ODERINT DUM METUANT. DA MIHI ANIMAS, CAETERA TOLLIS. UBI BENE, IBI PATRIA. SÓC MÉS LLUNY QUE ESTIMAR-TE. QUAN ELS CUCS FARAN UN SOPAR FRED AMB EL MEU COS TROBARAN UN REGUST DE TU.
diumenge, d’octubre 25, 2009
NO a l'impost de succecions!!!
Hi ha coses que són inadmissibles.
Entenc, i sóc partidari, de la necessitat dels impostos. Val a dir que entre el model "escandinau" i el "nord-americà" es suposa que se situa l'europeu (on trobem la rara excepció catalana: pagar com un nòrdic per "rebre" com un yankee). Tot i això, crec que el sistema espanyol cal revisar-ho molt. I un dels exemples paradigmàtics és la situació catalana de "l'impost de succecions".
És vergonyós el que es demana, una vegada una persona ha mort, a l'hora de fer que la seva parella i descendents heredin. I sé del que parlo! No és gens lògic allò que les autoritats demanen. És com tractar de mantenrir vigent el dret de pernada".
És per aquest motiu que em sembla adequada la campanya iniciada per la gent de NOsuccesions -en la línia del bus ateu-.
per més informació podeu visitar la web de NOsuccesions aquí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
És una vergonya "l'empresa de la mort". Té collons que fins i tot morir ens costi un preu. En els millors dels casos el mort prèviament ja hi ha pensat i ha aconseguit fer un raconet per totes les despeses que suposa l'enterrament, testament, etc etc, però ja veiem com cada vegada més, les persones grans tenen més dificultats per viure. Així que el mort se'l carrega la família.
És molt trist que haguem de pagar un preu fins i tot per la nostra mort, i que, a sobre, sigui tan absolutament desmesurat.
I perquè aquí és un impost tan fort? Sempre pringuem els mateixos. M'encanta el cartell del Bus amb l'etiqueta de "Cobrat".
I per cert, m'ha recordat la primera escena de "El crepúsculo de los Dioses" val a dir "Sunset Boulevard"
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada