Gràcies Ismael

cada vegada més, aquest gran home, Ismael Serrano, em deixa sense paraules...



el d'ahir, tornà a ésser un grandíssim concert; una meravellosa nit màgica per deixar-se seduir gràcies a les seves paraules i la seva música i bressolats arribar a Peumayen on els somnis són posibles i si ho desitgem es faran realitat...

poques coses us puc dir del concert... sols que calia ser-hi per tornar a gaudir amb ell (tantes vegades i sempre és un nou viatge a Ítaca). Era un dels últims concerts de la gira de Sueños de un hombre despierto; per tant era el mateix escenari que el concert a l'Auditori del 18 de novembre de l'any passat (comentari aquí). Però les cançons foren conformades en un set list diferent.

Aparegueren a l'escenari i tot començà a agitar-se dins... i quan arribà la segona cançó (Amores imposibles) les aigës eres desfermades... al acabar-la el meu cor gairbé eixia del meu pit... Era tan conscient que no existeixen els amors impossibles; que l'única batalla perduda és aquella que no es lluita... que si ho desitgem i ho cerquem, els nostres somnis esdevindran realitats...

Hi hagué molts moments màgics; com la presentació de Recuerdo, que li respondria la noia la vegada que canviï tot... (jo ara sé que li diria que ha decidit oblidar la neteja de primavera -llàstima que no toqués Si Peter Pan viniera), i òbviament, la interpretació de la cançó; posiblement la meva seva preferida. Vine del norte ens transportà fins el Con Sud i les lluites encara no acabades o dignificades; i arribà Al bando vencido; i vai' tornar a plorar... [ploraré, però ho hauré de fer, i ho faré, el meu recital Palabras para la República].

Foren tants els moments... com els contes que ens narrava o quan ens feia volar cap a llocs i temps més enllà de la nostra localitat (a l'ultima filera a la cantonada).

Al acabar Duermes vai' tornar a demanar-li, com no -l'anterior vegada no li havia fet; potser en aquell tancament d'espiral cap endavant no tocava- un fill seu...

El set-list, sense ordre és el següent, deixat per elsolenlaluna al foro de la pàgina web:

Testamento vital - Amores imposibles - Ya ves - Km 0 - Duermes - Si se callase el ruido - Zamba del emigrante - Papá cuéntame otra vez - Recuerdo - Pequeña criatura - Últimamente - Tierna y dulce historia de amor - Vine del norte - Sesión continua - Sucede que a veces - El virus del miedo - Ya nada es lo que era - Qué andarás haciendo ahora - Vértigo - Al bando vencido - Ana - La extraña pareja + dos canciones que no sabría deciros el título, no recuerdo haberlas escuchado antes, una de ellas Hay que vivir (?) en honor al desaparecido Joan Baptista Humet (y una de nueva?)

Són tants moments... tantes sensacions, tants pensaments... i un adonar-se que les cançons varien, no ja sols per com ho fem nosaltres, a cada concert degut a les meravelloses bones arts per donar-li una sonoritat diferent.

Ya ves em fa pensar en algunes persones i en allò que no ens vàrem atrevir a fer; La extraña pareja en Núria, per tantes nits compartides amb Ismael Serrano; Pequeña criatura en els amics que es casen; Si se callase el ruido indefectiblement en Anna Massallé, hi eres?;Vértigo -si continuen veuran un video- en quan el vai' descobrir la primera vegada en concert (any 1999!) i em feu veure tota la meua vida des de la facultat fins fa uns mesos... i sí, el concert en sí, en la fortuna d'estimar i ésser estimat...

I una vegada acabat -fou estrany no escoltar A las madres de mayo ni Caperucita-, després de les seves tres hores amb Barcelona -segons Fredi Marugan la ciutat del món on més bisses es demanen- i tocar amb els llums encesos del Palau uns poquets decidírem esperar...

i així em tornà a signar l'entrada del concert i em feu una abraçada (ja teníem els dos petons) deprés de poder fer-me la foto amb ell...



només calia tornar gaudint passejant (i parlar amb una nova parella d'enamorats dels seus directes des de Terrasa) de Barcelona -i com un pelegrí passar davant dels nostres altars- forjant el record d'una altra màgica nit GRÀCIES A ISMAEL SERRANO.

links:
fotos
web
blog
foro

P.S.: quan era al País de Gal·les les seves foren unes de les que més m'acompanyaren; i no sols allà, m'han fet somriure, gaudir de l'amor o plorar... i sé que ho continuarem fent... NOS VEMOS EN LA PRÓXIMA qui s'apunta?