Euro 2008

Ahir diada de Sant Pere i Sant Pau finalitzaà l'Euro2008 -Switzerland-Österreich amb la victòria de la selecció espanyola.

Mai he sigut un afeccionat de la selecció espanyola, de fet al bar tothom donava que seria l'afeccionat de la selecció que s'enfrontés amb ella... però tot i això, al acabar el partit, després d'haver-ho vist dempeus i comentant-lo neutralment, em vai' vore abraçat pels meus estimats Miguelito e Isako. Com després els vai' comentar per mis als meus germans, no sé si mon pare, degut als nervis, hagués vist la final -les dels pericos mai les va mirar per la tele-; però jo era conscient que ell seria feliç amb el resultat, i això per mi ja era motiu per poder celebrar-ho.

Ha sigut una molt interessant eurocopa, on s'ha vist bon futbol i ha guanyat l'equip que més ho merescut. La "Roja" (l'anterior euro la va guanyar vestint de blau) ha guanyat jugant al futbol, tractant de tocar la pilota; aquesta fou l'aposta del Sabio de Hortaleza quan després d'intentar-ho al mundial no es va atrevir amb França. Per això va treure les "vaques sagrades" que es preocupen d'ésser estrelles i ha creat un grup on l'important és fer que l'equip rutlli. A més, ells han cregut en la versió castellana del "Yes, we can" d'Obama.
Cal destacar que el millor jugador de l'Euro, Xavi, ha sigut el gran motor d'un centre del camp envejable; però on totes les línies han ratllat a un nivell excelent. Sense oblidar el millor porter del món (la segona vegada que ho és un espanyol, Zamora. En la gran línea de Yashin i desbancant en joc a Buffon).

Voldria destacar el fet que Palop -com a perico i fill d'una mare de família bética no puc sentir cap mena de positivisme devers un palangana- vestís la samarra del gran Arconada (a qui havia convidat personalment Platini; l'home que li robà una eurocopa a espanya i ara se l'ha entregada). Jo només tenia quatre anys llavors, però després he vist moltes vegades aquella jugada, i com a porter sempre vai' sentir admiració "a posteriori" per ell. Tot un detall, que venja també totes les tradicionals desgràcies de la selecció espanyola. Per cert, ara emaptada a euros amb França i a una d'ALemanya.

Al respecte del que hem vist, més enllà del gran joc espanyol, destacar que la Mannshaft feu el mateix que al seu mundial: aportar el joc típic dels panzers però deixant espurnes de bon joc -contra Portugal i certs moments davant d'Espanya-. Els tricampions i trisubcamnpions d'Europa i tricampions i tetrasotscampions del món seran sempre un equip molt perillós però cal que visquin una renovació cercant el toc. Per cert, destacar que la seva afició es quedà fins el final de la volta olímpica. Destacar també les remontades turques i la frescor de Croàcia; el gran joc d'Holanda durant la primera fase; així com l'ensopegada italiana -que ja ha recuperata Lippi-. Com a decepcions França: s'ha acabat una fase i Grècia, on era l'esperit de l'euro a Portugal? I sobre aquesta: la versió europea de brasil: massa fum...

Aquesta vegada ha guanyat el futbol...

We will see again on SouthAfrica 2010 and Polland/Ukraine 2012!!!

FAMA ¡A BAILAR! a BCN

Ahir 28 de juny al Palau Sant Jordi de Barcelona aterrava l'espectacle de FAMA ¡a bailar!

Foren unes 2 hores en que poguèrem gaudir de coreos que ja havíem vist durant el programa, tant per parelles com grupals. Era el que molta gent creia que haurien d'haver set les gales finals: veure'ls ballar.

Val a dir que tot i que no era "sold out", podia haver-hi perfectament unes 15000 persones veient i gaudint, entregadíssimes, amb el show.

Podria dir que potser les presentacions eren massa llargues, i que hi havia masses moments dels profes a dalt de l'escenari; però que vai' gaudir moltíssim de l'espectacle.

Perquè podeu fer-vos una idea us deixo el link de les fotos que des del for ens ha ofert "martams" (moltes gràcies):

FOTOS

(foto de presentació del show a BCN) -aconseguida de http://vickygomezfama.blogspot.com/

propostes per a la revetlla de Sant Pere i Sant Pau

per avui dissabte 28 de juny podríeu gaudir del III Concurs de Percussió de Barcelona:

o podríeu gaudir del mític Foc i Rock a Les Corts:

però jo treuré la meua vena més freak i pujaré al Sant Jordi per:

si algú vol saber què es pot veure: aquí

ens veiem, si voleu al final de la nit a les corts -o a barrakes si la gent s'anima molt i vol pujar a Sant Cugat!-.

de fet, si algú de cop desitja venir al santjordi, tindria entrada... truqueu al mòbil.

P.S.: potser demà o dilluns parlem de la Euro 2008 -que encara no hem dit res-.

Reimon!!!

This buffoon is my dear friend Mr. Ramon Gayubar. I want to dedicate him this comment 'cos the last week was his 27th birthday.

We met the last summer in Wales. Awhile 16 weeks we enjoyed with another ten catalonians discovering the country trying to improve our english.

You can find this chemist goint to a binge near Salamandra. I can assure all of you that he's a very nice guy; and if you want to check it, ask himn out for a captain morgan & coke...

The photograph above was taken at the Chirk Castle. We must go out for a piss up!!! I'll never forget there's always a way to Llangollen...

C U soon!!!

Iechyd da!!!

st joan 2008

aquest any tornava a poder gaudir de la nit màgica a la meua terra; i tot i que originalment la idea era tornar a cremar amb la colla a la nit del foc de Barceloneta, al final vai' acabar amb els amics de tota la vida fent un sopar a can Muntsa i Gorka (la Gàbia). També hi eren Krol i Pablo, Marta i Roger, i l'Oscar; només faltava Raúl.

la veritat és que fou molt maco retrobar-nos tots i poder gaudir de la nostra pròpia companyia de nou. nits com la sant joan, amb tota la màgia implícita que porten, permeten que tornem a sentir-nos tant vius i feliços d'ésser junts.

gràcies, sou absolutament meravellosos.

P.S.: reogamos la noche con Malvasía semidulce El Grifo y con Brunus 2006 de Portal del Montsant

els 24 de l'Aleix

el passat divendres celebràvem el 24è aniversari de nostre estimat Aleix; que com es pot vore a la imatge ho feu a lo gran...



tot començà a la plaça de l'Àngel on s'ha convocat a la gent per 'nar camí del Puerto Plata (C/ Tragí, 1). Xino-xano descobrim que l'Àngela té estranys somnis on en Tomàs Molina la persegueix; així com una reflexió sobre com ens veuen els immgrants ubicats a la nostra terra [Estan bojos aquests catalans: com ens veuen els nouvinguts; de Fluvia Nicolas i Maialen Arriaga; Angle Editorial]. Ens sorprèn, especialment, el fet que consideren que hi ha masses farmàceies (sic).

Una vegada al Puerto Plata (estimat Ori que has sobreviscut als sonars dels móns, espero em perdonis que encara no hagi arribat a l'hora dels teus aniversaris), viurem l'experiència de nuestro pastor Wilson -estranya versió del salm 23-. Destacar el fet que, mentre la gran frase de Boskov "futbol és futbol" es feia més veritat que mai, descobríem que en Wilson tenia certs "problemes" amb la higiene de l'Àngela; també que "el Chiki-chiki Alejo lo baila así...". I tot el que pot donar de sí, els que ho heu viscut ja ho sabeu, un sopar allà. Per cert, el sector diables feu un gran remember when...

Després fèrem cap a la Plaça del Rei, on hi és la casa Padellàs, que es salvà de ser enderrocada quan ara fa un segle s'obrí la Via Laietana així com la residència del Comte-Rei de la Confederació Catalano-Aragonesa, i on feien balls tradicionals. I allí uns quants tractarem de no naufragar -hi ha proves videogràfiques que demostren com no ho aconseguírem-. [casualitats de la vida, vai' trobar-me a una noia que havia conegut aquell matí que havia vingut a la feina com a monitora d'un grup] -per cert, crec que aquest cap de setmana hi havia una mena de gran fira de les tradicions a la Barceloneta-.

Des d'allà -després del moment patri de l'Àngela (el món de la Física)- recueràrem a tohom a la porta del Sidecar. I allà gràcies a l'estimació de Pedro -Mil gràcies!- per mon germà entràrem per continuar la festa.

I allà veièrem com pot ser divertida la feina de paparazzo -nom que prové de la Dolce Vita- i com som de xafarders, gràcies a le maca història d'amor intercultural que vàrem viure. (Per què li diuen amor quan volen dir sexe?)

I es feren uns copes i la nit continuà... I arribà el moment de tornada. I vai' tornar fins a casona caminant -adoro la meua ciutat de nit sense gairebé ningú- previ pas d'acompanyar la Raquel a casa seua.

per més detalls de la nit:
espurnes bloc
espurness fotolog
Raquel fotolog
Cris fotolog

Per cert que ningú oblidi que vàrem crear el postgrau en (Bio)Mundologia; on entre d'altres s'impartirien les assignatures de Alcohologia, Diablismes i Tabalerisme que donarien accés a Bacanalisme...

les 7 meravelles de Barcelona

Fou Antípater de Sidó o Antípater de Tessalònica qui en un poema alabava les Set Meravelles del Món.

Aquestes ens han arribat avui en dia com: Gran Piràmide de Gizeh (l'única que s'ha conservat dempeus), els Jardins Penjats de Babilònia, l'Estàtua de Zeus a Olímpia, la Tomba de Mausol (d'aquí Mausoleu) a Halicarnàs, el Colòs de Rodes, el Temple d'Àrtemis a Efes (Artemisió) i el Far d'Alexandria -que semblà que substituí a les muralles de Babilònia-. Val a dir que hi ha constàcnies d'altres llistes prèvies, com les fetes per Heròdot. Fos com fos, eren edificis humans -a vegades eren els jardins el que deixaven pas a la Porta d'Ishtar de les muralles de la ciutat- que pogueren ésser contemplats pels grecs; això va dur d'una vuitena, que seria el zigurat de Babel -la famosa Torre- que ja era ruïnes quan arribà el més gran de tots: Aléxandros.

Òbviament, després s'han creat altres categories. Com les molt criticades noves 7 meravelles i les set meravelles nautarals impulsades per New Open World Corporation (NOWC).

També n'hi ha de catalanes, com les promogudes per l'organització Capital de la Cultura Catalana. Són les següents:

1 – Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona

2 – Conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida

3 – Conjunt arqueològic de Tàrraco

4 – Centre històric de Vic

5 – Catedral de Girona

6 – Monestir de Sant Miquel de Cuixà

7 – Celler Cooperatiu de Gandesa

Avui us proposo el concurs que ha obert l'IBOCC per escollir les 7 meravelles de diferents ciutats, entre elles Barcelona.

Candidatures a meravella del patrimoni cultural material de la ciutat de Barcelona:

1 - Anella Olímpica

2 - Casa Batlló

3 - Casa Milà

4 - Casa Vicencs

5 - Catedral

6 - Conjunt de l'antic Hospital de la Santa Creu

7 - Església de Santa Maria del Mar

8 - Estadi del F.C. Barcelona

9 - Fundació Miró

10 -Gran Teatre del Liceu

11 - Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau

12 - Jaciment arqueològic del Mercat del Born

13 - Monestir de Pedralbes

14 - Monument a Colom

15 - Museu d'Art Contemporani de Barcelona

16 - Palau de la Generalitat

17 - Palau de la Música Catalana

18 - Palau Nacional

19 - Parc Güell

20 - Parlament de Catalunya

21 - Plaça Reial

22 - Sagrada Família

23 - Torre Agbar

24 - Torre de Collserola

25 - Universitat de Barcelona (edifici històric)

les meves, ara per ara, crec que serien:

a) Santa Maria de la Mar

b) Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

c) Palau de la Música Catalana

d) Casa Batlló

e) Anella Olímpica

f) Casa Milà

g) Sagrada Família -l'he deixada l'última perquè al ésser ja de Catalunya, l'organització ja la inclou per defecte-.

FAR BARCELONA

avui s'ha celebrat el 15è aniversari d'el Consorci El Far (on ara fai' la meua tercera estada professional).

la diada d'avui ha servit a més per acomiadar fins l'octubre el nostre estimat Far de Barcelona


que marxa a fer les seves travesses, per tercer any, d'aquest estiu 2008:



podreu seguir la seva singladura a la pàgina web del Far; i si mireu aquí potser encara trobeu alguna plaça per embarcar-vos.

bitàcola del Far Barcelona aquí

ExpoZaragoza 2008

Avui s'ha obert al públic l'exposició internacional a Zaragoza 2008 "Agua y Desarrollo Sostenible".



El comentari és que crec que continuarem veient la infinitat de coses que ja són una realitat per salvar-nos totes fent-ho amb el planeta; però que els maleïts interessos de sempre no ho permetran...

Si voleu visitar l'Aragó aquest estiu teniu quelcom més per meditar unes hores, i gaudir de certs espectacles.



Tot i que sempre podeu visitar la ciutat de la Pilarica pel gran event del Metalway:

dards

aquesta nit des de les 20h entre New York (C/Sant Quintí 27-45) i Macondo (C/ Conca, 21) duran a terme la final del triangular, també havia participat el Bar Independència (C/ Independència cantonada Indústria -costat mar/besòs-), de dards (estil cricket).

Una vegada allà podeu quedar-vos a gaudir de la meravellosa companyia que sempre hi ha en els "meus" dos bars.

EIRE decideix el futur de la UE

Avui els ciutadans del "Tigre Celta" estan votant en referèndum -són obligats per la seva constitució- si aproven o no el Tractat de Lisboa -l'alternativa al Tractat de Niça (conegut com constitució europea) que holandesos i francesos tumbaren en el 2005.

Si l'1% de la pobalció europea, que és el que representa la població de l'illa de Tara, diu que no, tot se'n va en orris. És el que té la política de la unanimitat. De fet, amb l'anterior ja succeí; el 2001 digueren que no, i un any després digueren que sí. Irlanda és un país molt beneficiat per les polítiques europees, però la majòria de la població diu que no sap què voten (us sona?).

Aquella vella i interessant idea d'una Unió Europea continua entrebancant-se amb la mala gestió política d'avui en dia. Ara mateix Irlanda és l'únic país que té previst plantejar un referèndum per ratifgicar-lo; tot i que hi ha qui també el demana al UK.

Aquesta nit a les 22h (hora local) es tanquen les urnes i veurem com continua la UE...

de les errades a les vagues...

Una de les activitats que explico des de la meua feina tracta sobre el moviment de mercaderies (òbviament centrat en el Port de Barcelona). Una de les coses que comento, quan es comparen els diferents mitjans de transport, és el fet que en el nostre estat el 80% de la mercaderia es mou per carretera. Què implica això? -més enllà de l'elevadíssima contribució al canvi climàtic degut a l'emissió de gassos- Doncs el que estem veient aquests dies: que una vaga -agressiva- d'un sector -ajudada pel dramatisme que caracteritza el país- fa que l'estat pugui quedar col·lapsat en tres, quatre dies.

Crec que ningú que em conegui dirà que sóc un defensor del sistema econòmico-social en el que vivim -de fet, encara no he iniciat, crec, el camí des del comunisme fins la socialdemocràcia que sembla tan natural per a molts-. Defenso fins al final el dret de vaga (que comporta l'aparició de piquets informatius; aquests no haurien de derivar en pressions inadmissibles); però, considerant que si una vaga "no puteja algú altre no té ressó" -maleït sistèma mediàtic!-, si qualsevol altre col·lectiu es dedica a tallar així les vies d'accés -i de zones dimportància estratègica- acabem ràpid al "cuartelillo".

Hem d'ésser conscients que el problema del preu del carburant és global (què poc, per no dir res, vàrem aprendre de les crisis dels anys setanta!!!) -això no exclou que el govern hauria hagut de preveure certes coses-. Feia no gaire es deia que quan el barril de brent passés dels 50$ el món s'enfonsaria... arribarà, que ningú ho dubti als 200$. El problema és una dependència excessiva del petroli; i que en aquest país les coses mai s'ha volgut fer bé.

Cal cercar una sol·lució, i ràpid; per què, qui es farà dels moltíssims "danys col·laterals" d'aquesta vaga?

Ana, la reine couronnée

Després de la retirada de la gran Justine Henin, qui fou la seva última víctima a París, ha rebut de les seves pròpies mans, el títol de Roland Garros; accedint, a més, a la primera possició del rànking WTA.

Amb traces, la seva dreta, que reconden a la grandíssima Steffi Graff; i certa "insolència" juvenil -té vint anys- que recorden a la primera Martina Hingis: comença el regnat d'Ana Ivanovic.

Ara, tot i algunes crítiques que situen el tenis femení massa proper al masculí -personalment sempre m'havia agradat més el femení-; sense una clara dominadora (a vore fins on arriba la noia de Beograd) s'obre una època molt interessant dins d'aquest apassionant esport.

dels estius...

l'estiu s'apropa i és fàcil pensar en allò que fou i en allò que no ha pogut ésser; per això, encara recordo més a mon pare.

aquests dies s'ha fet especialment marcat pensant que haguéssim pogut gaudir junts de grans etapes del Giro d'Italia (Mortirolo!); grans partits de Roland Garros (els dos últims sets de la semifinal Ivanovic -per fi número u!- davant Jankovic); que ara s'apropa l'Eurocopa, vindrà el Tour, i arribarà Beijing 2008. I que haguéssim parlat sota la calor de l'estiu dels problemes de política i haguéssim gaudit junts de la nostra nena...

però sempre quedaran altres coses per fer... i gaduir...

imatges: platges de Niwbwrch i Ynys Llanddwyn. estiu 2007

de House i paranoies...

Ahir al vespre, després d'una reunió amb el delegat de cultura de l'Ajuntament de Barcelona i una ulterior post-reunió amb la Junta vai' acabar al New, un dels meus bars. Uns pocs dels habituals vàrem gaudir de House's head & Wilson's heart, els dos últims capítols de la quarta temporada de House.

La veritat és que foren dos capítols brutals; del millor que s'ha fet mai a televisió.

A posteriori, i havent-los vist, poden sortir les preguntes -que només que ja ho ha viscut sap com respondreles- de com enfrontar-se amb la Mort. ¿Com dir-li a la persona que estimes que es mor? ¿La despertaríeu perquè ho sapigués o la deixaríeu morir en el desconeixement? ¿Creieu que hi ha un trànsit entre la vida i la mort?

Mi día en la Villa y Corte (!6/V/2008)

Hallábame una noche gozando de mi propia compañía en mi casa cuando decidí que era el momento de acercarme hacia los placeres que nuestras almas necesitan. Así que me desplacé hasta nuestra estación de autobuses -que sería como bajar hasta los establos y ensillar un caballo para lanzarnos al galope y disfrutar de la campiña a orillas del Dee-.

Y tras unas horas de tránsito negociando con las hordas de Morfeo -como viene siendo habitual- llegamos a la Villa y Corte de Madrid. Siendo la que sigue la primera imagen que mi retina percibió en tierra de la capital del reino.

La siguiente fue al salir del suburbano -donde uno demostró que sí es barcelonés; aunque en ese instante perdí la orientación british-; curiosamente al salir al paseo del Prado, mientras nuestra ciudad negociaba el pecado de tener sed, Madrid regaba sus parques bajo la lluvia.

Un nombre. Un genio. Un dios hecho carnalidad. La propia definición del Arte (sí, con mayúsucla). Por eso me lancé hasta la Meseta:

¿Alguien -más allá de la propia Gaia- ha captado la belleza del cuerpo femenino mejor que Amedeo Modigliani?

Quizá sólo Auguste Rodin podría ser la respuesta a la cuestión anterior. Y el Hado y las Moiras estaban esta vez de mi parte. Así que pude disfrutar tras las dos sedes de la exposición de Modigliani, de una con dibujos y algunas esculturas de otro de mis amores:

Siendo el Bicentenario del levantamiento de lo nosotros conocemos como la Guerra del Francès, aproveché para visitar una expo sobre el tan cacareado Dos de Mayo. Y uno se topa con cosas que no puede entender:

Y para finalizar las pocas horas en que uno se entrega a la Villa y Corte un espctáculo "Naumagia" en el Retiro con motivo de San Isidro:

En www.semirea.blogspot.com aparecerán comentarios sobre los artistas en breve.