"...Y COMIERON PERDICES"

Ahir diumenge ens vàrem atançar les Astrid, la Raquel "Mandungui", l'Aleix i jo fins a la sala Anaglifos per veure l'obra "...Y comieron perdices".

"L'excusa" era la participació de l'Anna Moliner a l'obra. De fet; eren una sèrie d'escenes adaptades de diferents obres i lligades per un mínnim fil conductor:

1. PÁNICO CONTENIDO (de Clare McIntyre) Emilia Ruiz / Yolanda del Moral
2. THE PERFECT PARTY (de A.R. Gurney) Rakel Ezpeleta / Ángel Martínez
3. THE WAITING ROOM (de Lisa Loomer) Alléne Hébert
4. STEPMOM (de Ronald Bass i Gigi Levangie) Isabelle Bres / Laura Barba
5. TORCH SONG TRILOGY (de Harvey Fierstein) Mercè ESpelleta / Òscar Bosch.
6. ALMOST; MAINE (de John Cariani) Anna Moliner / Xavi Álvarez Ortega.

Direcció: Anna Alarcón, Álvar Triay, Ramón Garrido.

La veritat és que fou bastant interesant, vàrem riure bastant i permeté fer una sèrie de reflexions durant l'hora que després esperàrem per 'nar tots a prendre quelcom. (els actors i la claca que portava l'Anna).

Hi hagué alguns diàlegs molt divertits. Tant en l'obra com durant la conversa ulterior.

A més de comprovar que l'Anna és un animal de l'escenari; ens podríem quedar amb les següents reflexions:

• com tornaries tot l'amor que t'ha donat?
• és comparables el dolor per la pèrdua entre persones?
• per què no som capaços d'enfronatar-nos al nostre passat per mirar i caminar cap endavant?
• podem creure les paraules de les nostres amistats més que les d'un mag?
• es pot prende un combinat que sigui un pecat cardinal (sic) éssent basca i coneixent les relacions d'Euskadi amb l'esglèsia catòlica?

Després de prometre -veritat absoluta- que 'nirem al TNC per vore l'Anna a Aloma de Dagoll Dagom la Raquel, l'Aleix i jo vam fer una birra a l'ovella on vàrem seguir xerrant i xerrant. Quan l'Aleix marxà, xino-xano acompanyí la Raquel a ca seu i vai' seguir caminat (quin maco plaer és caminar de nit per Barcelona quan no hi ha gairbé ningú!) fins casa meva.

Una nit molt interessant; tant per l'obra com per la companyia, tot i que els quatre ens dedicàrem al nostre molt entusiàstic esport i art de llençar-nos "puies" els uns als altres.

imatge: A Silent Greeting by Lord Alma-Tadema (Tate Gallery)