trobades i retrobaments

El passat dissabte vàrem trobar-nos tot una colla d'amics -amb tota la profunditat que això significa- al que jo anomeno amb carinyo La Gàbia; és a dir, ca la Muntsa i en Gorka.

L'excusa era recompil·lar fotografies de la seva boda, i simplement, reunir-nos.

Allà passàrem la tarda -alguns tot i això arribàvem penjats del telèfon-; primer dinant i després fent una d'aquelles meravelloses sobretaules en les que es parla de tot en bona, la perfecta, companyia.

A més em permeté la meravellosa panxeta de la Krol.

Després deien que hi havia un derbi futbolísitc (ja no farem més comentaris).

La idea era trobar-nos uns quants amics i amigues al New York , per iniciar el meu pas des dels 22 anys fins els actuals 28 i mig -tot i que tothom sap que encara no he fet els 20...-. Per què? Doncs perquè la vida ha decidit que fos així... Allò fou una primera pressa de contacte amb les festivitats. Arribarà, espero que en breu, un sopar i després un cap de setmana d'acampada o quelcom similar...

A posteriori, en companyia del millor regal, vàrem passejar; i la Raquel -la meva nena (no confondre amb LaMevaNena)- em feu entrega d'un present meravellós... Sí, tu m'has obert la porta als somnis i els fas realitat...

Aquest diumenge al matí continuarem els dos amb una historio-ruta per la BCN republicana...

Gràcies als que volíeu passar la vetllada amb un servidor; aquells que no poguéreu, no us preocupeu, n'hi haurà més nits...

per com és ara la meua vida et dedico aquesta cançó:

roleando

el passat divendres, la troupe d'amics que ens reunim per jugar a rol, ens vàrem tornar a trobar al nostre centre de reunions...

la veritat és que des de que amb ells vai' recueprar la passió per jugar a rol, gaudeixo moltíssim d'aquestes trobades (Ramon, a Cymru pot donar mostres, degut a les converses "freaks" que teníem).

és un bon grup, on comencem a tenir molt present quines són les habilitats de cadascun i ens ho passem de conya; a més, des de que hem aconseguit horaris "decents" s'agraeix el mantenir vida els capdes més enllà del rol...

ara fins i tot, no ja sols hem fet viatjar els nostres personatges des de la Middle Earth fins el futur, si no que en la seva línia de millorar constantment les nostres partides en Dani -el gran màster- ja hem incoroporat altres elements...

potser amb la propera partida aprofito per explicar més coses del grup del Senador "yenny-la-bastarda" i els seus companys...

més fotos: aquí

MANOS ARRIBA ESTO ES UN ATRACO!!!

Ja ens digué Marx que la història de la humanitat era la història de la lluita de classes; el que en el fons significa que el proletariat lluitem contra la burgesia aristocràtica o que continuem desitjant que David pugui tornar a vèncer Goliat... però hem d'ésser conscients que "la alegria dura poco en casa del pobre".

És per això que el que ha d'ésser l'últim derbi al nostre exili a l'Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys tornà a ésser el guió de sempre on el poderòs -l'amic des de sempre dels diners, un dels pilars del nacionalculeranisme que tant de mal ha fet, fa i farà al nostre país- ha de guanyar com sigui -i això es fa així- sempre.

Qualsevulla persona que entengui de futbol pot deduir que per molt dolent que se sigui, per molta mala sort que es tingui mai, repeteixo MAI, es pot realitzar un arbitratge tan absolutament partidari sense voluntarietat manifesta... [ara faltaria saber on serà el nou xalet de la cosa anomenada Medina Cantalejo -això NO és una persona- per si algú vol fer-la saltar pels aires com feien Meibion Glyndwr amb els invasors]. Ho aconseguí, tingué el final apoteòsic que desitjava després de l'expulsió de Nené -rigurosa? no, pas... clarament cercada, com la no-expulsió de Busquets...- inventant-se un penal (sols ell, ni tan sol l'assistent del "trencilla" el veié) perquè els del cantó suís aconseguissin els tres punts (una vegada fet, per què dissimular i fer una sacada de centre?). Per aquells que parlareu de la falta en el gol perico, adoneu-vos que el mateix que fa Luís García li fa Puyol -el que després anima a la seva ¿afició?-... [però clar d'una gent que encara no ha vist la falta que féu Montero prèvia al tap de Vrankovic què es pot esperar si no és miopia...?]

Respecte als éssers amb capacitat intelectual negativa una vegada feta el seu valor absolut que es dedicaren a llençar bengales encesses (quants anys seguits porten fent-ho?); remarcar que l'errada és nostre per vendre'ls entrades, però que com a grup els reconeix els mossos d'esquadra [més fer la feina que us toca i menys mirar amb cara de xuleria i superioritat a les persones del Lateral] i òbviament la directiva del familiar polític de la direcció de la fundació franco (els governs de qui sí van donar molts privilegis a l'hora de requalificar terrenys...) dóna informació... Però és encara més vergonyós veure tot l'equip celebrant amb aqueixa escòria el gol. La imatge recorda perfectament als dirigents nacionalsocialistes felicitant les seves juventuts... -i pel que sembla, tot l'equip, excepte Puyol els aplaudí retornà l'ovació una vegada acabat el partit i dutxats- (I per cert senyor Guardiola, en deu minuts foren incapaços d'adonar-se que el joc era parat per les bengales que llençaven els seus aficionats?).

La conseqüència de tot això serà el tancament del nostre camp degut a la invasió del terreny de joc -bé, intent d'invasió de la pista d'atletisme, per part dels afionats pericos del sector de Lateral. S'anomena indignació al veure com t'estan atacant a casa teva i els mossos de saura s'ho miren... (ui sí, 5 detinguts!). Per què no es presenta una denúncia formal, en totes les judicatures, contra aquests "aixos" i contra l'entitat?.

Si algú vol recordar que això hauria d'haver sigut una crònica sobre un partit de futbol que pensi per què no ho ha pogut ésser...

Una vegada més, i vist el que succeí ahir, per història, per colors, i pel bé de la nostra terra i pàtria:

BARCELONA NOMÉS BLANC-I-BLAVA

Iechyd da

Ahir ens vàrem reunir set de les dotze persones que l'any passat gaudírem de la leonardo a Cymru...

Fou una nit molt interessant; és maco això de retrobar-se... esperem no trigar gaire per fer la propera.

Com que avui no hi ha gaire temps per fer el comment us deixo alguna foto i ja parlarem...

IECHYD DA

QUIDAM (Cirquedusoleil)

El passat 16 de setembre vai' aconseguir fer realitat un somni... aconseguir vore en viu i en directe un espectacle de Cirque Du Soleil.

Vai' tenir la gran sort d'anar acompanyat esplèndidament... La Raquel havia fet una gran tria de les entrades així que estàvem molt ben situats per gaudir d'un espectacle brutal...

A la pàgina de la companyia diu:

Quidam: un transeúnte desconocido, una figura solitaria de pie en una esquina, una persona que pasa corriendo... Podría ser cualquiera, absolutamente cualquiera. Alguien que viene, que va, que vive en nuestra sociedad anónima. Alguien que forma parte de la multitud, que participa de la minoría silenciosa. Es quien grita, quien canta y quien sueña en cada uno de nosotros. Ése es el "quidam" que celebra Cirque du Soleil.

Una joven está rabiosa, ya ha visto todo lo que hay que ver, y su vida ha perdido todo el sentido. Su ira está destruyendo su pequeño mundo, y se encuentra en el universo de Quidam. Se une a ella un alegre compañero, además de otro personaje, más misterioso, que tratará de seducirla con lo maravilloso, lo perturbador y lo aterrador.

De fet, si no tinc malentès, "quidam" és qualcú que vagareja sol en llatí... Un bon nom per el que diuen espectacle conceptualment més fosc del CdS.

Dels números (aquí podeu saber quelcom més, aquí dels personatges)-brutal la partitura!!!- m'agradaria destacar:

• La "roda alemana"; el primer espectacle, la idea que els nostres somnis són com una roda màgica que ens poden dur a qualsevol lloc...


• La "contorsió aèria en seda"; perquè sempre m'han agradat aquest números... em semblen un espectacle absolutament fabulòs... la bellesa del cos humà -femení- suspés en meitat de la foscor d'un fragment de sedfa vermella... és l'art de la seducció fet somni (real o irreal?)


• L'espectacle "Vis-Versa"; per concebre com els cossos humans són bells i perfectes i des de la seva naixença estan destinats a trobar-se i poden crear art... cada moviment coordinat d'una parella en amor és un univers propi des d'un big bang fins un hortizó infinit on les ànimes es toquen corpòriament...


• el número "d'anelles aèries"; ens permet imaginar que conjuntament podem crear obres i peces úniques de bellesa subliminal, perquè compartint somnis fem el món millor...


• el número de "banquine"; perquè ens demonstra que tots plegats podem aconseguir un món, un altre món é sposible, molt millor... sabem estimar Gaia...


• les "diàbolos"; perquè la infantesa ens fa adonar que si som petits peterpans i alícies potser podrem gaudir de l'existència de la vida...

De fet, tota la història, cadascun dels números et feia somriure pensant què meravellòs és tot... i sentir que estàs abraçat a una persona màgica que et permet gaudir de l'existència d'aquest ingent univers ínfim d'ésser tu-i-jo junts...

Fou un espectacle brutal que recomano fervorosament a tothom que li agradi l'art, la bellesa i vulgui ésser seduit...

P.S.: al sortir ens vam trobar amb la Marteta i el Roger... quina sorpresa i quina il·lusió allò que ens digueren...

ens fem un cinema?

ahir nit -la nit de la Xambanga a la ciutat de Barcelona- vai' tenir el molt gran honor de compartir una vetllada cinèfila amb la meua estimada Raquel



la vetllada fou al Verdi Park, el dia que fèiem -oh què bonic!!!- 50 dies des del nostre trobament...

la peli escollida fou "Che El Argentino". La veritat és que la peli està força bé -manca encara per vore la "segona part" (degut al seu metratge no la podia estrenar sencera)-. No és fàcil reflecitr la vida d'una persona com Ernesto Guevara de la Serna, avui en dia més símbol, no del que ell defensava, que revolucionari... però això són problemes de la nostra societat...



us recomano que aneu a vore la peli; que llegiu sobre la vida del CHE i que en bona companyia medieteu sobre la vida que vivim...

ens veiem aviat, amic!!!

aquest matí, cap a les 10:25 el meu estimat amic Aleix enfilava el camí de l'avió que l'havia de dur a fer-se un any d'Erasmus a Magdeburg.

molta merda, company!!! ens veiem aviat... sigues dolent i gaudeix!!!

Cultura Popular a Barcelona

Avui participo com a President de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Bacercelona a la Taula Rodona "La Mercè: Festa o Festival. La Cultura Popular a Barcelona" que organitzen, de forma conjunta les coordinadores de Castellers, Diables, Bestiari, Gegants i de Ciutat Vella de Barcelona.
La Taula Rodona se celebrarà al Pati Manning de Barcelona, (C/Montalegre, 7) a les 17h.30'. i serà moderada per En Pep Fornés.
L'objectiu d'aquesta Taula és encetar un debat sobre un conjunt de temes que afecten a la Cultura Popular de la nostra Ciutat i a les entitats que la representen.
El model de Festa Major, la política Cultural de l'Ajuntament, quina ha de ser la nostra interlocució davant de l'ICUB, i molts altres temes que de ben segur fa temps que us preocupen són l'objecte d'aquesta Taula.

amb això acabarà, supose, la meva participació activa -restaran les valoracions- en aquesta mercè'08 d'estrenes...

mercès a tothom que ha sigut, d'alguna o altra manera, al meu costat, recolzant-me...

Perpinyà + Montpellier

el passat divendres al matí conjuntament amb l'Astrid iniciàrem la nostra excursioneta camí de Montpellier...

cap a les 10:30 passava per ca meu per recollir-me i iniciar el viatge; tot i que havíem de fer una breu escala a la UAB per un tema d'uns papers que necessito per les pre-inscripcions als màsters... merda de burrocràcia!!!

anàrem fent camí, xino-xano xerra que xerraràs, fins a la Jonquera on aprofitàrem per omplir el dipòsit -si aquí ja és cara la benzina a França uf!- i fer una aturada i esperar a l'Aleix i en Porres que inciaven el seu tour per Europa amb qui havíem quedat per dinar a Perpinyà.

Fou divertit comprovar com duien el cotxe absolutament ple fins a la bandera -coses de marxar un any a viure a Magdeburg...- Així que continuàrem el camí fins la ciutat de Perpinyà. Allà dinàrem en un parc al costat d'on havíem aparcat -molt a prop de l'oficina d'informació-. Destacar que no ens agrada la utilització de gespa artificial pels parcs. Però el gran tema foren els, moltes vegades incomprensibles, dibuixos del Verbots de l'Aleix -no l'insulto- i les, molt útils, guies idiomàtiques que duia.



Després de dianr els continuaren camí cap a la seva destinació per Europa... mentre que l'Astrid i i jo, que havíem decidit fer escala allà de camí cap a Montpellier per aprofitar i fer una ullada al Visa pour l'image en el seu últim cap de setmana.

De les nous seus poguèrem visitar tres; la Poudrière, Eglise des domicains i Couvent des Minimes. Considerant el poc temps que teníem i la nostra "velocitat" veient expos, batírem un rècrod personal. La del convent era la més gran i hi havia diverses exposicons. Hi veièrem coses molt interessants.



[quan sigui possible penjaré un comentari més detallat a SEMIREA]

Des d'allà ens dirigírem a Montpellier, al càmping Floreal. Allà, plantàrem la nostra tenda -una canadenca de les velles- en molt poc temps (recordava que es trigava menys) i ens preparàrem un soparet (sopa i tortellinis)per repossar i recobrar forces. Aprofitàrem per xerrar sobre el curset que vol prepara l'Astrid per la Fescat de l'any vinent.



Al matí següent, després de dutxar-nos i fer un gran esmorzar



-i algunes hagueren de barrallar-se amb el vent- vàrem fer cap a la ciutat per cercar el Musée Fabre i visitar la retrospectiva de Gustave Courbet que ens havia dut fins allà.



L'expo fou molt interessant. És un privilegi poder gaudir d'expos com aquestes, on la vida i obra d'un gran autor pot apreciar-se en conjunt. Sobre les peces ja parlarem -quan sigui posible- a SEMIREA. Sols uns breus comentaris:
*¿per què la traducció dels textos explicatius a l'anglès no era íntegra i sí en una lletra tan petita? -gràcies Astrid per ésser tan pacient i traduir del francès...-
*¿per què si es parla tan, degut a la seva importpancia en la història del pintor, de l'Enterrement à Ornans no n'hi ha una sola imatge?

Ulteriorment, i barallant-nos amb la fam gràcies a uns anacards, fem camí devers l'oficina de turisme per descobrir que l'altra expo que volíem visitar -sobre impressionistes- feia messos que havia acabat... (quina putada!)

Així que decidim visitar en Carles, un amic de l'Astrid que feia una setmana que s'havia instal·lat a Montpellier).



Ens convidà a dinar; i després fèrem una volteta visitant la ciutat:

(aquí es veu la bona companyia de la que gaudia)



(la place de la comedie, on l'Astrid aprofità per fer un dibuix)



(comprant formatge)

i al maco tramvia de la línea 2:



un soparet i cap a la tenda...

Al matí següent tornada cap a casa. Recordar de comprar les galetes "prince"; i per la tarda quedar amb la meua llum i voltar i xerrar...



+ fotos: aquí

TOLOSA DE LLENGUADOC

dissabte 6 de setembre de 2008.
6:00 am. sona el depertador, però no fa la seva feina ja que pràcticament no he arribat a dormir ni mitja hora... serà cosa del neguit i els nervis? Esmorzem una mica -ens vàrem dutxar la nit abans-, tancar la bossa, agafar el material per cremar i la capsa de Coordinadora i cap a al plaça Berenguer...



Allà havia d'ésser el camió a les 7 i així fou. Allà em trobo amb qui més tard re-batejaran com a "Primera Dama". Però tot i les ganes d'estar junts, durant les primeres dues hores serà bastant impossible -ho sento amor...- Cal acabar d'ajustar les coses; qui ha arribat, qui va a cada autocar, què fem amb els pares dels nanos del Prat, on és la gent que falta, etc... I caldrà fer el trapi de repartir diners pels tres autocars entre cotxes per donar les dietes...

Després de les dues hores d'ajustar aquestes cosetes; podem pujar al autocar, on caldrà apuntar qui anem en cada autocar -sí, em sento com un monitor d'excursió amb nanos petits-. Una vegada som tots, som tots? Comptem... hauríem d'ésser 39, però òbviament no serà fàcil comptar... fins l'amenaça de donar les dietes... "Poderoso caballero es Don Dinero"... Marxem. En ruta farem el canvi una signatura per 20€...

El camí serà divertit, entre qui tracta de dormir, qui ho aconsegueix i qui no, i ls mil i una converses... Dues parades, on tothom aprofita per fer conyes i preguntes; mentre tractem de saber les últimes instruccions...

Vàrem calcular malament pel tema de fer les parades per poder dinar; però just quan ens apropem a Toulouse comença a caure una pluja massa considerable (PUTA!!!) Recollim els nostres guies al sortir de l'autopista i fem cap al destí on dormirem.



Allà començaria la feina de distribuir la gent a les seves habitacions. Sort que hi havia una noia de l'organització que parlava català... I que el Xavi de Malignes paralva francès!!! Milions de gràcies al meu traductor oficial...

Després de repartir habitacions (fer la remodelació de la nostra) i les acreditacions i la identificació per sopar fèrem cap al centre. Allà haurem d'esperar uns minutets i sorgí "La Caja Naranja"... Així que ja sabeu: Sigan a la Caja Naranja...




Donem alguna volta per culpa del camió però arribem a l'Ajuntament. Allà donarem estona lliure a tothom menys -per diables- al presi de Coordinadora, les seves dues mans dretes (J.Ullate, Ceni) i el meu traductor. Mentre els demés dinaven i visitaven la ciutat, noltros esperàvem que uns companys ens dugessin dinar i poder fer les reunions i tasques que pertocaven.

Com a mostra de la gran organització: en aquell moment al saber elles que no havíem dinat foren urgentment a cercar-nos menjar (que després aprofitaria Bestiari).

Vull deixar constància que en aquell moment els grans companys de Kinta Forka decidiren adoptar la Raquel... Mercès, per ser tan bona gent...



Després d'algunes xerrades i reunions, de visitar el recorregut (ei nanos que això són dues mercès de llarg!) i decidir com ho faríem -com amics!- tornem per organitzar les coses. Calia canviar-se,



organitzar els grups i fer l'explicació. (en aquesta hi hagué certs problemes per un embolic en com s'havia de desenvolupar la sortida...)



Arriba l'hora de la sortida... la plaça és plena de gom a gom de gent que vol veure aquests boigs... Fou impressionant -ens desbordà!-.



Tot el recorregut era ple de gent que gaudia del correfoc. Infitat de gent ballant amb els percutes... Una organització exemplar; i tot i que faltava -com tots ja sabíem gent al mig per cremar-se- cerc que tothom gaudí moltíssim...

Tot i els canvis d'última hora el final fou realment genial... 60 diables fent una conjunta amb tres bèsties, amb la música de tres grups de percussió de fons, i després 150 bengales marines...

Sembla que ja ho tenim... acabem de superar el primer acte com a presi... i ha 'nat bé...

GRÀCIES A TOTES LES PERSONES QUE HO FÈREU POSSIBLE!!! ESPECIALMENT A LES PERSONES QUE EM DONAREU SOPORT I RECOLZAMENT, I ÒBVIAMENT A LA MEVA NENA -i no em refereixo al ceptrot de Les Corts, que sempre serà LaMevaNena-; PER TOTA L'AJUDA QUE EM DONÀ



Ara cal tornar per canviar-se i recollir el material. Però la tasca no ha acabat. Entre petits grups on comentem la jugada; arribarà qui té problemes per trobar les coses perquè no ha cercat allà on l'havia deixada... i mil preguntes sobré "i ara què farem?" i "després podrem fer tal cosa?"

De camí cap allà ens trobàrem amb l'espectacle pirotècnic final...

La veritat és que fou impressionant...



I arribàrem al sopar



-molt bo, tot sigui dit- i amb els "collarets" químics de color lila... Una samarreta i tornem amb metro cap a "casa". Al metro marron perquè 4armariosroperosabiertosyunblancoconmuymalaleche ens diuen que no es poden fer fotos... (ah no, doncs farem un vídeo...) [nota: ja havia fet els meus progresos de comunicar-me -juas juas juas- en gavatxo...]

Allà arribà l'hora del repòs del guerrer... Fou una nit meravellosa, com no podia ésser d'una altra forma gaudint de la millor companyia possible. Somnis i paraules; acaronametns i petons; mirades i gestos...

Al matí, després de mandrossejar una mica al llit, al baixar per esmorzar vàrem trigar 5 segons en rebre la primera pregunta... i no gaires més per la segona... els rostres dels companys denoten el cansament del correfoc i de la festa...

Després d'una dutxeta; 'nem a fer un tomb? Vaja, el que em faltava, uns mormons em volen convèncer de Déu i les seves polleces... sort que per enéssima vegada sonà el telèfon...

Una passejada fins el centre amb la Raquel -aprofitem per estar una estona junts- i arribats allà tornem a xerrar amb gent de l'organització i tornar per recollir.



Organitzar la gent -per què és tan difícil?- i camí de tornada... Fins tot allà fem una reunió -els tres "responsables" i després de fer la "feina" ens descollonem amb les batalletes...-

Al arribar acomiadar-se de la gent -per què serem els últims a marxar?- i cap a les corts a saludar i a caseta que cal descansar...



Conclusió final: Hem superat la primera prova -ara acabar de prepara mercè, que això no és res...

GRÀCIES AMOR PER ÉSSER ALLÀ I AJUDAR-ME A SUPERAR L'STRESS QUE AIXÒ COMPORTAVA...




crònica de la Primera Dama: aquí

toulouse 2013: aquí

recordeu que al bloc de coordinadora també hi ha info i imatges xules: aquí especialment aquest vídeo

Les candidates a ésser capital cultural europea el 2013 són Toulouse (sí, sí, sí -esperem la resposta el dia 16-), Burdeaux, Marseille, Lyon. Les actuals Liverpool i Stavenger

fotos by Raquel Riba Raja

una carta

és tan meravellós rebre cartes (o postals) de les persones estimades...

la sensació màgica quan obres la bústia i et trobes aquella carta; si l'esperes per fi ha arribat el paradís, i si no, t'acaben d'obrir les seves portes...

una carta és un petit (o gran) fragment d'ànima que una persona decideix entregar-te...

una delícia seure, o estirar-se, per llegir aquell paper negre sobre blanc per descobrir les paraules que conté i que et transporten fins un altre món màgic...

crec que hauria d'ésser un mètode de comunicació a recuperar...

i rellegir-les... i notar l'olor d'aquella persona, i recordar la seva mirada, el seu somrís...

la delícia d'una carta...

ja ha arribat el setembre; i?

se suposa que el setembre és l'època de tornada a la rutina; doncs, bé, supose que això serà així, si la tens...

la veritat és que m'agradaria trobar una feina mínimanment interessant; tot i que la gran espera ara mateix és saber el resultats de les preseleccions dels màsters on vai' sol·licitar plaça... a vore què diuen; però això serà entre mitjans/finals de mes.

per no avorrir-nos, sempre ens queda la preparació de la Mercè. A més aquest any potser tocaria dedicar-li més hores: passar per toc d'inici -algú de la colla haurà d'anar-; tot el dia 20 organitzant i controlant (tractaré d'ésser tot el temps possible amb els millors); i al dia següent a les 17h hi haurà la taula rodona de cultura tradicional... uf! quina feinada!!! -i tot el que resta per preparar...-

per sort, aquest cap de setmana marxem a Tolosa de Llenguadoc (Festa Europa; +info: aquí). Així que a vore si podem fer turisme (o no) i gaudir del foc...

i la setmana vinent tornem a la Catalunya Nord. objectius:
el primer: aquí COURBET
el segon: aquí MÉS IMPRESSIONISMES
el tercer: aquí VISA POUR L'IMAGE

però si hi ha quelcom que fa màgics aquests dies, ets tu Raquel... sóc una nova tabula rasa on tu dibuixes i fas realitat els somnis una nova vida...

P.S.: el quadre és "White Square on White" de Kazimir Malévitx; al The Museum of Modern Art.