Diumenge vinent són les eleccions municipals, però ara mateix no em sembla fàcil la tria de l'opció a votar. Sempre he sigut un animal polític (crec en aquella màxima que tot és política), mai vinculat oficialment a cap sigles, tot i que sempre havia sigut fidel a unes a l'hora del vot (coincidències programàtiques, majoritàriament); emperò, aquesta vegada no m'acaba de convèncer del tot, però clar, suposo que costa llençar tant de llast per la borda així com així.
És ben cert que sempre existeixen altres alternatives; però des de fa molt de temps, les que podríem anomenar majoritàries (i no ha d'ésser una expressió per totes les parlamentàries) no em convencen; ara bé, de les parlamentàries no majoritàries tampoc totes em semblen opcions. N'hi d'extraparlamentàries que serien perfectes, segons Oliveres, però tampoc acabo de tenir-ho realment clar, tot i que hi ha opcions que em podrien semblar interessants.
I per descomptat, sempre ens quedarà el vot nul (“no hi crec” en el vot en blanc i menys encara en l'abstenció).
És per això que sembla que hauré de triar entre les iniciatives que ens proposen (aquelles candidatures que ho fan i que no es dediquen a llençar merda dels altres), tractant de trobar l'agulla enmig del paller de tanta promesa electoral envoltat de la remor de la indignació.
Així que sembla que demà per mi, sí serà una autèntica jornada de reflexió electoral, per primera vegada.
2 comentaris:
No ens ho han posat fàcil, per sort sembla que sorti qui sorti no podrà esquivar la indignació ciutadana amb el sistema.
Salute!
M'agradaria estar tan convençut com tu estàs, però ara mateix no hi crec gaire.
Vist els resultats, tot i que eren d'esperar i no sé fins a quin punt d'altres ho canviarien, em sembla que per ells el "rebombori indignant" serà com soroll de fons...
I ells continuaran a la seva salvant la pàtria a base de retallades...
Publica un comentari a l'entrada