diumenge, de desembre 28, 2008

Collonades, les mínimes




Un dels efectes d'afegir anys a la nostra vida és el fet que el caràcter se'ns agrïa (més o comença un camí sense retorn).

No tinc gaire clar que això sigui evolcuió; tot i que ben mirat, ens podria fer més fàcil l'adaptació al medi, impedint-nos haver de suportar estupideses socials, de les moltíssimes que ens envolten. I potser, si realment ens desempalleguéssim del lastre innecessari acabaríem "madurant".

Cada vegada sóc més vell i tot i que no pretenc, an absolut, arribar a ésser un Scrooge, tampoc tinc cap mena d'intenció d'ésser l'estàtua de sal traïda pel temps i els records del (mal)suposades èpoques millors que resta a la barra del bar per curar juvenils -o infantils- fotesses de suposades amistats que no passen de coneguts de matinada.

No és rencor, i menys encara ira; emperò, com diuen en castellà "lo cortés no qita lo valiente" i "es de bien nacido ser agradecido"; per això crec en el diàleg i en que de les pitjors accions que es poden cometre és retirar la salutació. Ja que els savis aprenen de les errades tractem de seguir aquest camí d'il·luminació: tractem, no de fer una fugida cap endavant, sinó de continuar passejant devers l'hortizó.

Amb l'edat també comproves com a l'idioma li manquen moltes, amsses, paraules perquè puguem utilitzar adequadament els conceptes -i derivats i relacionats- d'amistat i amor. També et dóna la capacitat d'apreciar els sentiments encara que et manquin les paraules; i tot i que un continua sense poder entendre'ls, sap extraure ensenyaments dels succesos quotidians.

Davant d'això és meravellòs saber que un pot arribar a gaudir d'una vetllada màgica amb les amistats (d'aquestes que epitetitzem "de veritat" o "de les bones") anant al teatre i a sopar; i que tot i que no ens veiem tant com abans oi/o desitjaríem, la nit del 2 ja soparem i gaudirem de tot plegat...

Cada vegada, de collonades, en tolero menys -i supose que me'n toleren menys, també-; per sort, Gaia cerca l'equilibri -l'homeòstasi-, i això permet que gaudeixi molt més dels moments que realment s'ho mereixen...

imatge: Sic transit; George Frederic Watts; Tate Galleries.