27/III DIA INTERNACIONAL DEL TEATRE

Des de l’any 1961, cada 27 de març es celebra als cinc continents una jornada que recorda a la humanitat el paper de les arts escèniques per acostar cultures diferents, despertar ments rovellades i seguir sent un medi de comunicació fonamental en la història de la cultura universal. L’organisme responsable de l’establiment d’aquesta significativa data va ser l’Institut Internacional del Teatre (IIT). Durant el 9è Congrés Mundial, el seu president Arvi Kivimaa va aprovar una proposta de la delegació finesa que suggeria la celebració. La seva decisió va ser aclamada per unanimitat. Creada el 1948 per la UNESCO, l’IIT constitueix l’organització no governamental més important en el camp de les arts escèniques. El seu objectiu des de llavors, segons el manifest fundacional, és “promoure l’intercanvi internacional de coneixements i pràctiques teatrals, estimular la creació, incrementar la cooperació entre la gent del teatre, fer palesa la importància de les arts en el desenvolupament de les societats i aprofundir en el vessant fraternal i pacificador que propicia el teatre”. L’IIT també és responsable de la celebració del Dia Internacional de la Dansa, que té lloc el 29 d’abril. Són molts els actes que coincideixen amb el 27 de març. A Bangladesh, per exemple, aquesta data ja s’ha convertit en tota una tradició. Cada any, tota la comunitat teatral de la ciutat de Dhaka surt al carrer guarnida amb el vestuari de les obres en què participen. Centenars d’actors, actrius i directors formen una desfilada que serveix per anunciar les funcions especials que es duran a terme el mateix vespre. A Catalunya, per posar un exemple més proper, se celebra per primer cop l’entrega dels Premis de l’Espectador Teatre BCN. Aquests són només dos dels milers d’esdeveniments que es convoquen per tot el món cada any, i tots es resumeixen en el que, potser, és la síntesi de la filosofia de l’IIT: el Missatge Internacional, un manifest tradicionalment escrit per una reconeguda personalitat del món del teatre en què plasma les seves reflexions sobre l’escena. El primer va sorgir de la ploma de Jean Cocteau i es va fer públic el 1962 sobre un escenari de París. Des de llavors, el Missatge es tradueix a més de 20 llengües, des de l’anglès al japonès, passant pel filipí, l’àrab, el croat i el català; es llegeix davant de milers d’espectadors abans de les representacions a teatres dels cinc continents i es difon a través de centenars de diaris, emissores de ràdio i televisió. Entre els firmants del Missatge Internacional destaquen Arthur Miller (1963), Peter Brook (1969), Pablo Neruda (1971), Maurice Béjart (1972), Luchino Visconti (1973), Antonio Gala (1987) i Edward Albee (1993). En llurs textos, els autors convidats han manifestat les seves conviccions sobre el fet teatral. Així, Laurence Olivier va escriure el 1964: "El poder essencial del teatre és deixar de banda tot allò que separa els homes: diferències de raça, d’educació religiosa o política i de llenguatge; en canvi, posa en relleu tot el que els homes tenen en comú: el riure i les llàgrimes, l’alegria i la tristesa, la felicitat i l’angoixa; en una paraula, tot allò que és domini del cor. El teatre fa aparèixer el cor comú de la humanitat, i per això és el vehicle de pau més eficaç". Eugène Ionesco, convidat a redactar el comunicat de 1976, va declarar: "Una persona que no somia és una persona malalta. Somiar és una funció essencial de la imaginació, i el teatre és una construcció de la imaginació sense traves". Per a la primera jornada teatral del segle XXI ha estat seleccionat el dramaturg grec Iakovos Kampanellis (Naxos, 1922), autor de més de 50 obres de teatre i figura capital de l’escena al seu país. No en va la dramatúrgia grega de la postguerra es coneix com generació Kampanellis. Actualment, aquest creador és membre de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Grega i del Centre Hel·lènic de l’IIT.


Missatge internacional de Sa Altesa, el xeic sultà Bin Mohammed al-Qasimi en el Dia Internacional del Teatre

UN RAIG D’ESPERANÇA
Va ser durant els meus primers anys escolars quan va començar la meva fascinació pel teatre, aquell món màgic que m’ha captivat des d’aleshores.Els inicis van ser modestos, una trobada casual que vaig considerar una activitat extracurricular per enriquir la ment i l’esperit. Però va ser molt més que això, ja que vaig arribar a estar seriosament involucrat com a escriptor, actor i director d’una producció teatral. Recordo que va ser una obra política que va fer enfurismar les autoritats de l’època. Tot va ser embargat i el teatre clausurat davant dels meus propis ulls. Però l’esperit del teatre no va poder ser aixafat pel pes de les botes dels soldats armats. Aquest esperit va buscar refugi i es va allotjar en el més profund de mi, fent-me totalment conscient del que el teatre pot fer en les vides de les nacions, particularment davant d’aquelles que no poden tolerar l’oposició o les diferències d’opinió.El poder i l’esperit del teatre van romandre profundament en la meva consciència al llarg dels meus anys d’universitat al caire. Àvidament llegia gairebé tot el que s’havia escrit sobre teatre i vaig poder reconèixer l’abast del que es representava als escenaris. Aquesta consciència s’ha aprofundit encara més en els anys següents mentre he tractat de seguir les darreres evolucions del teatre.Estic llegint sobre el teatre dels ancestrals grecs fins a l’actualitat. He arribat a ser profundament conscient de la màgia interior que el teatre pot exercitar. És així que el teatre arribà als llocs ocults de l’ànima i allibera tresors amagats en les profunditats de l’esperit humà. Això ha enfortit la meva impertorbable fe en el poder del teatre, en el teatre com a instrument d’unificació a través del qual l’home pot difondre amor i pau. El poder del teatre també permet obrir nous canals de diàleg entre diferents races, ètnies, colors i creences. Tot això m’ha ensenyat personalment a acceptar els altres tal com són i ha fet créixer en mi la convicció que, en el bé, la humanitat es pot mantenir unida, mentre que en la maldat la humanitat únicament es pot dividir.És veritat que la lluita entre el bé i el mal és intrínseca als codis del teatre. Finalment, en canvi, preval el sentit comú, i la natura humana en el seu conjunt s’unirà a tot el que és bo, pur i virtuós.Les guerres amb què s’ha afligit la humanitat des de temps ancestrals han estat sempre causades per instints malvats que, simplement, no reconeixien la bellesa. El teatre valora la bellesa i hom podria argumentar que cap forma d’art és capaç de captar-la amb més fidelitat que el teatre. El teatre és un receptacle que recull totes les expressions de bellesa, i aquells qui no la valoren no poden valorar la vida.Teatre és vida. Mai no hi ha hagut un moment com l’actual, en el qual ens incumbeix a tots denunciar les guerres fútils i les diferències doctrinàries que aixequen els seus horrorosos caps en absència d’una consciència real i responsable que les inhibeixi.Necessitem acabar amb les escenes de violència i matances. Aquestes escenes s’han convertit en fets quotidians, només empitjorats per les abismals diferències existents entre la perversa opulència i l’abjecta pobresa, i per malalties com la sida, que han depredat moltes parts del globus i derrotat esforços per eradicar-les. Aquestes malalties són, juntament amb altres formes de patiment causades per la desertificació i la sequera, calamitats provocades per l’absència d’un autèntic diàleg que segueixi un camí segur per convertir el món en un lloc millor i feliç.Gent de teatre, és quasi com si ens hagués abatut una tempesta i ens hagués cegat la pols del dubte i la sospita. S’ha eclipsat la nostra visió i les nostres veus estridents són poc audibles quan la divisió intenta mantenir-los allunyats. En realitat, si no fos per la nostra profunda fe al diàleg, tan excepcionalment manifestat per formes d’art com el teatre, hauríem estat escombrats i dividits per una tempesta capaç de voltejar pedres. Hem de fer-hi front, no per destruir-los, sinó per aixecar-nos per sobre de la contaminada atmosfera. Necessitem unir els nostres esforços i dedicar-nos a comunicar el nostre missatge i a establir vincles d’amistat.Nosaltres som mortals, però el teatre és tan etern com la vida.

Sa Altesa, el xeic sultà Bin Mohammed al-Qasimi
Membre del Consell Suprem dels Emirats Àrabs Units