La Coordinadora de colles de diables i bestiari de foc de Barcelona ha arribat als vint-i-cinc anys (no hauríem d'oblidar els dos anys de “gestació” previs). Aquesta dada és un fet important pel món dels diables a la ciutat comtal, però també per tota la cultura popular i tradicional no només barcelonina sinó també catalana. És a dir que CDB ara ja llueixi vint-i-cinc anys d'història és un fet important per a la ciutadania.
Per aquests motius, la seva celebració havia d'ésser una festa de la cultura del foc pirotècnic a la ciutat de Barcelona; emperò, crec que això no es va assolir. En aquest blog no n'havia parlat al respecte, i tampoc crec que ara sigui el moment més idoni per fer-ho, ara bé, una mínima visió històrica serveix per entendre el per què d'aquesta afirmació. Bàsicament es podria resumir en dos conceptes: precipitació i manca de compromís. La precipitació, tot i que sembli contradictori és producte de no fer les coses a temps, quan s'ha previst fer-ho. La idea original fou treballar per un vintè aniversari, però aquella idea no prosperà. Després es recuperà en forma de celebració del vint-i-cinquè aniversari, però unes comissions que no quallen i una no acceptació del projecte presentat per la comissió feren que el tic-tac del rellotge fes la mateixa por que ho feia per capità Hook. L'assemblea de l'entitat creia fermament que, fos com fos, havia de celebrar-se aquesta efemèride, així que s'hagué de treballar a cuita-corrents per assolir-ho. Això, de forma conjunta amb una endèmica manca de compromís (crec que caldria estudiar a fons els motius) per part de les entitats de primer nivell ha fet que no s'hagi pogut celebrar aquesta diada com pertocaria (segons el meu criteri).
Una primera crítica és la, com a mínim aparent, manca d'assistència a l'acte per part de les entitats que conformen la CDB. S'hauria d'estudiar si només fou per coincidència de dates amb altres actes o si bé existien altres motivacions; o per què algunes colles es presentaren amb un nombre d'efectius tan reduït (aparentment).
El matí fou una mica desolador. Donava la sensació que pel passeig Lluís Companys només passejaven els que ho fan d'habitud i uns pocs incondicionals d'aquest món que aprofitaren per fer petar la xerrada al voltant de les dues barres de bar. Estands n'hi havia pocs, molt pocs. Per què? Potser quan tinguem més dades podrem respondre a aquesta pregunta. Els tallers, exceptuant el de percussió, i perquè era destinat als propis tabalers per a l'actuació de la tarda, semblaven amb força poc èxit. Una llàstima. Encara es pot recuperar aquell joc/gimcana dels petits diables d'antuvi? I si ens centrem en l'exposició fotogràfica em semblà molt trista. A més, aquesta no és només una opinió personal, ja que molta d'altra gent també opina així. Molt poques fotografies per il·lustrar una història de vint-i-cinc anys d'una entitat del prestigi de la nostra i amb la capacitat de generar imatges que tenim. A més, totes semblaven de fa quatre dies. A excepció dels cartells, podíem haver exposat també el que tenim al local de Can Travi a manca dels perduts i que resten per fer de les colles, les fotos no lluïen degut a la forma en que estaven exposades. I continuo sense entendre la incapacitat per poder haver fet alguna interessant xerrada.
A més a més, essent una jornada dins la campanya electoral provocà que la presència de les autoritats fos testimonial i l'únic que xerrà semblà que no sabia què deia. El dinar que havia d'ésser de germanor serví perquè els pocs que ens trobàvem allà poguéssim dinar en condicions i molt passejant o turista trobés un altre lloc on menjar.
Respecte la tabalada i la cremada dels “infantils” no puc opinar ja que per motius personals vaig haver d'absentar-me durant una estona.
La gran celebració era la cremada conjunta dels diables de totes les colles (que hi eren presents). L'acte era una cremada en un tancat al passeig d'inspiració en la trobada realitzada l'any passat al Carmel. En termes generals molt bé. No arribàrem a aquell nivell, però els i les diables lluïen rostres de felicitat durant l'estona de cremada. Una bona forma de celebrar els nostres vint-i-cinc anys. Llàstima que la crisi, pressuposarem que fou la crisi, no permeté altres lluïments.
A l'acte d'entrega de recordatoris fou una llàstima que només una ex-presidenta i un ex-president, dos de set?, fossin presents. Per gustos personals, crec que una fotografia de tots els representants de les colles a l'escenari al recollir la litografia hagués resultat molt maca també.
I els concerts, no sé com foren de multitudinaris, a l'últim hi havia un volum discret de públic. Però crec que fou una llàstima no haver aconseguit una major assistència, tot i que trobo que era un cartell encertat.
El que sí és cert i innegable és que molts diables adults creien que havíem millorat respecte la proposta prèvia que havia de produir-se a Montjuïc perquè teníem una part de la celebració que era per nosaltres: podíem cremar. Així que, i vull palesar que és la meva opinió personal, en cap moment es pot afirmar que sigui la veu de la colla que represento a l'assemblea (pot ésser que pensem igual o no), i tot i que força gent així també ho expressà, que havíem aconseguit una festa millor gràcies a la manifestació reivindicativa realitzada pels companys de L'H durant la passada Mercè'11 (aquells del #diablesexclosos).
Així que la meva conclusió és que la festa no va estar a l'alçada de l'efemèride. Una llàstima!
Això sí, és una gran notícia que la Coordinadora de colles de diables i bestiari de foc de Barcelona hagi arribat als vint-i-cinc anys i continuï viva i lluitant.
Salut, foc i tabals!
Podeu veure fotografies aquí
