Aquesta tarda hem tornat a viure un nou exemple, l'enèssim (elevat a l'enèssima potència, si no fos redundant). Aquesta vegada, podríem triar tants!, ha sigut a la versió catalana de Hora 14, l'informatiu de la cadena SER: l'únic comentari esportiu que hi ha hagut ha set que demà es jugarà el partit de tornada de la Champions entre el Barça i el Madrid. Vaja, no sembla que aquesta nit un club català es jugui gran part de les possibilitats de tornar a jugar una competició europea l'any vinent.
La mateixa tònica de sempre: neguem les existències per omissió. Algú podria afirmar i sostenir que com a mitjà de comunicació privat, pot fer allò que consideri més oportú i informar d'allò que realment considera que és notícia. Bé, en això podríem estar d'acord; el problema és quan es cau en la visió doctrinària del pensament únic. Al final acabem en cul-de-sac en que com les cadenes privades de televisió poden emetre el que vulguin poden passar-se, si volen i així ho consideren oportú, el dia i la nit emetent teleescombreria ; l'audiència pot decidir si ho veure, clar sempre que no totes facin el mateix; perquè llavors sols resta l'opció d'apagar l'aparell i un dret es perd per negligència. D'acord, les decisions empresarials només es regeixen, l'actual crisi així ho demostra, pel rendiment a curt termini; essent aquesta la situació, marxem cap als mitjans de comunicació públics.
Aquests haurien de donar cobertura informativa a tota la seva població potencial com audiència. Penseu que hi ha cap diferència respecte l'anterior? No, cap ni una. Potser no és tan descarat, però així es manté. Per aquells que ara m'estan acusant de coses que per ésser aquest escrit redactat en horari de protecció infantil no puc reproduir, un exemple:
En una de les promocions publicitàries del canal Esports 3, on es repassen tots els programes de caire blaugrana que emeten, acaben el periodista i l'ex-jugador de futbol (de més d'un club català) afirmant que "ser del Barça és el millor que hi ha". Aquest conegut cant no és reprotxable com a himne de l'afició del club (bé, podríem entrar en el debat que, com és lògic, tothom s'autoconsidera els millors, però això no són les figues d'aquest paner); també té la seva coneguda resposta. Ara bé, afirmat des de la televisió pública catalana significa que si no combregues amb aquestes rodes de molí estàs fora dels elegits. És a dir, que tots aquells socis i seguidors de, per exemple i per citar només tres categories de futbol, l'Espanyol, del Girona, del Nàstic, Sabadell, Badalona, Lleida, L'Hospitalet, la Grama o el Santboià (això sense comptar amb la resta d'equips dels Països Catalans) acaben d'ésser informats que formen part de quelcom que potser no és la púrria, però segons aquesta afirmació no és el millor que hi ha...
Això és pluralitat i defensa de totes les sensibilitats del nostre territori nacional.
Per cert ara que ja escolto les comparacions com a defensa), és exactament el que altres televisions públiques fan, sí, ho sé; però que d'altres cometin errades no impliquen que aquestes restin autoritzades per la resta de la societat.
La bipolaritat, com el bipartidisme, com demostraren els liberals de Sagasta i els conservadors de Cànovas, no és res més que oligarquia i caciquisme; però no cal patir en excés: no hi ha imperi ni dictadura que duri cent anys...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada