dimarts, de setembre 16, 2008

Perpinyà + Montpellier

el passat divendres al matí conjuntament amb l'Astrid iniciàrem la nostra excursioneta camí de Montpellier...

cap a les 10:30 passava per ca meu per recollir-me i iniciar el viatge; tot i que havíem de fer una breu escala a la UAB per un tema d'uns papers que necessito per les pre-inscripcions als màsters... merda de burrocràcia!!!

anàrem fent camí, xino-xano xerra que xerraràs, fins a la Jonquera on aprofitàrem per omplir el dipòsit -si aquí ja és cara la benzina a França uf!- i fer una aturada i esperar a l'Aleix i en Porres que inciaven el seu tour per Europa amb qui havíem quedat per dinar a Perpinyà.



Fou divertit comprovar com duien el cotxe absolutament ple fins a la bandera -coses de marxar un any a viure a Magdeburg...- Així que continuàrem el camí fins la ciutat de Perpinyà. Allà dinàrem en un parc al costat d'on havíem aparcat -molt a prop de l'oficina d'informació-. Destacar que no ens agrada la utilització de gespa artificial pels parcs. Però el gran tema foren els, moltes vegades incomprensibles, dibuixos del Verbots de l'Aleix -no l'insulto- i les, molt útils, guies idiomàtiques que duia.



Després de dianr els continuaren camí cap a la seva destinació per Europa... mentre que l'Astrid i i jo, que havíem decidit fer escala allà de camí cap a Montpellier per aprofitar i fer una ullada al Visa pour l'image en el seu últim cap de setmana.

De les nous seus poguèrem visitar tres; la Poudrière, Eglise des domicains i Couvent des Minimes. Considerant el poc temps que teníem i la nostra "velocitat" veient expos, batírem un rècrod personal. La del convent era la més gran i hi havia diverses exposicons. Hi veièrem coses molt interessants.



[quan sigui possible penjaré un comentari més detallat a SEMIREA]

Des d'allà ens dirigírem a Montpellier, al càmping Floreal. Allà, plantàrem la nostra tenda -una canadenca de les velles- en molt poc temps (recordava que es trigava menys) i ens preparàrem un soparet (sopa i tortellinis)per repossar i recobrar forces. Aprofitàrem per xerrar sobre el curset que vol prepara l'Astrid per la Fescat de l'any vinent.



Al matí següent, després de dutxar-nos i fer un gran esmorzar



-i algunes hagueren de barrallar-se amb el vent- vàrem fer cap a la ciutat per cercar el Musée Fabre i visitar la retrospectiva de Gustave Courbet que ens havia dut fins allà.



L'expo fou molt interessant. És un privilegi poder gaudir d'expos com aquestes, on la vida i obra d'un gran autor pot apreciar-se en conjunt. Sobre les peces ja parlarem -quan sigui posible- a SEMIREA. Sols uns breus comentaris:
*¿per què la traducció dels textos explicatius a l'anglès no era íntegra i sí en una lletra tan petita? -gràcies Astrid per ésser tan pacient i traduir del francès...-
*¿per què si es parla tan, degut a la seva importpancia en la història del pintor, de l'Enterrement à Ornans no n'hi ha una sola imatge?

Ulteriorment, i barallant-nos amb la fam gràcies a uns anacards, fem camí devers l'oficina de turisme per descobrir que l'altra expo que volíem visitar -sobre impressionistes- feia messos que havia acabat... (quina putada!)

Així que decidim visitar en Carles, un amic de l'Astrid que feia una setmana que s'havia instal·lat a Montpellier).



Ens convidà a dinar; i després fèrem una volteta visitant la ciutat:

(aquí es veu la bona companyia de la que gaudia)



(la place de la comedie, on l'Astrid aprofità per fer un dibuix)



(comprant formatge)

i al maco tramvia de la línea 2:



un soparet i cap a la tenda...

Al matí següent tornada cap a casa. Recordar de comprar les galetes "prince"; i per la tarda quedar amb la meua llum i voltar i xerrar...



+ fotos: aquí

3 comentaris:

diablessamariken ha dit...

aahh

sort que has penjat les fotos al picassa perquè al blog es veuen petitíssimes!!!

:)

la teua llum ha dit...

És tan meravellosament bonica l'última foto...no deixarà d'impactar-me mai.

MrTorture ha dit...

lo de les fotos petites és degut a que les havia copiat malament a l'ordinador i després no em deixava modificar-les... espero demà poder possar-les a la mida "natural".