Són les 6:50 am; del dia de St Joaquim i Sta Anna i vigilia de les santes, Juliana i Semproniana, patrones de Mataró, raó per la qual ahir era la Nit Boja a la capital del maresme...
per cert, la seva breu história -extreta de la pàgina de les santes-:
Santa Juliana i Semproniana foren dues màrtirs del cristianisme. Deixebles de Sant Cugat van ser decapitades l'any 304 a l'actual municipi que porta el nom del Sant al Vallès Occidental. A partir d'un estudi fet el 1722 per part del frare Joan Gaspart Roig i Jalpí, on es defensava el seu origen mataroní, la ciutat de Mataró va iniciar una disputa amb Sant Cugat per reclamar les relíquies de les Santes que s'allargà fins l'any 1852, quan el Papa Pius IX les nomenà patrones de Mataró.
Doncs bé, recuperant el fil. A l'hora que deia al principi decidíem possar fi a una gran nit de Santes... Tot a començat cap a les 22:30 de la nit de St Jaume -tothom sap que el dia 25 de juliol és la Nit Boja!- a casa de l'Astrid. Amb ella, la seva mare i uns cosins francesos hem fet cap a Mataró. He pogut tornar a comprovar que per molt que diguin d'una conversa en la llengua de la república veïna entens, o aixòi creus, quatre paraules.
Una vegada arribats i després de fer part del Desvetllament Bellugòs -es diu així, mai ho aprendré... comptem fins a 15!- en contradirecció hem arribat a la plaça de darrere de l'Ajuntament. Allà haurien d'arribar lo Roger i el seu amic mallorquí Pedro, La Muntsa i el Gorka -després de molta estona a Sta Anna- (bona estada a la Sardinia!!!), la Marta i el Nyllu junt amb la Montse i la Laia, i també la Raquel, son germà -que no poguè gaudir de la festa però visqué una paral·lela, en Pau i en Lluís. Llàstima no haver pògut quedar amb Michel i Berto.
Després de fer unes birretes -i algun DespertaFerro (sic)- que en Nyllu caminés delcaç per la plaça, que parlèssim de l'humà i lo diví, l'Astrid i la Raquel i en Roger i en Pedro feren cap a la correfoc. A mi m'havien mangat el final a al plaça, així que hauríem d'anar fins el Parc Central. [Això sí, ja vai' quedar amb el Nyllu per a 'nar a pescar (?) dimarts a la nit.
Una vegada al parc central i després de trobar-me amb companys de Clot, Bestiari i Tarascaires -coses de la Coordinadora- i d'ésser emebstit amb foc per la Mulassa més d'una vegada; -i de trobar-me a la Ruth- arribà el gran final del correfoc... Semrpe seré enamorat del seu final...
Arriba el moment de la tornada, un ha pujat per vore i xerrar amb els colegues i gaudir del final del correfoc -ni tan sols duia la genollera- i no era preparat amb roba de recanvi per la ruixada... però en el fons tenc complex de Peter Pan...
Després de viure un moment freak d'una clara mostre de lo dolent que és el binomi jovent i drogues (n'hi ha poques, així que compartiu amb els vostres "majors" que ja hi érem abans...) Les grans actuacions dels seus amics i d'un frustat -òbviament vist el que féu- metge ens donaren tema de conversa i quan tothom marxava... quatre jenets de l'Apocalipsi vàrem decidir gaudir de la sessió paxanga de la Ruixada...
Qui ho heu viscut ja sabeu què és... Allà vàrem passar l'estona essent remullats -quina forma més maca de jugar amb l'aigua ara que n'hi ha tanta (sic)-... La veritat és que fou molt divertit i vai' tornar a gaudir de la ruixada, que en feia massa de temps que no.
Llavors, després de tornar a vore altres cossos que tenen la molt dolenta ocurrència de caure al fangar quan sona el Hey Girl Hey Boy i un gaudeix del trípic-caleidoscópic de les ulleres plenes d'aigua; i descobrir que puc ésser un intent de pingüí, vàrem tornar, com vàrem poder, cap al cotxe.
per cert, la seva breu história -extreta de la pàgina de les santes-:
Santa Juliana i Semproniana foren dues màrtirs del cristianisme. Deixebles de Sant Cugat van ser decapitades l'any 304 a l'actual municipi que porta el nom del Sant al Vallès Occidental. A partir d'un estudi fet el 1722 per part del frare Joan Gaspart Roig i Jalpí, on es defensava el seu origen mataroní, la ciutat de Mataró va iniciar una disputa amb Sant Cugat per reclamar les relíquies de les Santes que s'allargà fins l'any 1852, quan el Papa Pius IX les nomenà patrones de Mataró.
Doncs bé, recuperant el fil. A l'hora que deia al principi decidíem possar fi a una gran nit de Santes... Tot a començat cap a les 22:30 de la nit de St Jaume -tothom sap que el dia 25 de juliol és la Nit Boja!- a casa de l'Astrid. Amb ella, la seva mare i uns cosins francesos hem fet cap a Mataró. He pogut tornar a comprovar que per molt que diguin d'una conversa en la llengua de la república veïna entens, o aixòi creus, quatre paraules.
Una vegada arribats i després de fer part del Desvetllament Bellugòs -es diu així, mai ho aprendré... comptem fins a 15!- en contradirecció hem arribat a la plaça de darrere de l'Ajuntament. Allà haurien d'arribar lo Roger i el seu amic mallorquí Pedro, La Muntsa i el Gorka -després de molta estona a Sta Anna- (bona estada a la Sardinia!!!), la Marta i el Nyllu junt amb la Montse i la Laia, i també la Raquel, son germà -que no poguè gaudir de la festa però visqué una paral·lela, en Pau i en Lluís. Llàstima no haver pògut quedar amb Michel i Berto.
Després de fer unes birretes -i algun DespertaFerro (sic)- que en Nyllu caminés delcaç per la plaça, que parlèssim de l'humà i lo diví, l'Astrid i la Raquel i en Roger i en Pedro feren cap a la correfoc. A mi m'havien mangat el final a al plaça, així que hauríem d'anar fins el Parc Central. [Això sí, ja vai' quedar amb el Nyllu per a 'nar a pescar (?) dimarts a la nit.
Una vegada al parc central i després de trobar-me amb companys de Clot, Bestiari i Tarascaires -coses de la Coordinadora- i d'ésser emebstit amb foc per la Mulassa més d'una vegada; -i de trobar-me a la Ruth- arribà el gran final del correfoc... Semrpe seré enamorat del seu final...
Arriba el moment de la tornada, un ha pujat per vore i xerrar amb els colegues i gaudir del final del correfoc -ni tan sols duia la genollera- i no era preparat amb roba de recanvi per la ruixada... però en el fons tenc complex de Peter Pan...
Després de viure un moment freak d'una clara mostre de lo dolent que és el binomi jovent i drogues (n'hi ha poques, així que compartiu amb els vostres "majors" que ja hi érem abans...) Les grans actuacions dels seus amics i d'un frustat -òbviament vist el que féu- metge ens donaren tema de conversa i quan tothom marxava... quatre jenets de l'Apocalipsi vàrem decidir gaudir de la sessió paxanga de la Ruixada...
Qui ho heu viscut ja sabeu què és... Allà vàrem passar l'estona essent remullats -quina forma més maca de jugar amb l'aigua ara que n'hi ha tanta (sic)-... La veritat és que fou molt divertit i vai' tornar a gaudir de la ruixada, que en feia massa de temps que no.
Llavors, després de tornar a vore altres cossos que tenen la molt dolenta ocurrència de caure al fangar quan sona el Hey Girl Hey Boy i un gaudeix del trípic-caleidoscópic de les ulleres plenes d'aigua; i descobrir que puc ésser un intent de pingüí, vàrem tornar, com vàrem poder, cap al cotxe.
La veritat és que no feia tant de fred com la jovenalla deia... Una vegada a BCN, a tetuan, vai' fer una passejadeta molt relaxant fins a caseta... treu-te la roba humida i fote't a dormir i gaudir del record d'una nova edició de la Nit Boja de les Santes.
les fotos són cortesia de la Raquel Merci guapíssima!!!
2 comentaris:
De res preciós!
(el moral és espectacular)
Apa que vau acabar tard la nit eh!
M'ho vaig passar mooolt bé! sempre és un plaer anar a Les Santes i sobretot amb vosaltres!
Ptons
Publica un comentari a l'entrada