldewag.

8 comentaris:

diablessamariken ha dit...

ja saps que sempre he pensat que tot i existir moltes llengües diferents, cap ha pogut omplir determinats buits lèxics, de manera que hi ha coses que no tenim prou paraules per explicar-les. Sobretot sentiments.

El dia que descobreixis perquè es construeixen com ho fan els mots, seurem a fer una birra i mirarem de crear-ne per tapar els buits dels que et parlo.

Ptons

Raquel ha dit...

Aquestes són preguntes que porto fent-me tota la vida! Seria bonic poder veure la construcció dels primers mots...però la fletxa del temps no hi ha qui la inverteixi!

Una llàstima, però sempre estarem nosaltres per inventar-nos els nostres mots per omplir els buits que ens deixa la llengua, com molt bé diu l'Astrid.

MrTorture ha dit...

La veritat és que sí, i moltes vegades ho hem parlat, al diccionari li manquen paraules. A més aconstumen a ésser per expressar els sentiments i les sensacions més importants. ¿Serà simptomàtic de quelcom?

És interessant això de decidir convertir-se en inventor de mots... caldrà pensar!

Patricia ha dit...

El tractatus philosophicus de Wittgenstein ja parla d'això. De la relació entre la lògica, el llenguatge i com s'estructura el pensament.

En quant a Librarying, I do it every day and I like it.

^_^

Magda ha dit...

Hola Natxo, creat el mot m'agradaria veure escrita la definició, qui sap si potser algun dia constarà en el Pompeu Fabra o en el Diccionario de la Real Academia ;)

Sí que és fascinant pensar en un idioma usat per un grup prehistòric, grups petits de pocs components, fent creier el número de paraules a mida que creix el que el grup fa o coneix conforme canvia de lloc o coneix altres grups.

I després tenim la Raquel que fa maravelles amb les paraules!!!

Una abraçada i a gaudir del dia de 25 hores!!!

MrTorture ha dit...

Ara que demanes la definició serà moment que ens parem a pensar-la. A veure que ens surt!

I sí la Raquel fa meravelles amb les paraules, però potser és poc objectiu que jo ho digui.

P.S.: clar que pensant-ho millor, potser entre totes podem fer una, o vàries, definicions per la paraula.

MrTorture ha dit...

Per cert, Wittgenstein és un dels grans desconeguts. Diria que a història de la Filosofia sols el varen citar, i encara em falta molt per aprendre del seu pensament.

Raquel ha dit...

Gràcies per la part que em toca...