últimament estic recuperant el gust de passejar per la meva ciutat; de desplaçar-me no en transport públic sinó caminant.
la veritat és que et permet tornar a veure o (re)descobrir Barcelona; i també inverteixes el temps en quelcom maco com pensar o deixar que la ment vagaregi. La vessant negativa seria les estones de lectures que es perd; però sempre poden ésser recuperades si abandonem cert temps del que es pot passar a la barra del bar o perduda de maneres molt tontes (e.g.: la tele quan no fan res que realment ens interessi).
avui m'he fet una tranqil·la sessió des de l'Hospital de Sant Pau fins la Bibilioteca Lola Anglada, des d'allà cap a la plaça Tetuan i tornar cap a l'Hospital de Sant Pau. I he recuperat el "vell" mp3.
a passejar, que és quelcom molt interessant de fer, a Barcelona i arreu.
P.S.: i sense oblidar la maca "passejada" del dissabte a la tarda pel centre de Barcelona...
4 comentaris:
Crec que Barcelona és una ciutat impúdica que li agrada ésser patejada per la penya, però potser li molesta l'excès de soroll. Millor amb Mp3, encara que sigui una mica vell. Així cadascú li posa la banda sonora que vulgui.
Molt bona entrada!
Una vegada vaig sentir al bus que un home li deia al noi que tenia al costat que per que agafava el bus per una distància que es podia fer a peu i el noi li8 va contestar pq s'avorria caminant.
Celebro que facis aquestes passejades sense aburrir-te retrobant espais que de vegades han canviat.
I pel que fa a la tele... tants canals per a no res!
Una abraçada!
caminar és un gran plaer; ara cal saber anar mirant… i sí, és molt trist que molta gent no sap apreciar allò que es perd per no voler caminar una mica.
Publica un comentari a l'entrada