mon germà ja m'havia parlat de les sensacions que tingué el dia de la inauguració, però com tot en aquesta vida, cal experimentar-ho un mateix.
La veritat és que ja havia apreciat l'estructura de camp britànic; que fins i tot ahir quedava encara més palesada pel fet de la quantitat de gent que transitava pels carrerons que l'envolten i la gent que feia temps als bars de la zona. I el millor de tot és quan hom entra i s'apropa a la seva localitat; sent que torna a estar a casa, és una evolució de Sarrià... i a més: torno a ensumar l'olor de la gespa!!! Això em recorda quan era petit i veia els partits a la reixa verda tot just darrera la porteria en el gol de Sarrià... Sí... l'olor de gespa; això és un camp de futbol (Montjuïc Lluïs Companys és l'Estadi Olímpic -el més gran i millor-).
aquesta és la meva visió del camp (més o menys la mateixa que tenia a l'Olímpic; res a veure amb el futbol dempeus a dalt de tot del gol de Sarrià...):
La veritat és que Cornellà-El Prat és un camp PERFECTE per veure futbol. A més ahir l'ambient era genial -gairebé 40000 persones- comgregades per animar els pericos. Llàstima del resultat.
*
2 comentaris:
M'alegro molt que us pogueu tornar a sentir a casa vostra.
Potser algun dia t'hi puc acompanyar per gaudir d'aquesta bona olor al teu costat.
estàs la primera de la llista per quan mon germà no pugui venir.
Publica un comentari a l'entrada