QUIDAM (Cirquedusoleil)

El passat 16 de setembre vai' aconseguir fer realitat un somni... aconseguir vore en viu i en directe un espectacle de Cirque Du Soleil.

Vai' tenir la gran sort d'anar acompanyat esplèndidament... La Raquel havia fet una gran tria de les entrades així que estàvem molt ben situats per gaudir d'un espectacle brutal...

A la pàgina de la companyia diu:

Quidam: un transeúnte desconocido, una figura solitaria de pie en una esquina, una persona que pasa corriendo... Podría ser cualquiera, absolutamente cualquiera. Alguien que viene, que va, que vive en nuestra sociedad anónima. Alguien que forma parte de la multitud, que participa de la minoría silenciosa. Es quien grita, quien canta y quien sueña en cada uno de nosotros. Ése es el "quidam" que celebra Cirque du Soleil.

Una joven está rabiosa, ya ha visto todo lo que hay que ver, y su vida ha perdido todo el sentido. Su ira está destruyendo su pequeño mundo, y se encuentra en el universo de Quidam. Se une a ella un alegre compañero, además de otro personaje, más misterioso, que tratará de seducirla con lo maravilloso, lo perturbador y lo aterrador.

De fet, si no tinc malentès, "quidam" és qualcú que vagareja sol en llatí... Un bon nom per el que diuen espectacle conceptualment més fosc del CdS.

Dels números (aquí podeu saber quelcom més, aquí dels personatges)-brutal la partitura!!!- m'agradaria destacar:

• La "roda alemana"; el primer espectacle, la idea que els nostres somnis són com una roda màgica que ens poden dur a qualsevol lloc...


• La "contorsió aèria en seda"; perquè sempre m'han agradat aquest números... em semblen un espectacle absolutament fabulòs... la bellesa del cos humà -femení- suspés en meitat de la foscor d'un fragment de sedfa vermella... és l'art de la seducció fet somni (real o irreal?)


• L'espectacle "Vis-Versa"; per concebre com els cossos humans són bells i perfectes i des de la seva naixença estan destinats a trobar-se i poden crear art... cada moviment coordinat d'una parella en amor és un univers propi des d'un big bang fins un hortizó infinit on les ànimes es toquen corpòriament...


• el número "d'anelles aèries"; ens permet imaginar que conjuntament podem crear obres i peces úniques de bellesa subliminal, perquè compartint somnis fem el món millor...


• el número de "banquine"; perquè ens demonstra que tots plegats podem aconseguir un món, un altre món é sposible, molt millor... sabem estimar Gaia...


• les "diàbolos"; perquè la infantesa ens fa adonar que si som petits peterpans i alícies potser podrem gaudir de l'existència de la vida...

De fet, tota la història, cadascun dels números et feia somriure pensant què meravellòs és tot... i sentir que estàs abraçat a una persona màgica que et permet gaudir de l'existència d'aquest ingent univers ínfim d'ésser tu-i-jo junts...

Fou un espectacle brutal que recomano fervorosament a tothom que li agradi l'art, la bellesa i vulgui ésser seduit...

P.S.: al sortir ens vam trobar amb la Marteta i el Roger... quina sorpresa i quina il·lusió allò que ens digueren...