ODERINT DUM METUANT. DA MIHI ANIMAS, CAETERA TOLLIS. UBI BENE, IBI PATRIA. SÓC MÉS LLUNY QUE ESTIMAR-TE. QUAN ELS CUCS FARAN UN SOPAR FRED AMB EL MEU COS TROBARAN UN REGUST DE TU.
dissabte, d’abril 04, 2009
no dispareu el pianisa, la culpa fou del percuta (Bar Tomas)
imagineu-vos una persona poc dotada pel ball i encara menys per la música, o a l'inrevès, tant és!, essent l'encarregat de tocar l'ou (l'instrument musical es diu així? per què llavors 'nar a preguntar: "perdone, cómo suenan sus huevos?" podria ser divertit); l'altre opció que fos simbombista era plantejable, però dóna més joc veure'l moure's destarotadament amb l'ou a la mà (sí, seguim amb els jocs fàcils de paraules...). Doncs bé, també podria ésser tocador d'ampolles d'anís el mono; però li agrada massa tocar-les per buidar-les i després ja no veu si és o no el tocador de senyores... Algú creu que té un passat com a trianglista; però una nit, després de jugar amb l'ampolla d'anís, quan els cellos i contrabaixos feien un crescendo de por i els violis gairebé feien baixar els bombarders, els tocà el triagle com si fos una festa reggae i ell tot emporrat viatjant a recerca d'una truja fantàsticament verda... Doncs aquest gran tocador d'ou és més o menys malabarista a la banda mentre toca; així anima al públic i el fa embogir de riure amb els seus balls (he vist l'original del "daddy cool" que Boney M tractava d'imitar?); ì, òbviament, va fent conyes amb la secció de vents, que té a la seva esquerra, que al perdre bufera és om si la tramontana els afectés. Emperò, en un desafortunament moment, el percuta, a la seva dreta li diu quelcom, ell canvia l'ou de mà, el passa a l'esquerra, i seguint el ball, al girar-ho tot, especularment -i si voleu, també, espectacularment- li entafora l'ou a la trompeta... el qual òbviament, comenÇa a tenir problemes per a tocar, respirar és secundari "The show must go on"...
tota aquesta bogeria, i molt més!, ha donat de sí un meravellós dia per celebrar que demà fem 8 mesos. Només? Ja? I entre celebracions molt (uf com definir-les?) màgiques em acabat anat a que la Raquel tastés les braves del Tomàs:
on? aquí
clar que si voleu monòlegs, ja sabeu que no és lo meu, sóc callat i la vis comica no em fou donada... com a molt, si voleu, us xerro de poesia i aquestes coses de marietes... (algunes/alguns ja sabeu per on vai'... jejeje)
(Crec que el trombonista -gairebé sembla un insult- al donar-li un cop a l'esquena al de la trompeta ha fet que l'ou, de l'altre, s'enclatés a la cara d'un membre -no podia ésser una altra paraula- del púbic, dic públic...)
una cançó?
ull a la lletra!!! però per a lletra aquesta:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada