ODERINT DUM METUANT. DA MIHI ANIMAS, CAETERA TOLLIS. UBI BENE, IBI PATRIA. SÓC MÉS LLUNY QUE ESTIMAR-TE. QUAN ELS CUCS FARAN UN SOPAR FRED AMB EL MEU COS TROBARAN UN REGUST DE TU.
divendres, de febrer 27, 2009
enllaç Roger i Marta
aquests dies recordo freqüentment una nit al terrat de casa de Raul; a més hi eren Roger i Gorka... ara la història arriba a una porta que es tanca obrint-ne una de nova... és el gran fet d'avançar fent espirals:
doncs sí, lo Roger i la Marteta es casen demà...
serà maco veure'ns tots junts -esperant que la família ja es faci gran, quina emoció!-, recordant tantes i tantes batalletes...
és genial quan la vida arriba al punt de saber que tots dos s'han donant per trobar-se en la seva nova fusió...
ja sabeu que jo tradicionalment a qui es casava els deia: el meu més sentit pèsam:
moltes felicitats, parella!!!
dimarts, de febrer 24, 2009
and the oscar goes to...
la passada matinada de diumenge a dilluns foren els Academy Award prizes, els oscars. Una altra vegada no vai' poder quedar-me a vore la cerimònia... i això fa que recordi vells i bells moments...
des de que vàrem començar la uni, institucionalitzàrem el fet de veure'ls a casa de Carol (a més com que abans eren a finals de març coincidien amb l'aniversari del Taro...) foren unes grans nits (i uns bon anys!) Hi havia que després de despertar-se amb una ginebra acabava veient elefants, per la tarda, a la gespa de la UAB després de fer pràctiques al matí (oi Berto?). era molt maco fer les crítiques durant la desfilada per la catifa vermella; i després comprovar com es mantenia un rang aproximat del 50% en la meva travessa global...
fóra realment maco poder retrobar aquells moments... (podríem arribar a escriure tantes històries d'aquells temps la Carol i jo; i podríem donar-les tant matissos diferents...)
diumenge, de febrer 22, 2009
ja ho he vist!!!
Papà;
ja podrem oblidar la data del 28 de març de 1982. Per fi he pogut veure, conscientment, el nostre equip guanyar al camp del rival ciutadà.
Ara ens resta molta feina per mantenir els somnis i que per fi l'entitat aprengui a fer les coses bé.
Llàstima que ahir el patiment no el poguéssim compartir; però sé que d'alguna forma, encara que fos perquè els teus tres fills -en els 2 bàndols- ho veiéssim, tu ho vares veure.
potser Europa ens continua devent dues copes, però aquest plaer ja l'he pogut veure...
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
esport,
RCD Espanyol
dissabte, de febrer 21, 2009
mantenint la tradició
quants anys portem ja? potser tres de les quatre últimes visites? cap al febrer o el març Medina Azahara ens fa una visita (crec que l'anterior fou cap al novembre). I, òbviament, Isako, Miguelito, Luisamen i Laurita -ahir desfaroda, gairebé mossegant la valla- i un servidor ens 'nem a gaudir del seu concert. I aquí la paraula GAUDIR és ajustadíssima. Llarga vida al Rock Andalusí...
Com sempre, entregadíssims, genials, donant al públic allò que des de fa trenta anys només ells poden donar-nos (llàstima de TRIANA!!!). Des de començar amb Favorita del Sultán, fins a per-nos posar la pell de gallina amb Todo tiene su fin; i el seu ja tradicional medley final.
Em quedo, més enllà de tot el gaudi que ens anar amb els bons amics a un concert genial; amb els moments de poder gaudir de Córdoba amb Miguel -el fet de tenir més d'una terra-;
de Abra la Puerta (ja vam plorar llavors) amb Isaac;
de poder cantar amb Luís Tierra de la Libertad...
Tot el concert és absolutament meravellòs... birres amb amics sentint com la música passa a formar part de la nostra ànima...
I per a la gravació del directe a Barcelona -per fi!!!-, òbviament, tornarem a ser-hi.
especial poder cantar -gràcies "tete" per ésser allà -Manuel li dedica a la seva mare; jo a la meva eterna llum, el meu pare-:
Siempre estaras en mi
aunque ya nunca mas te vuelva a ver
mi corazon
llora por ti
les fotos seran aquí
i sí, Paco Ventura em va entregar en mà la seva pua i ens vam fer fotos amb tots ells mentre ens signàven les entrades... GRÀCIES SOU COLLUNUTS!!!
divendres, de febrer 20, 2009
el tabaquisme passiu també és nociu
El tabaquismo pasivo eleva hasta un 40% el riesgo de cáncer de pulmón
JANO.es y agencias · 17 Febrero 2009 10:05
Entre el 19 y el 21 de febrero, Córdoba acoge el VIII Congreso Nacional de Prevención y Tratamiento del Tabaquismo
Las personas expuestas al humo del tabaco tienen entre un 25 y un 40% más riesgo de sufrir enfermedades como cáncer de pulmón, enfisema y cardiopatía isquémica, que aquellas que no están expuestas con frecuencia al humo, según un documento elaborado por el VIII Congreso Nacional de Prevención y Tratamiento del Tabaquismo, que se celebrará del 19 al 21 de febrero en Córdoba.
Según explicó la presidenta del Congreso, la Dra. Justa Redondo, el tabaco contiene más de 5.000 sustancias, 400 de las cuales son tóxicas y más de 60 cancerígenas. “Por tanto, puede afectar a todos los que se exponen al humo del tabaco, aunque sea por el simple hecho de estar al lado de un fumador”, apuntó. “Cada vez que alguien enciende un cigarrillo comienzan a liberarse sustancias tan peligrosas como cianuro, amoniaco y monóxido de carbono, lo que significa que no sólo es el fumador el que los inhala, sino también cualquier persona de su entorno”, añadió.
En este sentido, el humo que procede de la combustión espontánea del cigarrillo (corriente secundaria) es más nocivo que el humo exhalado por el fumador (corriente primaria), debido a que en la corriente secundaria hay mayores concentraciones de compuestos dañinos que en el humo inhalado, señala el informe. De hecho, se ha descubierto que el nivel de monóxido de carbono, que tiene la particularidad de apropiarse del oxígeno de la sangre, puede ser de 2 a 15 veces más alto en el humo procedente de la corriente secundaria, que es, por otra parte, el más común en toda habitación o sala en la que se reúnen fumadores y no fumadores, destaca el documento.
Respecto a las consecuencias del humo del tabaco en lactantes y niños, la Dra. Redondo afirmó que “en sus primeros 2 años de vida, los hijos de padres que fuman en casa tienen una tasa de enfermedades pulmonares como asma, bronquitis o neumonía, mucho más alta que los niños cuyos padres no fuman”. Los niños son “particularmente susceptibles” a los efectos del tabaquismo pasivo porque sus bronquios son más pequeños y el sistema inmunitario está inmaduro y menos desarrollado, subrayó. De ahí “que padezcan con mayor facilidad infecciones respiratorias y de oído cuando están expuestos al humo ambiental de tabaco”, explicó. Además, “los niños respiran también más rápidamente que los adultos, lo que les lleva inhalar mayor cantidad de productos químicos peligrosos que los adultos”, comentó la especialista.
notícia aquí
dijous, de febrer 19, 2009
25+1 de JUNY de 2009
diuen que cal tenir metes en aquesta vida; doncs ara ja tinc una:
PRESENTACIÓ DE LA TESINA amb data a 25+1 de juny de 2009...
tot i que som al principi de la obtenció de les dades experimentals, i només queden 127 dies!!!, no ens estressarem (o sí, però tractarem que no ens impedeixi avançar...)
i per què no tot es quedi allà; no oblidem que, possiblement, durant la setmana del 14 al 20 de setembre serà la Defensa Oral de Tesina...
ais!!!
dilluns, de febrer 16, 2009
Per Santa Eulàlia, ho aconseguirem!!!
la única batalla que es perd és aquella que s'abandona; i aquesta la guanyarem.
Costi el que costi aconseguirem que en qualsevulla festa major de la nostra terra, i en qualsevol moment, sempre pugui haver una criatura cremant en un correfoc.
La terra, la nostra pàtria, és quelcom que hom dur inserit en el cor espiritual, en el genoma de l'ànima; i la seva cultura és el tresor més gran. Per això, continuarem lluitant per poder gaudir i fer gaudir de la nostra cultura del foc.
per això, Santa Eulàlia a Barcelona té tanta importància...
diumenge, de febrer 15, 2009
pel dia després de...
ahir era catorze de febrer, festivitat de Sant Valentí, que algun dia es decidí que fos el dia dels enamorats -però aquests no ho haurien de celbrar cada dia?-... Bé, seria com lo del dia de la mare o del pare...
el fet és, més enllà del fet que per alguns aquesta celebració seria més escaient per Sant Jordi, hi ha qui no pot, o no vol gaudir d'aquest dia; o si més no, per fer somriure aquí us deixo una cançó molt "interessant":
per si voleu excoltar més formós o que ens recordi que l'amor, potser, tot ho podrà...:
imatge: Sant Sebastia' (Domenikos Theotokopoulos, El Greco)
dissabte, de febrer 14, 2009
2nd step, well done!!!
després que ahir nit un vell amic a quarts de quatre considerés que encara seria despert, aquest matí he gaudit del plaer de fer el ronso una estona al llit. Val a dir que he tingut la sensació de viatjar en el temps -així ho indicava el meu despertador-; però l'important son els somnis que es fan realitat, i així esdevé quan un pot despertar amb qui desitja (hi ha diferents formes de poder-ho fer).
després, un tracte de dedicar-se a la feina de fer un "article-ficció" (coses del màster); i de cop rep una sorpresa agradabilíssima!!! què és bonic gaudir del sol d'hivern un matí de descans en bona companyia...
per la tarda, continuar amb la feina, fem progressos, petits considerant que no resta temps (què típic!) però ferms. Visita de la family, vista de la nova eco; i un rep un missatge d'un vell amic. Ens veiem al Michael Collins?
I llavors, sense la assitència de l'amic -coses que passen- que he pogut gaudir de la nova victòria de la meva sel·lecció nacional de rugbi. Dos de dos. Resten tres i podrem revalidar el Gran Slam de l'any passat... He recordat tantes sensacions...
I aqusta nit, supose que part del concert dels col·legues... I demà, Santa Eulàlia i els actes de foc infantils...
Gaudiu del cap de setmana.
després, un tracte de dedicar-se a la feina de fer un "article-ficció" (coses del màster); i de cop rep una sorpresa agradabilíssima!!! què és bonic gaudir del sol d'hivern un matí de descans en bona companyia...
per la tarda, continuar amb la feina, fem progressos, petits considerant que no resta temps (què típic!) però ferms. Visita de la family, vista de la nova eco; i un rep un missatge d'un vell amic. Ens veiem al Michael Collins?
I llavors, sense la assitència de l'amic -coses que passen- que he pogut gaudir de la nova victòria de la meva sel·lecció nacional de rugbi. Dos de dos. Resten tres i podrem revalidar el Gran Slam de l'any passat... He recordat tantes sensacions...
I aqusta nit, supose que part del concert dels col·legues... I demà, Santa Eulàlia i els actes de foc infantils...
Gaudiu del cap de setmana.
divendres, de febrer 13, 2009
divendres de cansament
la vesprada de divendres ja és arribada, i amb ella es palesa tot el cansament al llarg de la setmana; tant és així que no hagués pogut 'nar al concert de demà si hagués sigut, com creia, ara. Per sort, després de l'estrés acumulat durant tota la setmana i, especialment, amb el llarg, molt, matí d'avui; arriba la calma i la tranquil·litat, com si després de fer el cim un s'estirés a embadalir-se contemplant els núvols.
és encoratjador saber que els primers resultats del màster són positius; el fet de veure que la nostra hipòtesi pot ésser encertada dóna forces per continuar endavant tot i els moments de desfalliment -més que res perquè ets a la campana a la sala de cultius i el teu estòmac fa molta estona que necessita menjar...- Esperem que tot es vagi confirmant i obtinguem resultats que puguin ésser útils i aplicables des de la ciència bàsica a la clínica. Com a somni últim, viure d'això.... We will see...
si més no, aquell vell aforisme el respecte del meu insomni es fa real; ara estic aconseguint dormir tota una nit seguida. Dubto que sigui sols el cansament; també hi ha tranquil·litat anímica i espiritual (Gaia vol que compensem; així que mentre augmenta l'estrés també els plaers de la relaxació).
doncs si no sabeu què fer: gaudiu de les festes de la Laia. Per aquells que no tingueu entrades per AC/DC o no us heu plantejat les de Metallica -sabeu que la setmana vinent toca Medina Azahara?- demà hi ha un concert interessant: (crec que aquest últim paràgraf no té cap sentit...) potser ens veiem, o no...
és encoratjador saber que els primers resultats del màster són positius; el fet de veure que la nostra hipòtesi pot ésser encertada dóna forces per continuar endavant tot i els moments de desfalliment -més que res perquè ets a la campana a la sala de cultius i el teu estòmac fa molta estona que necessita menjar...- Esperem que tot es vagi confirmant i obtinguem resultats que puguin ésser útils i aplicables des de la ciència bàsica a la clínica. Com a somni últim, viure d'això.... We will see...
si més no, aquell vell aforisme el respecte del meu insomni es fa real; ara estic aconseguint dormir tota una nit seguida. Dubto que sigui sols el cansament; també hi ha tranquil·litat anímica i espiritual (Gaia vol que compensem; així que mentre augmenta l'estrés també els plaers de la relaxació).
doncs si no sabeu què fer: gaudiu de les festes de la Laia. Per aquells que no tingueu entrades per AC/DC o no us heu plantejat les de Metallica -sabeu que la setmana vinent toca Medina Azahara?- demà hi ha un concert interessant: (crec que aquest últim paràgraf no té cap sentit...) potser ens veiem, o no...
dijous, de febrer 12, 2009
la Laia ens convida a la festa 2009
Avui és Santa Eulàlia; la primera patrona de Barcelona i actualment co-patrona conjuntament amb Nostra Senyora de la Mercè.
Ara és la festa d'hivern de la ciutat; o la festa per als infants del Cap i Casal.
Ens veiem, si més no, diumenge... És una excusa perfecte per deixar-se perdre per la nostra meravellosa ciutat.
link pàgina informació
bicentenari del naixement d'un geni
Avui fa 200 anys que naixí Sir Charles Darwin. Un heroi. Un home de Ciència; una persona que revolucionà el pensament i la visió del món.
tot i que per desgràcia, encara hi ha qui qüestiona les seves idees; no podem obviar que la Biologia i la Ciència no seria el mateix sense ell -o, millor dit, no encara-.
un dels éssers que demostra que a Gaia hi ha hagut vida intel·ligent.
tot i que per desgràcia, encara hi ha qui qüestiona les seves idees; no podem obviar que la Biologia i la Ciència no seria el mateix sense ell -o, millor dit, no encara-.
un dels éssers que demostra que a Gaia hi ha hagut vida intel·ligent.
dimecres, de febrer 11, 2009
ja fa 80 anys...
Ahir es compliren 80 anys del primer partit de la lliga espanyola de futbol...
us deixo una notícia relacionada
Des del seu aterratge a finals del segle XIX, el futbol va anar creixent a Espanya amb la força del que s'ha de convertir en l'esport més seguit a tot el món. Cap al final dels 1920 es feia necessari un campionat de la lliga reglat, que anés més enllà dels Campionats regionals i estatal. Amb tot això, el 1929 va néixer la Lliga Espanyola, integrada per 10 equips: Athletic de Bilbao, FC Barcelona, Reial Madrid, Reial Societat, Real Unión d'Irun, Arenas de Guetxo (com a campions de Copa), RCD Espanyol, Europa, Atlètic de Madrid (subcampions) i Racing de Santander.
El 10 de febrer es va jugar la primera jornada, en la que el RCD Espanyol rebia a Sarrià al conjunt del Real Unión d'Irun, i en aquest encontre es va marcar el primer gol de la història del que avui és possiblement el millor campionat de la lliga del món, la Primera Divisió espanyola. Aquest gol, a més, va anar a càrrec d'un jugador blanc-i-blau, l'extrem Pitus Prat.
L'Espanyol va presentar aquell dia una formació formada per Solà; Trabal, Roure, Kaiser, Durán, Altés, Prat, Gallart, Oramas, Vantolrà i Juvé. Al final dels 90 minuts, la victòria va ser per al conjunt blanc-i-blau, per 3-2.
notícia de la pàgina perica
dimarts, de febrer 10, 2009
caminant devers el futur...
ara per ara encara sols sóc un "estudiant de màster" -encara que posi "becari"; tant de bo, així cobraria-; però esperem que tot arribi...
mentrestant seguirem treballant moltes hores cada dia perquè arribi.
dilluns, de febrer 09, 2009
7/II/2009
El passat dissabte es congregaren més de 10000 persones -segons la policía local- a Berga (població de 17 mil habitants) per a reclamar respecte i defensa de les tradicions dels Països Catalans amb l'ús de foc i pirotècnia. En la mateixa data, també es feien a Castelló de la Plana i a Palma de Mallorca.
Val a dir que com a acte festiu i reivinidactiu assolí allò per a lo que fou pensat: iniciar la cursa -massa tard perquè qui ens havia d'escoltar no ho feia tot i que ara s'omplin la boca dient que fa dos anys que hi treballen- devers la defensa de la nostra cultura; Perquè ningú ho dubti ni ho oblidi: correfocs, balls parlats de diables, bestiari, Patum, etc... és cultura; i és cultura popular i tradicional d'arrel catalana. I, tanmateix, donar ressó mediàtic de la nostra complicada situació.
Fou molt maco poder gaudir de la imatge de la plaça de Sant Pere a Berga plena de gom a gom -amb moltes persones fora de la plaça, i no sols les companyes i companys de Bestiari que feien la plantada al passeig de la Indústria-; tots seguint les consignes per demostrar, com deia una pancarta: No volem cremar la terra, sols defensar una festa. Una de les nostres festes.
Ara no és el moment de cercar medalles ni triunfalismes; sols val la feina conjunta; no ens podem permetre dissencions -tot i que hi ha certes pors-. Cal defensar el nostre dret a fer els nostres actes culturals i/o festius com nosaltres sempre els hem fet; cal permetre que la nostra canalla -la ciutadania adulta del futur- pugui gaudir de les nostres tradicions; cal que podem continuar enfortint el nostre associacionisme -arrel de tantes victòries ciutadanes al nostre país-; i caldrà, definitvament, que aquests actes, més enllà de la Patum, que ja ho és, siguin Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La cultura d'un poble pertany a tota la Humanitat, i no ens podem permetre el luxe de perdre-la.
Resta molta feina per fer, i poc temps; però sóc convençut que arribarem... tot i que de vegades un té por respecte a possibles companys de viatge i l'extenuació. Tot i això, com Odisseu, arribarem a Ítaca i podrem gaudir de la companyia de nostra Penèlope -en aquest cas els actes de foc-.
com a corolari final i a nivell molt personal; sé que aquesta etapa significarà moltes hores d'esforç -més si les contextualitzem amb la meua situació actual-; però em sento molt orgullós de poder ésser una de les persones que, des de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona serem a la lluita fins al final de la mateixa. És una càrrega feixuga, defensar la cultura d'un país, o part d'ella; però la mateixa fent que la fa possible ens permetrà arribar fins a l'objectiu.
imatge: (extreta de www.tagast.com) [llegir aquí]Roda de premsa ulterior a l'acte a Berga. De dreta a esquerra:
president del patronat de la Patum adulta (?); Sergi Muntaner, coordinador de La Patum infantil de Berga; Pep-Enric Martí, Federació de diables i dimonis de Catalunya; Juli Gendrau, alcalde de Berga,Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC); Sete Udina, Agrupació del bestiari festiu i popular de Catalunya; Natxo Barrau Salguero, Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona.
en el següent link penjaran el videos de l'acte:
aquí
Val a dir que com a acte festiu i reivinidactiu assolí allò per a lo que fou pensat: iniciar la cursa -massa tard perquè qui ens havia d'escoltar no ho feia tot i que ara s'omplin la boca dient que fa dos anys que hi treballen- devers la defensa de la nostra cultura; Perquè ningú ho dubti ni ho oblidi: correfocs, balls parlats de diables, bestiari, Patum, etc... és cultura; i és cultura popular i tradicional d'arrel catalana. I, tanmateix, donar ressó mediàtic de la nostra complicada situació.
Fou molt maco poder gaudir de la imatge de la plaça de Sant Pere a Berga plena de gom a gom -amb moltes persones fora de la plaça, i no sols les companyes i companys de Bestiari que feien la plantada al passeig de la Indústria-; tots seguint les consignes per demostrar, com deia una pancarta: No volem cremar la terra, sols defensar una festa. Una de les nostres festes.
Ara no és el moment de cercar medalles ni triunfalismes; sols val la feina conjunta; no ens podem permetre dissencions -tot i que hi ha certes pors-. Cal defensar el nostre dret a fer els nostres actes culturals i/o festius com nosaltres sempre els hem fet; cal permetre que la nostra canalla -la ciutadania adulta del futur- pugui gaudir de les nostres tradicions; cal que podem continuar enfortint el nostre associacionisme -arrel de tantes victòries ciutadanes al nostre país-; i caldrà, definitvament, que aquests actes, més enllà de la Patum, que ja ho és, siguin Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La cultura d'un poble pertany a tota la Humanitat, i no ens podem permetre el luxe de perdre-la.
Resta molta feina per fer, i poc temps; però sóc convençut que arribarem... tot i que de vegades un té por respecte a possibles companys de viatge i l'extenuació. Tot i això, com Odisseu, arribarem a Ítaca i podrem gaudir de la companyia de nostra Penèlope -en aquest cas els actes de foc-.
com a corolari final i a nivell molt personal; sé que aquesta etapa significarà moltes hores d'esforç -més si les contextualitzem amb la meua situació actual-; però em sento molt orgullós de poder ésser una de les persones que, des de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona serem a la lluita fins al final de la mateixa. És una càrrega feixuga, defensar la cultura d'un país, o part d'ella; però la mateixa fent que la fa possible ens permetrà arribar fins a l'objectiu.
imatge: (extreta de www.tagast.com) [llegir aquí]Roda de premsa ulterior a l'acte a Berga. De dreta a esquerra:
president del patronat de la Patum adulta (?); Sergi Muntaner, coordinador de La Patum infantil de Berga; Pep-Enric Martí, Federació de diables i dimonis de Catalunya; Juli Gendrau, alcalde de Berga,Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC); Sete Udina, Agrupació del bestiari festiu i popular de Catalunya; Natxo Barrau Salguero, Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona.
en el següent link penjaran el videos de l'acte:
aquí
diumenge, de febrer 08, 2009
vencerem!!!
havent viscut l'acte d'ahir a Berga, com a inici del recorregut per aconseguir defensar i salvaguardar la Nostra Cultura, un es queda amb la sensació que patirem, i molt, però que la nostra lluita ens farà vèncer...
em sento afortunat d'haver viscut un moment històric com aquest
mai ningú apagarà la nostra flama...
divendres, de febrer 06, 2009
DEFENSEM LA CULTURA CATALANA DEL FOC
per què aquests éssers entranyables i de bestioles similars puguin mantenir sempre viva la flama de la Cultura Popular i Tradional d'Arrel Catalana amb Foc i Pirotècnia; demà es realitza a Berga el primer acte en la seva defensa.
Salut, Foc, Tabals i Amor!!!
tornarem a patir, tornarem a LLUITAR, TORNAREM A VÈNCER!!!
si aneu al blog de Coordinadora (aquí) podreu llegir els manifest i com serà l'acte (les imatges són ampliables!).
penseu que demà és sols la primera passa; que resta molt camí per fer, però ho aconseguirem!!!
no ens deixaran sense foc ni a les fosques; NOSALTRES SOM L'INFERN!!!
ens trobem a Berga!!!
dijous, de febrer 05, 2009
6 mesos d' F.A.
avui vull agrair a la persona de la foto el fet que m'hagi regalat els 6 mesos més feliços de la meva vida fins ara... potser sembla exagerat; però són les consqüències de l'amor en absolut.
gairebé no ens coneixíem... alguna conversa de nit després d'algun acte de la colla i algun sopar d'aniversari i llavors... MÀGIA!!! benvingudes al paradís...
els dies i les nits es succeïen en una cursa per superar-se i fer cada vegada més meravellosa la VIDA; perquè ara la puc escriure amb majúscules. el millor fet, emperò, és la certesa absoluta -gairebé anticientífica- que això continuarà i no tindrà aturador...
t'estimo t'estim t'estime
t'estimo ELUFPA tossa
és genial haver descobert a qui vull pertànyer la resta de la meva vida. gràcies.
P.S.: quant relatiu és el temps... 6 messos; ja? sols? així és la VIDA...
dimecres, de febrer 04, 2009
Dia Mundial Contra el Càncer
Avui 4 de febrer és el Dia Mundial contra el Càncer.
al respecte del càncer es pot parlar llargament i abastament; emperò, no podem oblidar que és la gran malaltia a la que encara la humanitat haurà de fer front -sense comptar amb les que si destruïssim l'existència de primers i tercers móns-. Escriure la frase que "gairebé tothom coneix un cas bastant proper" necessita del corolari de "per sort o per desgràcia"; en base al final de la mateixa història. En aquesta malaltia -molt, massa!- vinculada al propi procès evolutiu -i que ningú cregui que sols circumscrita a l'espècie humana- és una vertiat ingent allò de que cada cas és un món.
Sabeu que és un tema que em toca molt properament; ara, per sort, professionalment -o acadèmicament parlant-; per desgràcia, familiarment.
Del que voldria deixar constància és de la necessitat de la investigació bàsica; i del fet que totes i tots siguem conscients que es pot vèncer; pot derrotar-te la malaltia, sí, per desgràcia succeeix masses vegades, emperò, se la pot guanyar. I la millor batalla és la prevenció!
campanya a Espanya aquí podeu veure el pòster
+ info: aquí
nota de premsa de l'OMS aquí
activitats de la Fundació ICO aquí
al respecte del càncer es pot parlar llargament i abastament; emperò, no podem oblidar que és la gran malaltia a la que encara la humanitat haurà de fer front -sense comptar amb les que si destruïssim l'existència de primers i tercers móns-. Escriure la frase que "gairebé tothom coneix un cas bastant proper" necessita del corolari de "per sort o per desgràcia"; en base al final de la mateixa història. En aquesta malaltia -molt, massa!- vinculada al propi procès evolutiu -i que ningú cregui que sols circumscrita a l'espècie humana- és una vertiat ingent allò de que cada cas és un món.
Sabeu que és un tema que em toca molt properament; ara, per sort, professionalment -o acadèmicament parlant-; per desgràcia, familiarment.
Del que voldria deixar constància és de la necessitat de la investigació bàsica; i del fet que totes i tots siguem conscients que es pot vèncer; pot derrotar-te la malaltia, sí, per desgràcia succeeix masses vegades, emperò, se la pot guanyar. I la millor batalla és la prevenció!
campanya a Espanya aquí podeu veure el pòster
+ info: aquí
nota de premsa de l'OMS aquí
activitats de la Fundació ICO aquí
dimarts, de febrer 03, 2009
final a la Vendée Globe
la gran aventura oceànica ha finalitzat amb la victòria, i nou record, de : Michel Desjoyeaux.
Sailing more than 28,303 miles, averaging around 13.2 knots, French solo skipper Michel Desjoyeaux has shattered the Vendée Globe race record today by 3 days 7 hours and 39 seconds on his way to becoming the first skipper ever to win the solo non stop around the world race twice. The course is effectively 1150 miles longer than in 2004 when
After winning the race in 2000-1 on PRB, eclipsing the young emerging British skipper Ellen MacArthur by 1 day 28 minutes, Desjoyeaux joined the 30 strong field for this race, the biggest entry ever for a round the world race in sailing history, as one of the clear favourites.
After a successful odyssey into big racing multihulls, Desjoyeaux returned to monohulls in 2007 when he won the highly competitive Solitaire du Figaro, going on to win the Transat Vabre in late 2007 on his return to the IMOCA Open 60 class in which the Vendée Globe
Desjoyeaux crossed the finish on Sunday 1st February at 15:11.08 GMT , after 84 days 03 hours 09 minutes of racing. Foncia completed the race in twenty knots of breeze under sunny skies, greeted by a massive armada of spectator boats before beking warmly welcomed by huge crowds who gathered along the waterfront and harbour area of Les Sables d’Olonne, where the race departed at 1202 GMT November 9th 2008.
notícia de la victòria aquí
resum viatge aquí
dilluns, de febrer 02, 2009
puta merda!!!
maleïda Estadística, maleït SPSS... uf! quin stress!!!
merda de treballs inútils després de classes que no serveixen per res ja que la metodologia és inútil...
bé, entre totes set ens en sortirem...
diumenge, de febrer 01, 2009
el cervell ha marxat...
desesperació esportiva (tot i les novetats -aquí-, sort del rugbi...); gairebé amb grip; esperem que caveolina y rhabdomyosarscoma (cav-1 en OMIM aquí) puguin donar-me alguna alegria -tot i robar-me la son-...
però per sort, la vida continua fluint i solquem les aigües devers l'hortizó... (i com diu la cançó, la terra i la mar es quedaran totalment buides, ho sé...)
he trobat unes fotos maques per internet (aquí):
em sap greu no saber de qui és l'autoria...
però per sort, la vida continua fluint i solquem les aigües devers l'hortizó... (i com diu la cançó, la terra i la mar es quedaran totalment buides, ho sé...)
he trobat unes fotos maques per internet (aquí):
em sap greu no saber de qui és l'autoria...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)