perdut com una vaixell abandonat a la seva sort entre les aigües d'una tempesta... aquesta és ara mateix la meva sensació. porto dues setmanes en les que una errada segueix una altra al laboratori; i clar, òbviament, els resultats, no surten, i hom comença a tenir la sensació d'entrar en una espiral de dubtes cada vegada més gran. I fins i tot, el que pot ésser pitjor, els que t'envolten comencen a tenir-ne dubtes al respecte i per tant por enfosquir el futur...
sí, potser, l'únic que em caldria és descansar durant les vacances i deixar de tenir mal de caps amb altres històries... el problema és que ara, les vacances les veig com una obligació i carregades de feina... si més no, i per una grandissíma sort, seran en la millor companyia possible...
són tantes les preguntes que aran ballen i es barallen en el meu cervell: serveixo per això? és una pèrdua de temps el que estic fent? és sols una petita mala ratxa? i si això tira endavant? i si no? dubtes, dubtes i més dubtes...
a vegades (o "de vegades" també ho accepta el "dlc") sento que tot seria molt més fàcil si no hagués tingut certs somnis i hagués tractat de cercar-los i obtenir-los... potser, tal vegada, caldria deixar de somniar i fotre'ns d'hòsties contre la realitat...
quadre: Falua perduda; Carlos de Haes; Depositado en Barcelona. M.N.A.C. Museo de Arte Moderno.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada