Molt sovint la vida et mostra com el refranyer és un pou de saviesa inesgotable. Últimament he pogut tornar a comprovar la veracitat d'allò que diem en català veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus.
Que habitual és, per part de certes persones, demanar a una altra que hauria d'haver fet quelcom que precisament qui ho demana tampoc està fent. Més o menys com es podia acusar al Sanedrí de Jerusalem quan Jesús arribà al Temple; és a dir: fes el que jo digui però no el que jo faci.
Em sembla vergonyós que una persona pugui acabar acusant a una altra de no haver volgut parlar amb ella primer abans d'atacar-la públicament i en la seva absència quan aquesta persona està fent exactament el mateix, i resulta que totes les seves acusacions són falses. És indigne i immoral basar-se en paraules d'altri per acusar una persona i atacar-la de no voler xerrar per comprovar i saber les coses i no fer res d'allò que si li demana.
Potser abans de donar classes de moral ens hauríem d'aturar per comprovar si ens hem banyat en les aigües que ens permeten considerar-nos tant indemnes de culpa com per fer-ho.
Que habitual és, per part de certes persones, demanar a una altra que hauria d'haver fet quelcom que precisament qui ho demana tampoc està fent. Més o menys com es podia acusar al Sanedrí de Jerusalem quan Jesús arribà al Temple; és a dir: fes el que jo digui però no el que jo faci.
Em sembla vergonyós que una persona pugui acabar acusant a una altra de no haver volgut parlar amb ella primer abans d'atacar-la públicament i en la seva absència quan aquesta persona està fent exactament el mateix, i resulta que totes les seves acusacions són falses. És indigne i immoral basar-se en paraules d'altri per acusar una persona i atacar-la de no voler xerrar per comprovar i saber les coses i no fer res d'allò que si li demana.
Potser abans de donar classes de moral ens hauríem d'aturar per comprovar si ens hem banyat en les aigües que ens permeten considerar-nos tant indemnes de culpa com per fer-ho.
La imatge és La calúmnia d'Apel·les de Sandro Botticelli que es troba a la Galleria degli Uffizi i que em sembla representa perfectament el que es diu al text.
2 comentaris:
Sembla que aquest és l'esport nacional. Cada cop hi ha més gent que ho practica i s'hi especialitza.
Com a persona que ja ha patit més d'un d'aquests atacs, et diré que no ofén qui ho vol, si no qui pot. Es tracta de demostrar que s'està en poder de la raó. En qualsevol cas, un s'acaba fent a aquest tipus de coses i, per tant: 1 Les espatlles amples. 2 Les consciencies tranquil·les.
També s'ha de tenir en compte que, en ocasions, la persona que ha fet l'atac, ho ha fet en un rampell de rabia provocat per les paraules enverinades que algú li pugui haver vessat a la oïda intencionadament. Es tracta de xerrar directament amb aquesta persona, que en definitiva, pot haver estat tant víctima, com l'objectiu final del seu atac.
Estic plenament d'acord amb el teu comentari.
És una llàstima que cada vegada més gent obtingui plaer de sembrar la zitzània i s'acarnissi en una espiral sense aturador.
Afortunadament, l'experiència confereix el coneixement per saber que no ofèn qui vol sinó qui pot; i no sempre poden.
I també és cert que de vegades aquestes respostes són atacs furibunds en un rampell irat degut a les persones sembradores de zitzània.
Esperem que el diàleg tranquil s'imposi i venci la zitzània i acabi amb aquesta greu malaltia que és aquesta dèria d'atacar pel pur plaer de fer mal.
Publica un comentari a l'entrada