Ahir us comentava que aniria per la nit a Sitges per veure la marató de l'Auditori com a cloenda nocturna del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.
Vai' agafar l'últim tren, a les 23.14 a Clot -vai' haver de baixar corrents el carrer Rogent- per arribar a Sitges a les 0.04. Llavors vai' cap a l'Auditori on vai' trobar-me amb mon germà. Veièrem que ja hi havia algunes persones a les portes fent cua, però vam fer cap al xiringuito per fer una cerveseta. Una vegada a la cua Armaine ens digué tot 'nava amb retard, així que no seria la 1.30 l'hora d'inici de la marató sinó possiblement les 2 en punt. Olé.
Vàrem entrar i ens entregaren les ulleres per poder veure la versió en 3D de tot un clàssic del cinema, no sols de terror, Night of the living dead. Qui ja ha vist la pel·lícula sap que no calen paraules, sinó simplement gaudir del film; qui no, doncs ja sap què toca. De la peli poc es pot dir; però ay! del 3D. Hi ha coses que sembla millor no tocar-les. És cert que guanyes la (falsa) profunditat, però el veia "grumós", i quedava molt forçat i fals. Emperò, com que és una gran peli, doncs gaudeixes; però em vai' quedar amb la sensació que hi ha coses que millor no tocar-les i deixar-les com han sigut tota la vida.
Després d'una pausa per tornar les ulleres vàrem entrar per veure la nova entrega de Dario Argento. Horror! I no em refereiro a una nova entrega de por; la pel·lícula és infumable. Què dolenta! Caldria prendre-se-la amb molt d'humor, però és que ni com a comèdia, sèrie B o Z o el que sigui, la Gallio és una castanya.
L'última entrega de la nit era la primera entrega animada de Rob Zombie. The haunted world of the superbeasto és un divertiment per qui l'ha feta, però la veritat és que és una paranoia -potser em caldria conèixer primerament el còmic-, sense cap mena de cap ni peus. Hi ha algun moment en què rius; la majoria de vegades per les referències cinèfiles (i la primera seqüència amb les zombies nazis), però és un humor barroer i gratuit i acaba fent que la sensació és de veure una conya infantil i privada que tampoc era necessària.
Així cap a tres quarts de set sortíem de l'Auditori. Potser no ha sigut la millor marató possible; però ha sigut una gran nit.
Fins l'any vinent!
5 comentaris:
Carinyet, després de la de pelis que t'has tragat infumables, encara et queden ganes d'anar-hi l'any vinent? També són ganes.
M'ha fet riure la teva crítica-perquè sé com ets i t'imagino en situació...-, però en el fons em sap greu perquè sé que et feia il·lusió i el resultat no és el que esperaves.
Però si malgrat això dius que va ser una gran nit, d'acord!
Que sàpigues que jo l'he vetllada per tu també! xDD
sí, clar que vull tornar. No sóc tan freak com un matrimoni acabat de casar que s'havia vist 62 pelis fins ahir; però crec que sempre que es pugui s'ha de fer una visiteta a Sitges.
ja ho deia, potser no ha sigut, fílmicament, la nit desitjada, però tampoc he tornat amb una sensació de joder quina merda! Sort que era amb mon germà.
El problema és quan cal escollir què es veu i a més hi ha poques opcions, per altres obligacions, per poder-ho fer.
Va ser molt divertit el moment en què acabà Giallo. El comentari de "vaya truño" -més o menys; amb el riure hilarant d'alguns no gaire lluny.
Però en el fons mola 'nar a Sitges pel festival de cinema fantàstic.
vaya truño dit per tu? jajajajaja
meu o de mon germà; i si no era ben bé això era quelcom molt similar.
jejeje
jas has mirat el cartell de l'in-edit?
Ja se sap sobre les exposcicions i festivals i tot plegat, hi ha molta palla per destriar, però penso també que val la pena anar-hi aquests llocs perquè sempre hi ha alguna coswa per la que penses que ha pagat la pena anar-hi.
Publica un comentari a l'entrada