avui fem una actualització ràpida; com ja s'ha dit, el problema no és no tenir temps ni per respirar, sino no tenir-lo ni per poder possar-se malalt. (ta'nterao!)
així, l'Astrid, l'Olga, la Raquel, el Joan l'Aleix i un servidor ahir a la tarda vàrem fer cap al TNC per veure ALOMA de Mercè Rodoreda en versió de Dagoll Dagom. La valoració de la mateixa la penjarem -esperem que demà o el següent- a SEMIREA. El que sí sabem es que utilitzant la molt taurina expressió "había división de opiniones"; tant i que hi hagué qui llençà un exabrupte tal com "no em penso llegir mai Aloma"; fet que irrità als rodoredians assistents.
Si més no, gràcies al soparet que fèrem després poguerem fer unes valoracions més acotades de l'obra; així com recordar Mar i Cel -organitzar una trobada per fer un passi-; recuperar l'eterna discussió dels traumes provocats per les errònies eleccions de les lectures al cole/institut; i altres temàtiques vàries com "i què collons kardem per capd'any?"...
A posteriori, la nit continuaria de xerrades però ja a nivell més íntim i privat...
Jo us recomano que aneu a vuere Aloma.
I que aprofitem fins el dia 11 per veure Los Modernos.
les fotos de la nit: aquí
dossier ALOMA aquí
1 comentari:
servidora no llegirà Aloma, però sobretot no recomanarà la bírria d'actuació de l'amic Gramaje-estirat-i-sense-arrugues-per-la-cirurgia-estètica a aquells a qui s'estimi una mica.
Sort en vam tenir de les escasses però intenses aparicions de l'Anna i en Marc a l'obra, així com l'excel·lent interpretació del paper de l'Anna, la mare de l'infant malalt, cunyada d'Aloma.
Sense ànims ferir sentiments, només amb l'ànim de criticar el Bozzo per mirar de fer-lo reaccionar i millorar la seva feina.
Ptons
Publica un comentari a l'entrada