L'excusa era recompil·lar fotografies de la seva boda, i simplement, reunir-nos.
Allà passàrem la tarda -alguns tot i això arribàvem penjats del telèfon-; primer dinant i després fent una d'aquelles meravelloses sobretaules en les que es parla de tot en bona, la perfecta, companyia.
A més em permeté la meravellosa panxeta de la Krol.
Després deien que hi havia un derbi futbolísitc (ja no farem més comentaris).
La idea era trobar-nos uns quants amics i amigues al New York , per iniciar el meu pas des dels 22 anys fins els actuals 28 i mig -tot i que tothom sap que encara no he fet els 20...-. Per què? Doncs perquè la vida ha decidit que fos així... Allò fou una primera pressa de contacte amb les festivitats. Arribarà, espero que en breu, un sopar i després un cap de setmana d'acampada o quelcom similar...
A posteriori, en companyia del millor regal, vàrem passejar; i la Raquel -la meva nena (no confondre amb LaMevaNena)- em feu entrega d'un present meravellós... Sí, tu m'has obert la porta als somnis i els fas realitat...
Aquest diumenge al matí continuarem els dos amb una historio-ruta per la BCN republicana...
Gràcies als que volíeu passar la vetllada amb un servidor; aquells que no poguéreu, no us preocupeu, n'hi haurà més nits...
per com és ara la meua vida et dedico aquesta cançó:
2 comentaris:
com molen aquests retrobaments! feia massa temps que no ens reuníem tots d'aquesta manera!! No pot tornar a repetir-se, és massa saludable per fer-ho només de tant en tant :)
Ptons
:)
Publica un comentari a l'entrada