Una vegada passats els primers dies i quan aquesta dona comença a batallar amb el nou dia a dia, on trobarà que la seva companyia és ésser envoltada de records, però més de soledat que no pas de la persona amb qui desitjava passar aquelles hores; una vegada passats, es troba amb una nova dimensió de la seva existència: la (possible) gairebé pobresa. Les pensions de viduïtat són irrisòries i moltes vegades no permeten mantenir el nivell de vida que es duia. A més, les eternes promeses i els pactes parlamentaris signats, sistemàticament, no es compleixen mantenint aquestes persones en una indignitat absolutament injustificada.
Aquest passat dilluns, com cada dia 25 de cada mes, les vídues catalanes es congregaren a la barcelonina Plaça Sant Jaume per demanar allò que és seu, per reclamar una mica de dignitat.
Hi ha coses que ja no s'han de demanar si us plau: Què collons estan esperant els indignes fills de les seves mares per complir allò que és bàsic per una pressuposada societat del benestar?!
Dignitat envers les vídues ja!
Us deixo el link de les reivindicacions del Col·lectiu de Dones Vídues de Catalunya, el link d'un molt interessant reportatge a la revista Temps de Viure, el link d'una entrevista amb la Dolors Blanch, vocal de l'Associació Ciutadana pels Drets de les Dones, així com el link de la notícia del dilluns al TN (a partir del minut 26:46)
4 comentaris:
Com no sé si podreu veure la revista, crec que tal tenir el zinio, us deixo el link de google on el podeu trobar per descarregar en format .pdf:
http://www.google.es/search?hl=ca&q=tempsdeviure.lesrevistes.cat/armari/appec:tempsdeviure/.../56_reportatge.pdf&btnG=Cerca&meta=&aq=f&oq=
En el mateix TN, en el minut 52:22 parlen de l'actuació de Xalupa amb la participació de la gran Sílvia Pérez Cruz.
L'has penjat al dia 26 o 28?
Sí, una estafa molt cruel!
El vaig començar a escriure el dia 26 però em sembla que el vai' penjar el dia 28.
Publica un comentari a l'entrada