dilluns, de setembre 14, 2009

de sèries i televisió



avui parlarem una mica del que hom pot veure a la televisió, des de la vessant de qui no paga per veure la televisió.

la motivació ha sigut la programació de sèries a TV3 aquest estiu. Donà la casualitat que el primer diumenge de vacances a Riells, la Raquel i jo mandrossejàvem al sofà i vàrem veure que començava una nova sèrie i sense adonar-nos, ens vàrem enganxar. Era Traveler. A més, a continuació feien una altra sèrie, The Nine, a la que també em vai' aficionar. Aquesta última em digué la Raquel que ja l'havien feta i que ella havia vist el principi.

resulta que la setmana passada acabaren totes dues sèries; fet relativament normal i previsible, ja que així podien iniciar la temporada "normal" de tardor. Aquest fet no hauria de tenir res de particular. El que succeix és que de Traveler emeteren 8 capítols i de The Nine 13. Són els que hi ha. No existeixen més. És a dir, les sèries són finalitzades. Emperò... (si no hi hagués però no tindria gaire sentit el comentari) Les sèries no estan acabades. En el cas de Traveler, degut a la baixa audiència, la productora la tancà i el creador tractà de deixar-la més o menys tancada però amb certa capacitat per continuar-la si alguna altra cadena acceptava. En aquests dos links podeu llegir més (un i dos). Respecte a The Nine, fou un cas similar; la cadena la tallà, després acceptà acabar la primera temporada i prou.

En amnbdós casos, el públic ens quedem sense saber com acaben, realment, les sèries. Fet que en el fons fot; has seguit durant un cert temps les aventures i desventures dels protagonistes i et quedes sense saber el final de la història.

En aquest cas la cadena que ens l'ematia no era la responsable del final de la sèrie, han emesa tota; però, clar, sabem que no és sencera. En altres ocasions, com per exemple Lost (perdidos) en emissió en obert a Espanya ha sigut, tant a TVE com a Cuatro menystinguda. També ho fou en el seu moment, per exemple ER (emergencias). En general podríem criticar bastant les cadenes generalistes estatals per la forma com maltracten el públic que segueix les sèries que emeten. Resultarà que la única solució és seguir les sèries per les cadenes de pagament...

Ah, per cert, sembla ésser que Segrestat, l'altre sèrie que havia emés TV3 aquest estiu -descomptant Les germanes MacLeod- també tenia el mateix problema.

imatge: mítica escena de la pel·lícula Poltergeist (Direcció, Tobe Hooper; Producció, Frank Marshall & Steven Spielberg; Guió, Steven Spielberg, Michael Grais & Mark Victor).

5 comentaris:

Raquel ha dit...

Però jo no sabia que no hi havia final!!!!!!! Ho arribo a saber i no la miro, joder! què putes, no?

Natxo ha dit...

aquesta és la putada: que al comprar aquesta sèrie ells sabien que "no té final" -argumentar que està acabada em semblaria indigne-; però, clar, si ho diuen, ningú se la miraria... mentrestant, han tingut l'audiència contenta i enganxada fins aquest forçat acabament...

Magda ha dit...

Això de les sèries... jo que soc adicte a Star Trek des de la més tendra infantesa em vaig quedar sense veure la segona part del darrer capitol, on Data i el seu germà "dolent" es retroben.

En algun canal han fet algun cop uns quants capitols, no tota la sèrie, però aqueset no l'he tornat a veure més.

I sí que és empipador els canvis de programació, ja mhavia afeccionat altre cop a "Districte espacial" quan va i la treuen.

No és jusst!!!

Ah, Natxo: Els Diables de El Clot.

Natxo ha dit...

un altre exemple és aquesta nit True Blood a Cuatro -canal molt aficionat a mal programar les sèries-; amb molt d'èxit arriba a les 0:30... com tants d'altres exemples.

Natxo ha dit...

Ah, Magda, per on visc, lo lògic és que jo fos de Clot, però les amistats em portaren a Les Corts.

Quan em digueres que havies estat al principi, vaig pensar en la degana.